dilluns, 19 de setembre de 2016

Impulsividad en perros: diferencias entre lineas de belleza y trabajo

Si bien es algo conocido entre profesionales y aficionados al mundo del perro el hecho de que, en una misma raza, pueden existir dos lineas de selección de perros totalmente distintas (las llamadas líneas de belleza o exposición, y las líneas de trabajo), resulta novedoso el hecho de que recientemente en nuestra consulta aparezcan más propietarios desvinculados completamente de este mundo con cachorros de razas "de trabajo" (esto no es novedoso por desgracia... cuestión de modas), sino el hecho de que al preguntar, sepan decirnos "nuestro cachorro es de lineas de belleza, o de trabajo, o su madre era de trabajo y su padre de belleza". 


Nos sugiere que poco a poco el mensaje va llegando, seguramente a raíz de la labor conjunta de veterinarios, etólogos clínicos, adiestradores, criadores responsables que no están dispuestos a vender un cachorro a cualquiera ni a cualquier precio, y un largo etc... 

Prueba de ello es el artículo "Difference in Trait Impulsivity Indicate Diversification of Dog Breeds into Working and Show Lines" publicado recientemente en Scientific Reports, con Daniel Mills entre los autores, probando que existe una diversificación en el rasgo impulsivo de los perros entre las lineas de trabajo y las lineas de belleza de una misma raza.  

La impulsividad es un rasgo de comportamiento, y existen múltiples descripciones según el enfoque, como la tendencia a responder rápidamente y sin reflexión a un estímulo determinado, estado emocional de "rabia y agresión", incapacidad del individuo de mantener la atención... En el caso de los autores, describen la impulsividad como la incapacidad para demorar la gratificación de una recompensa. 
Este rasgo de comportamiento guarda relación con la conducta agresiva, y se ha asociado una elevada impulsividad con una mala regulación de la serotonina y dopamina [1].

Las diferencias entre razas y los intentos de trazar estos "perfiles raciales" es un tema controvertido, sobretodo cuando podrían relacionarse con las tendencias del comportamiento agresivo. Existe una preocupación real y válida acerca de que estas tendencias se podrían generalizar inapropiadamente para hacer predicciones sobre el individuo [2].
Sin embargo se debe reconocer que las razas de perros son unidades genéticas distintas que se originaron a través de la endogamia, y que expresan rasgos fenotípicos específicos (incluyendo el comportamiento específico "de trabajo") y varían en el comportamiento [3]
Por lo tanto, si algunos rasgos de comportamiento son altamente heredables, entre razas seleccionadas para diferentes propósitos de trabajo se pueden esperar diferencias de comportamiento destacables. 
Mientras que algunos científicos hacen hincapié en que existen características de comportamiento muy específico para cada raza [4], otros prestan atención al hecho de que las diferencias entre el comportamiento de los perros como individuo dentro de una raza a menudo exceden en variación a entre razas [5]. 

Según los autores de este artículo, los cambios en las prioridades de cría de perros, por ejemplo, el énfasis en la apariencia sobre la función del comportamiento en las últimas décadas, contribuyen probablemente a una mayor variabilidad de comportamiento dentro de las razas en comparación con la variabilidad entre razas. Dentro de algunas razas de perros a menudo existe la selección para diferentes propósitos, lo que podría dar lugar a líneas dentro de una raza, por ejemplo, para realizar un determinado conjunto de tareas útiles para el ser humano (líneas de trabajo) o para mostrar un conjunto de determinados rasgos morfológicos (líneas de belleza). Esta diferente selección dentro de una raza podría hacer que las diferencias a nivel temperamental de los "perros de belleza" de diferentes razas sea cada vez menor, mientras que las líneas de trabajo continuarían estando bien diferenciadas. 

En este artículo, los autores manifiestan que la importancia de este "refinamiento" del concepto de raza en las líneas de trabajo y belleza (es decir, la existencia de "razas" biológicamente distintas dentro de una raza) parece haber sido pasado por alto en la literatura científica relacionada con el temperamento animal, y en consecuencia, criar sólo basándose en el estereotipo ya no tiene mucha validez para predecir la tendencia conductual ni el rendimiento futuro del animal

En este sentido, agradezco enormemente el poder corroborar mi impresión clínica gracias a que existan científicos que se interesan por cuestiones que hace tiempo que nos cuestionamos y tenemos en cuenta en nuestra forma de trabajar. ¡Significa que estamos en la linea!

