dilluns, 3 de maig de 2010

Primers Auxilis per a Gossos

Arriba l'estiu... i amb ell les ganes de sortir a passejar, de fer caminades per la muntanya, d'anar amb bicicleta, a la costa... i com no, el nostre company de quatre potes també s'hi apunta. Marxar a fer excursions amb el nostre gos és genial, però en algun moment ens podem trobar amb problemes i estar lluny d'un veterinari. És per aquest motiu que intentaré explicar-vos quatre conceptes bàsics per saber que fer en aquestes situacions i guanyar temps de camí al veterinari. Desitjo que aquesta guia de primers auxilis us sigui útil, i espero que no la tingueu que fer servir mai, però que el dia que us sigui necessari, tingueu les eines per saber com actuar correctament.

FARMACIOLA:

què hem de portar a la motxilla quan anem d'excursió amb el nostre gos
  • Gasses estèrils
  • Antisèptics: povidona iodada
  • Guants de làtex estèrils
  • Esparadrap hipoalergènic
  • Aigua oxigenada
  • Compresses
  • Venes compressores
  • Metilprednisolona injectable (marca comercial: Urbason)
  • Termòmetre digital pediàtric
  • Tissores i pinces
  • Morrió
  • Telèfon d'urgències del teu veterinari. En el cas de sortir de viatge amb el gos, informar-se sobre veterinaris de la zona amb serveis d'urgències.

COM SABER SI ES TRACTA D'UNA EMERGÈNCIA MÈDICA

La millor manera per reconèixer i respondre a una emergència és saber quins són els paràmetres normals del teu gos per saber reconèixer les anormalitats. No obstant, si no estàs segur de la situació, truca sempre al teu veterinari. Moltes situacions greus es podrien prevenir si el portéssim d’hora al veterinari.

Avaluació del gos:
  • Situació: observació ràpida del cos de l’animal, postura, presència d’orina i femtes, sang..
  • Vies respiratòries: estan obertes o hi ha algun tipus d'obstrucció?
  • Respiració: l’animal està respirant?
  • Sang: l’animal està sagnant?
  • Circulació: hi ha pols i s’escolten els batecs del cor?
  • Coneixement: l’animal està alerta, despert, desorientat, inconscient...?

Freqüència respiratòria:

Amb el gos dret o estirat, observar el nombre de vegades que el pit s’eixampla en 1 minut.

Atenció!: quan un gos inhala aire s’expandeix el pit (caixa toràcica). L’expansió de l’abdomen (panxa) pot ser indicatiu d’un problema. La respiració s’ha de poder realitzar sense esforços.

Valors normals:
  • 10 – 30 respiracions per minut
  • Si el gos està pantejant, sobre unes 200 respiracions per minut

Vies respiratòries:

És important comprovar que la via per on entra l’aire als pulmons (boca, gola i tràquea) no està obstruïda. Per fer-ho, seguirem els següents passos:

  1. intentar estirar l’animal a terra
  2. suaument, inclinarem el coll una mica enrere per estendre el coll i cap
  3. estirarem la llengua recte cap a l’exterior de la boca (utilitzar gasses per traccionar la llengua si no es pot degut a la viscositat)
  4. si l’animal està inconscient, podem inten tar eliminar material estrany com vòmit de la boca. Anar em compte, NO podem empènyer aquest material estrany cap a l’interior de la gola!
Si en algun moment observem que el gos no respira i està inconscient:
  1. Gossos petits i cadells: tancar i segellar amb les mans la boca del gos, i amb la nostra boca cobrir tot el musell i exhalar aire. En gossos grossos, fem la mateixa operació però exhalem l’aire únicament pel nas. Hem d’observar com s’expandeix el tòrax.
  2. Si després de 4 o 5 respiracions l’animal continua sense respirar, o ho fa d’una forma poc profunda, continuem la respiració assistida fins arribar a l’hospital amb màxima urgència.
Freqüència cardíaca i pols:

Valors normals: 
  • Cadells menors d'1 any: 120 - 160 batecs/minut
  • Gossos petits < 15kg: 100 - 140 batects/minut
  • Gossos grans > 15kg: 60 – 100 batecs/minut

On escoltar-la?
  • Podem escoltar el batec del cor a l’altura de projecció del colze en el pit. La pressió exercida ha de ser lleugera.
  • Pols: podem sentir-lo a l’interior de la cuixa, utilitzant el dit índex i el del mig.

  • Darrera el canell (carp) utilitzant els 2 dits.


Si en algun moment observem que el gos no respira, està inconscient i no té pols:
S'ha d'iniciar la reanimació cardiopulmonar. La reanimació cardiopulmonar és una tècnica complexa que requereix haver-la aprés i practicat anteriorment de manera correcta. Recomano aprofundir sobre el tema.


