El passat 10 i 11 d'abril vaig assistir al seminari "Evolución del Comportamiento y Cognición Canina" del Dr. Raymond Coppinger, autor entre d'altres del llibre "PERROS: una nueva interpretación sobre su origen comportamiento y evolución" que vaig aprofitar per recomanar-vos en un dels meus posts.
Raymond Coppinger és doctor en biologia per la Universitat de Massachusetts (EEUU), i professor de biologia a Hampshire College des de 1969. La seva tasca de docència i investigació es focalitza en el comportament animal, especialment en la dels cànids.Els primers estudis professionals que Coppinger va realitzar va ser en gossos de trineu. Durant 12 anys va participar en carreres com a musher, passant de conduïr un equip de 5 gossos a un de 16, guanyant nombroses carreres en el nord-est d'Estats Units. Els estudis que va realitzar investigaven la resposta d'aquests gossos de trineu a l'estrés degut a la retenció de calor durant la carrera, així com les necessitats energètiques de tibar del trineu i del conductor.
Com ja vaig comentar, Raymond Coppinger i la seva dona van fundar als EEUU "Livestock Guarding Dog Project" (projecte de gossos protectors de ramat) a Hampshire College, i actualment està treballant per millorar l'èxit de criadors i educadors de gossos d'assistència.
El seminari no em va defraudar. M'havia creat unes expectatives, coneixia les idees de Coppinger gràcies al seu llibre, i tenia en ment que durant el cap de setmana sentiria parlar a un biòleg, no a un educador caní. El treball que Coppinger presentà en aquest seminari va ser bàsicament descriptiu: va narrar les seves experiències d'anys recorrent el món observant el comportament que tenen els gossos i com aquests han anat evolucionant al llarg dels anys sense massa influència dels humans.
Com a dada, es calcula que la població mundial de gossos que no són mascota (que no tenen amos però que tampoc estan abandonats) és d'uns 400 milions. Aquest científic s'ha dedicat a observar aquests gossos, a explicar amb fonaments genètics el per què són diferents dels llops, i a donar una nova visió de com aquests animals han anat evolucionant fins a convertir-se en els gossos que són ara.
Com a biòleg, no es dedica a modificar conductes dels animals; precisament el que li interessa són les seves conductes intrínseques, innates. D'això en vam estar parlant llargament el diumenge... de per què un border collie és un border collie, i es comporta diferent a un pointer o un retriever.
Crec que de vegades, els propietaris de gossos (i també molts educadors...) ens obsessionem amb intentar canviar conductes que, per sí mateixes, defineixen un gos: volem tenir un braco alemany "per que és fort, resistent i així podré sortir a córrer amb ell", però ens molesta que després s'allunyi de nosaltres i perdi el món de vista quan trobi un rastre... volem un golden retriever, "per que són bons amb els nens i pacients," però ens molesta que quan arribem a casa ens vingui a rebre amb una sabata de 100€ tota babejada a la boca... volem un border collie "per que són els millors fent agility", però no ens agrada que ens envolti i ens comenci a pastorar com si fóssim ovelles.... i així, podria estar escrivint, i escrivint... així doncs, què volem? potser que abans de reprimir al gos ens aclarim les idees les persones, no creieu?
Amb això, el que intento explicar, i crec que Coppinger també ho va intentar transmetre, és que els animals som el resultat d'una fórmula:
FENOTIP = GENOTIP + AMBIENT
És a dir, el que som és el resultat del nostre material genètic, que no podem canviar, i de l'ambient, que és constantment variable. Coppinger es va centrar en parlar bàsicament del genotip, per explicar-nos les diferències entre el comportament d'un grup de gossos (gossos pastors, per exemple) amb un altre (gossos protectors del ramat).
És interessant tenir això present a l'hora de treballar amb gossos, ja que coneixent els diferents patrons motors de cada grup pots adaptar millor l'ambient per a que el gos acabi realitzant allò que li demanes.
I és important tenir clar, a l'hora de buscar un gos, que si declinem l'opció d'adoptar-lo d'una gossera (per que tenim por que tingui problemes de conducta, o per que volem fer un treball determinat, etc...) per comprar-ne un de raça, i ens comencem a guiar per les "modes" i no pel sentit comú, podem acabar tenint a casa un gos que també tindrà problemes de comportament i fins i tot de salut, bé per que potser no li podem oferir una via per a mostrar els seus comportaments intrínsecs, bé per que físicament és el resultat de creuaments aberrants que han donat lloc a gossos que ni tant sols poden córrer 2 minuts sense ofegar-se...
La genètica, l'ambient, i com gestionem l'una i l'altre... com veieu, és un tema tant extens i tant interessant, que si intentés explicar tot el que hi ha escrit sobre el tema m'acabaria perdent entre àcids nucleics... només us animo a informar-vos sobre això, us torno a recomanar que us llegiu el llibre PERROS, de Coppinger, i que vosaltres mateixos arribeu a les vostres pròpies conclusions, com sempre pensant en el benestar dels gossos en general, i tenint molt clar que per molt que us diguin i us venguin, no hi ha al món cap gos millor que el vostre.
