Una mica d'història

Em dic Mariona, i sóc llicenciada en Veterinària i educadora canina. Em dedico exclusivament a l'etologia clínica, l'educació canina i l'ensinistrament de gossos.

Tot va començar l'any 2003, amb el meu cadellet de 3 mesos, el Tuti, ens vam inscriure en una escola d'ensinistrament i vaig descobrir el que més endavant es convertiria en la meva passió: treballar amb gossos.
Després de 2 anys treballant amb el Tuti cada cap de setmana, vaig decidir augmentar els meus coneixements per en un futur poder dedicar-me a l'ensinistrament professionalment. Així que, després de 100 hores de pràctiques i 50 de teoria, finalment vaig aconseguir el diploma d'Ensinistrador Caní atorgat per la Reial Societat Canina de Catalunya. 
Durant tots aquests anys, a més, vaig poder formar part de l'ERIE de recerca i rescat amb gossos de Creu Roja a Catalunya, el primer grup homologat d'àmbit estatal del que disposa aquesta institució. L'any 2005, el Tuti i jo vam superar les proves d'homologació que ens acreditaven a poder assistir a rescats reals. Junts vam participar en varis operatius i simulacres. Ha estat una de les millors experiències que hem viscut.
Foto portada Creu Roja Segarra. Tuti (Golden Retriever) i Mariona darrera 
Des del punt de vista acadèmic, en la formació veterinària vaig poder estudiar etologia, assignatura impartida pels professors Xavier Manteca i Jaume Fatjó. En aquesta assignatura es tractaven cassos de problemes de comportament, els seus aspectes fisiològics, i com resoldre'ls... Vaig superar l'assignatura amb Matrícula d'Honor.

A l'últim curs de la carrera (any 2010), vaig col·laborar amb el departament d'etologia de la Universitat Autònoma de Barcelona realitzant un treball pràctic de 180 hores basades en un estudi científic sobre tècniques per ajudar al desenvolupament mental i estimulació primerenca de cadells. Els responsables del departament em van qualificar el treball a l'expedient acadèmic d'excel·lent. 

Ernest Benach, president del parlament de
Catalunya, en l'entrega dels premis CIRIT

D'altra banda, arran del treball de recerca de batxillerat que els meus companys (G. M. i Ll. G.) i jo havíem realitzat, ens van premiar amb el CIRIT per fomentar l'esperit científic del jovent, atorgat per la Generalitat de Catalunya. Una recompensa als mesos d'observacions i estudis ornitològics a la nostra comarca.


I no em vaig quedar aquí... vaig continuar veient coses per aquí i per allà, viatjant per França per veure modalitats esportives com el Ring Francès o la Campagne, participant en entrenaments amb finalistes d'aquest esport... i aprenent molt.


Finalment, l'any 2008 vaig descobrir el que actualment és la meva filosfia de treball: l'ensinistrament i educació basada en el respecte i l'empatia tant per l'animal com pel seu propiestari. Fins llavors, el meu sistema d'ensinistrar estava basat en els càstigs i correccions de conductes indesitjades, i tot i que aparentment aquest mètode funcionava, a mesura que vaig augmentar el meu grau de coneixements i experiència em vaig adonar que existia altres maneres més ètiques de resoldre problemes de conducta o ensenyar nous comportaments a un gos, amb les quals em sentia més còmode treballant.
Aquesta metodologia de treball és una tendència que s'està imposant arreu del món, degut a la seva facilitat per dur-se a terme, eficàcia i seguretat pels propietaris. És el recomenat per l'American Veterinary Society of Animal Behaviour, o la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, entre d'altres.


Amb aquesta filosofia viuen els gossos i les famílies amb qui he tingut la sort de treballar. Així, els meus pilars a l'hora d'educar un gos són:
  • Entendre el seu llenguatge i perquè actua d'una determinada manera.

  • Arribar a un acord d'interessos comuns entre el propietari i el gos.
A partir d'aquí, el meu treball serà, des del respecte i l'empatia, millorar la convivència entre gos i propietaris, tenint en compte les necessitats d'ambdues parts.