Temperatura:

Usar un termòmetre digital. Lubricar-lo i introduir-lo al recte el temps necessari fins que el termòmetre piti.

Valors normals: Entre 37.7 ºC i 39.1ºC. Una temperatura major o inferior és una emergència i cal ser atès per un veterinari.





CASOS MÉS FREQÜENTS QUE REQUEREIXEN PRIMERS AUXILIS EN VETERINÀRIA

Cop de calor (hipertèrmia)

Sobreescalfament corporal que sol ocórrer els mesos de primavera i estiu.

Signes clínics:
  • Temperatura corporal igual o superior a 40ºC
  • Panteig excessiu o dificultat per respirar
  • Freqüència cardíaca i respiratòria augmentades
  • Salivació
  • Depressió, estupor (actuen com si anessin beguts), convulsions, coma.

Causes:
  • Races braquicèfales: bull dogs, boxers...
  • Deixar el gos dins del cotxe en un pàrking
  • Exercici en èpoques de calor i humitat

Què fer:
  1. Treu ràpidament el gos del lloc on faci calor i el porta'l a un de fresc
  2. Pren la temperatura corporal amb el termòmetre
  3. Ruixa aigua freda duran 1 – 2 minuts i torna a prendre la temperatura (l'aigua ha d'estar fresca, no glaçada, per no crear un canvi massa brusc de temperatura).
  4. Aplica tovalloles banyades amb aigua pel coll, cap, potes, pit i abdomen
Atenció!: l’objectiu és fer disminuir la temperatura corporal a 39.5ºC en els primers 10-15 minuts. Un cop aconseguim arribar a 39.5ºC, hem de parar el procés de refredament, ja que la temperatura corporal continuarà disminuint i podria arribar a ser perillós.

  • Porta l’animal immediatament al veterinari, tot i haver reduït la temperatura a 39.5ºC, ja que la hipertèrmia pot tenir altres conseqüències greus.

Reaccions al·lèrgiques a picades d’insectes

Signes clínics:
  • Dificultat per respirar
  • Inflamació d'arees concretes (sobretot al cap i voltant del musell) i/o aparició de petites inflamacions arreu del cos.
  • Dolor, picor, el gos es vol llepar una zona concreta del cos...
  • Vòmits, protuberàncies vermelloses arreu del cos...

Què fer:
  1. Si el gos té la cara i/o coll inflats, comprova les vies respiratòries i la respiració
  2. Administra metilprednisolona si la reacció prolifera i estàs lluny del veterinari
  3. Ves ràpidament al veterinari
Com administrar la metilprednisolona:

La metilprednisolona (Urbason) és un glucocorticoid. Per aconseguir-lo necessitarem que el nostre veterinari ens faci una recepta.

A la farmàcia podem trobar varies formulacions injectables, de 8, 20 i 40 mg. La dosis recomanable és de 1 mg per kg de pes viu de l'animal. És a dir, si el gos pesa 20kg, administrarem tota l'ampolleta de 20mg.

No obstant, diverses fonts parlen que en casos de reaccions d'hipersensibilitat podem arribar a multiplicar la dosis x4. Per fer-ho senzill, en una d'aquestes situacions, "val més que en sobri que no pas que en falti". D'aquesta manera, si tenim un gos de 30 kg, administrarem tota l'ampolleta de 40 mg sense por (podem tenir un marge d'uns 10 mg).


Via d'administració:
  • Intravenós (iv): en casos en que la vida de l'animal estigui compromesa (l'animal no pot respirar a causa de la inflamació de la laringe, llengua...). Malauradament, la majoria de propietaris els hi costa moltíssim administrar un medicament per aquesta via, i més quan la situació és d'urgència on els nervis juguen una mala passada a tothom.
  • Intramuscular (im): és una via molt més senzilla que la iv, i la que recomano utilitzar si ens trobem en una d'aquestes situacions on necessitem actuar per que el veterinari ens cau lluny. Agafarem la pota posterior del gos, farem una línia imaginaria que talli la pota en dues meitats, i al mig de la meitat més posterior és on aplicarem la injecció. L'inclinació de l'agulla ha de ser d'uns 45º.


Reaccions al·lèrgiques/urticants per eruga processionària

Signes clínics:
  • nàusees i vòmits
  • Baveig, edema a la llengua (llengua inflada)
  • Freqüències respiratòries i cardíaques augmentades
  • Increment de la temperatura corporal
  • Cianosis de la llengua (llengua de color blau...), poden haver-hi presència de pàpules

Què fer:
  1. Comprova les vies respiratòries i la respiració
  2. Administra metilprednisolona si la reacció prolifera i et trobes lluny del veterinari.
  3. Ves ràpidament al veterinari: molt important, ja que les lesions d'aquestes erugues són molt greus i l'animal haurà de ser tractat el més aviat possible.
Atenció!: si toquem la zona afectada, podem patir una reacció d'hipersensibilitat secundària, que es manifesta com erupcions cutànies amb picor. En aquest cas és important utilitzar guants.