És interessant tenir això present a l'hora de treballar amb gossos, ja que coneixent els diferents patrons motors de cada grup pots adaptar millor l'ambient per a que el gos acabi realitzant allò que li demanes.
I és important tenir clar, a l'hora de buscar un gos, que si declinem l'opció d'adoptar-lo d'una gossera (per que tenim por que tingui problemes de conducta, o per que volem fer un treball determinat, etc...) per comprar-ne un de raça, i ens comencem a guiar per les "modes" i no pel sentit comú, podem acabar tenint a casa un gos que també tindrà problemes de comportament i fins i tot de salut, bé per que potser no li podem oferir una via per a mostrar els seus comportaments intrínsecs, bé per que físicament és el resultat de creuaments aberrants que han donat lloc a gossos que ni tant sols poden córrer 2 minuts sense ofegar-se...
La genètica, l'ambient, i com gestionem l'una i l'altre... com veieu, és un tema tant extens i tant interessant, que si intentés explicar tot el que hi ha escrit sobre el tema m'acabaria perdent entre àcids nucleics... només us animo a informar-vos sobre això, us torno a recomanar que us llegiu el llibre PERROS, de Coppinger, i que vosaltres mateixos arribeu a les vostres pròpies conclusions, com sempre pensant en el benestar dels gossos en general, i tenint molt clar que per molt que us diguin i us venguin, no hi ha al món cap gos millor que el vostre.
4 comentaris:
Bones Mariona,
Em sembla un post d'allò més interessant.
El que ve a continuació tant sols es una opinió.
De fet, pel que vaig estudiar i entendre dels estudis, les persones tbè som el mateix, una barreja entre genètica i ambient, però la genètica no determina el comportament de la persona, hi influencia però no el marca d'una manera determinant, o això em va semblar entendre, sinó que l'ambient tambè hi te molt a veure en les persones que serem en el futur.
Crec que en els gossos també han de ser d'una manera similar, no pel fet de ser un pit bull ha de ser un "assassí en sèrie", sinó que dependrà de l'ambient (educació rebuda, interacció amb altres gossos etc etc etc)Aixo tant sols era per posar un exemple, no vull dir q els pit bull siguin assassins en sèrie.
M'agrada pensar que la genètica hi te a veure, però que només es una part i que no es determinant en la conducta del gos, ja que sinó podríem caure en un racisme i marginació per races canines (q em sembla que ja es fa força).
Desprès també hem de tenir en compte els gossos que són barreja, quin comportament tindran segons la seva part genètica? com seran físicament? només són incògnites... però m'encanten els gossos barrejats.
Ara, tinc molt clara una cosa: LA SHANTI ES LA MILLOR GOSSA DEL MON!! i no la canviaria per res del món. Tinc molta sort amb ella :) és el meu petit gran tresor.
Salutacions
Cris, totalment d'acord amb tu. Precisament em feia "por" escriure aquest post per que es pot malinterpretar fàcilment, sobretot en el cas de races com el pit bull que qui m'hagi llegit una mica sabrà que són dels meus gossos predilectes.
A veure, les persones som animals idèntics a qualsevol altre, per tant, tan el genotip com l'ambient ens efecten als dos per igual.
Fixat que en quasi tot el post no he parlat de "raça", sinó de grups de gossos: gossos caçadors, gossos cobradors, pastors, protectors del ramat... aquests "grups de gossos" tenen patrons motors diferents (exemple: un pointer davant una presa es quedarà clavat assenyalant, mentre que un collie el que farà és aguaitar-la i perseguir-la). El que intento dir, és que davant d'estímuls molt concrets, cada grup de gos actuarà d'una manera "innata". Això vol dir que una raça sigui més agressiva que una altre? NO NO I ROTUNDAMENT NO! Això vol dir que un sigui més fàcilment ensinistrable que un altre? doncs depén... segur que un bon ensinistrador pot aconseguir que un dobermann pasturi un ramat, però li costarà les seves hores, mentre que un border collie (o un gos d'aquests que crien els pastors raça x) tu farà pràcticament sense dir-li res.
A l'hora d'ensenyar-li coses que no tenen res a veure amb les conductes innates de cada grup de gossos, com per exemple seure o donar la pota, aquestes diferències s'esborren.
No se si he aclarit una mica el post o encara ho he complicat més... xD és difícil parlar de temes tant complexes escrivint, vols dir masses coses i acabes liant la troca!
Gràcies per comentar Cris!
M'encanta Coppinger! Segur que el seminari va estar genial!
Has aclarit molt be el teu post. :)
De fet, en part, tambè m'aclara, o almenys sembla que m'aclara o puc entendre millor, el pq a l'hora de practicar depen de quin esport caní (Ring frances, per posar un exemple) només hi poden participar certes races de gossos... suposo que geneticament estan més preparats per aguantar la pressió de l'esport.
Merci per l'aclariment, i tens rao, no m'havia quedat en el detall que parlaves de grups de gossos i no de races concretes :)
Publica un comentari a l'entrada