Mossegades de serps

A Catalunya trobem dos tipus de serps verinoses: els escurçons i les colobres.

Signes clínics:
  • en la majoria de casos es pot veure fàcilment la mossegada
  • dolor, tumefacció, debilitat...
Què fer:

  1. Allunya ràpidament el gos de la serp. Les serps ferides o acorralades poden mossegar múltiples vegades.

  2. Calma el gos, ja que el moviment farà distribuir millor el verí. Si la mossegada està al voltant del cap o del coll, treu-li el collar

  3. Identifica o atrapa la serp (sempre hi quant ho puguis fer d'una forma segura).

  4. Immobilitza l'extremitat afectada, i mantén-la baixa per dificultar l'expansió del verí

  5. Si no hi ha signes d'enverinament, porta l'animal ràpidament al veterinari

  6. Si hi ha signes d'enverinament, aplica una banda constrictora si la mossegada està en una extremitat. La banda constrictora ha de ser d'uns 2-3 cm d'ampla, i ha d'aplicar-se a uns 5-10 cm per sobre de la mossegada. Ha d'estar lo suficientment fluixa com per deixar passar un dit entre la banda i la pell. NO apliquis la banda constrictora si han passat més de 30 minuts des de la mossegada. NO retiris la banda constrictora fins que l'examini un veterinari. Atenció!: valora freqüentment si l'animal té pols a l'extrem de l'extremitat (per sota la banda), i afluixa-la si és necessari per mantenir la circulació

  7. Neteja la mossegada (a poder ser amb aigua i sabó) i aplica-hi antisèptic.

  8. Controla constanment les vies aèrees, respiració i cirucilació, i porta ràpidament el gos al veterinari més proper

Intoxicacions per enverinament

Signes clínics:
Poden ser molt variables en funció del tipus de tòxic que hagi ingerit.
  • Desorientació, letàrgia, convulsions...
  • Orina amb sang, vòmits, diarrea...

Atenció!: els signes clínics poden aparèixer hores i fins i tot dies després d'haver ingerit un tòxic.

Què fer:

Atenció!: Actuarem només en el cas que acabem de veure com el gos s'acaba d'empassar un esquer. Si no ho hem vist directament i tenim la sospita, ràpidament anirem al veterinari.
  1. Provoca el vòmit, amb xarop d'ipecacuana o aigua oxigenada
  2. Atenció!: en cas que el tòxic ingerit sigui un agent corrosiu (lleixius, àcids....) NO provocarem mai el vòmit!
  3. Acudeix inmediatament al veterinari, encara que hagem aconseguit que l'animal hagi vomitat.
Si estem en un bosc, parc, etc... i podem trobar l'esquer que han utilitzat per enverinar, és important recollir-lo per portar-lo a analitzar, i saber de quin tòxic es tracta , ja que això ajudarà al veterinari a poder curar el gos (i poder emprendre les accions legals corresponents).


Distensió i torsió d’estómac

Freqüent en gossos amb el tòrax (pit) gran i profund (Dogos, PAs, Retrievers, Basset Hound...). La dilatació gàstrica es produeix per una acumulació d’aire o menjar a l’estómac. La torsió empitjora aquesta condició (l’estómac volta sobre si mateix, tallant l’aport sanguini). Conèixer els símptomes d’aquesta urgència és vital, ja que el seu pronòstic depèn de lo ràpida que sigui la intervenció veterinària.

Signes clínics:
  • Solen aparèixer unes hores després de menjar
  • Baveig, salivació
  • Abdomen distès (panxa inflada)
  • Nàusees, ganes de vomitar sense arribar-se a produir el vòmit
  • Letàrgia, apatia..
  • Shock
  • Si observem aquests símptomes, és vital portar l’animal el més ràpid possible a l’hospital veterinari, on li practicaran la cirurgia necessària.

La prevenció és la millor opció en aquests casos:
  • Alimenta el gos donant moltes tomes de menjar al dia, no només una, o utilitzant joguines tipus Kong.
  • No li facis fer exercici o juguis amb ell fins que hagi passat 1 hora després d’un àpat
  • No li donis grans volums d’aigua d’un sol cop, i menys després d’haver fet exercici o menjar.

Cremades

Les cremades severes poden provocar shock, risc d’infecció i potencialment la mort.

Què fer:
  1. Comprova les constants vitals en cas de cremades profundes o molt extenses pel cos
  2. Aplica aigua freda com més aviat millor a la cremada. L’aigua freda disminueix el dolor i la penetració de la cremada a l’interior dels teixit
  3. Si hi ha varies parts del cos cremades, NO submergeixis el gos en un bany d’aigua freda. Això podria fer disminuir la temperatura corporal del gos i provocar-li un shock. Per contra, aplica aigua freda directament a les àrees cremades, o utilitza compreses mullades
  4. Cobreix la cremada amb un drap net humit o una gasa antiadherent, per mantenir la zona neta, i porta'l inmediatament al veterinari
Atenció!: NO apliquis cap pomada, oli, unguent, etc... a la cremada!


Ingestió d’objectes punxants/tallants (hams de pesca, agulles...)

Què fer un cop ha ingerit algun d'aquests cossos estranys?

Dona-li substàncies molt riques en fibra:

  • truita o remenat d’espàrrecs verds, herbes, etc...
per via oral. Els espàrrecs, un cop a l'estómac, s'envolicaran amb l'ham i faran una capa protectora que permetrà a l'intestí expulsar l'ham sense clavar-se'l. No es tracta d'una urgència, però cal portar el gos al veterinari pel control del trànsit intestinal per RX.

Atenció!: en el cas d’hams de pesca, si observes el fil que surt per la boca, NO tractis d’estirar-lo cap a fora mai! Al contrari, és preferible que tallis el fil arran de la boca per a que no es pugui enganxar amb res i lesionar el tracte digestiu.




Vols saber-ne més?

Et recomanem el seminari "Veterinària per Ensinistradors", impartit per Mariona Monrós. 





Bibliografia i referències


American Red Cross. (2008) Dog First Aid. Ed. StayWell


Bruchim Y, Ranen E, Saragusty J, Aroch I. (2005) Severe tongue necrosis associated with pine processionary moth (Taumetopoea wilkinsoni) ingestion in three dogs. Toxicon 45(4):443-7


Plumb D.C. (1999) Veterinary Drug Handbook. Ed PharmaVet Publishing

Wingfield W. E., Raffe M. R. (2005) UCI veterinaria Urgencias y cuidados intensivos. Multimedica

M'agradaria aclarir que el "truc" de la truita d'espàrrecs per tractar l'ingestió d'hams de pesca no és una broma, sinó una recomanació del veterinari Rafael Mendieta, de l'Hospital Veterinari de Palamós. El doctor Mendieta té molta experiència en patologies de l'aparell digestiu, i per la seva localització a la costa brava, un gran nombre de pacients que han ingerit hams. Tal i com ens va comentar Mendieta en el seminari que vaig assistir, utilitzant la "tècnica dels espàrrecs" s'ha estalviat de fer moltíssimes cirurgies. Com que jo soc de les que penso que el quirofen, com més lluny millor, em va agradar moltíssim aquesta tècnica i per aquest motiu la difonc.





5 comentaris:

Piga ha dit...

MAriona, és interessantíssim el post d'avui. Sempre he tingut curiositat per la reanimació càrdiopulmonar, perquè n'he fet cursets per a persones i sempre m'he prguntat com cal fer-ho amb gossos. Pots donar-me alguna referència bibliogràfica precisa? Gràcies.

Mariona Monrós ha dit...

Moltes gràcies! Ara he afegit les mossegades de serp, que m'havia oblidat! Sembla mentida però hi ha molt però hi ha molt poca informació sobre primers auxilis a animals, aquest post el porto dies preparant...

A veure, reanimacions cv:

Gossos petits <15kg:
Posició: estirat amb el cantó dret tocant el terra.
Col·locar una mà sobre del cor (com la fotografia que hi ha al blog) i l'altre a la mateixa altura però a l'altre cantó. Apretar les dues mans. 1 respiració i 5 compressions. De 20 a 30 respiracions per minut. De 100 a 120 compressions per minut (2-3 per segon).

Gossos grans:

Posició: estirats, amb el cantó esquerre tocant el terra. Posar les dues mans (com les persones) a l'altura del cor (com la foto).

1 respiració i 5 compressions. 20 respiracions per minut. 100 compressions per minut (2 per segon).


Fes cicles de respiracions i compressions i valora el pols i la respiració cada 2 - 3 minuts. Si no hi ha pols, continua la RCP fins arribar a l'hospital (tens uns 20 minuts...).

Espero haver-te ajudat ;)

Piga ha dit...

MOltíssimes gràcies! OStres, no és fàcil i deus acabar baldada... 2-3 compresions per segon!!

Anònim ha dit...

Moltíssimes gracies, per difondre els teus coneixements. És super interessant, me l'estudiaré ens pot ajudar molt.

Un petó, guapíssima, gràcies altre cop.
Mònica Artís

eva_yam ha dit...

Felicitats pel bloc! és el primer cop que vinc i l'he trobat molt interessant!!!

aquest article està molt bé!! quantes coses per aprendre!! m'hauré d'anotar el tema de la farmaciola per si de cas.

Gràcies per compartir-ho amb nosaltres.