Se evaluaron en este estudio 1161 perros de las razas Border Collie (716) y Labrador Retriever (445), para describir las diferencias de impulsividad en estas dos razas de perros, entre ellos y entre las lineas de trabajo y belleza. Los resultados muestran que los collies mostraban niveles de impulsividad más elevados que los labradores (algo que se podía esperar según el propósito de la raza). 

En cuanto a la línea, los collies de trabajo difieren de los labradores de trabajo, pero las líneas de belleza de las dos razas no fueron significativamente diferentes. Por lo tanto, cuando se selecciona en base a rasgos de apariencia en vez de rasgos de comportamiento, se disminuyen las diferencias de impulsividad entre razas dentro las lineas de belleza

La conclusión del estudio es que los resultados muestran que las generalizaciones basadas en la raza no son apropiadas.

Mi conclusión, quizás mucho más "romántica" y no tan científica, es que quizás este tipo de selección está "destruyendo" un patrimonio biológico extraordinario. ¿Qué otra especie animal muestra tal variabilidad instintiva intraespecífica? ¿Qué otra especie animal puede ocupar el mismo nicho ecológico pero con una función tan distinta como el border collie y el mastín, o el perro de muestra y el cobrador, etc etc.? 

Quizás soy una romántica, pero me encanta sentarme en mi butaca y ponerme vídeos de bretones cazando, de alaskanos tirando de trineos, de mastines, de pointers... y pensar "es imposible que un animal sea más bello", y quedarme aquí, sentada, pensando que jamás tendría un perro de este tipo aunque me encanten, porque jamás podría darles la vida que merecerían para poder mostrar toda la belleza que pueden llegar a desprender.

Porque la belleza se muestra en el campo, en la nieve, en las ovejas, en el bosque... no en un triste, frio y artificial ring de exposición. No quiero un perro "top manta". 


Bibliografia
  • Peremans K. et al. Estimates of regional cerebral blood flow and 5-HT2A receptor density in impulsive, aggressive dogs with 99mTc-ECD and 123I-5-I-R91150Eur J Nucl Med Mol Imaging30, 1538–46 (2003). [PubMed]
  • Clarke T., Cooper J. & Mills D. Acculturation - Perceptions of breed differences in behavior of the dog (Canis familiaris)Hum Animl Interact Bull 2, 16–33 (2013).
  • Ostrander E. a. & Wayne R. K. The canine genomeGenome Res 15, 1706–16 (2005). [PubMed]
  • Svartberg K. Shyness–boldness predicts performance in working dogsAppl Anim Behav Sci 79, 157–174 (2002).
  • Mehrkam L. R. & Wynne C. D. L. Behavioral differences among breeds of domestic dogs (Canis lupus familiaris): current status of the scienceAppl Anim Behav Sci 155, 12–27 (2014).

dijous, 25 d’agost de 2016

Genética del comportamiento canino: revisión

Este post empezó queriendo comunicar simplemente la publicación de un estudio muy reciente en el que investigadores han concretado los componentes genéticos del miedo y la agresión en perros. No obstante, al empezar a leer el artículo me he dado cuenta de porqué tuve que hacerme bastantes chuletas para aprobar la asignatura de selección genética (y con cierta ironía he meditado en lo que pagaría ahora para poder volver a asistir a aquellas clases...). 

Así que el post está dividido en dos partes, Introducción a la cartografía genética y Genética del comportamiento canino. En la primera parte, lo que he hecho es un pequeño "resumen conceptual" para aclararme las ideas y poder entender el articulo (y no quedarme solamente en el titular, que por otro lado es algo que todos sabemos o intuimos). La segunda parte reviso varios artículos en los que se han rastreado rasgos de comportamiento interesantes en el genoma del perro, y sus implicaciones en medicina veterinaria (e incluso otras ciencias).  

Debido a la complejidad de muchos conceptos y nombres técnicos que resultarían difíciles de interpretar para el traductor de google, hemos decidido hacer una excepción y publicar este post en castellano para llegar a un mayor número de personas sin que existan malinterpretaciones debido al traductor. Perdoneu les molèsties ;)

INTRODUCCIÓN A LA CARTOGRAFÍA GENÉTICA

La diversidad entre organismos es consecuencia de las diferencias en las secuencias de ADN y de los efectos ambientales (fenotipo). Desde la prehistoria, el hombre ha seleccionado y mejorado especies vegetales, animales y microbianas basándose en esta diversidad y seleccionando el dicho fenotipo. Las mejoras genéticas eran posible gracias a la variabilidad genética, a la heredabilidad del carácter que se quería aislar, a la eficacia e intensidad de la selección aplicada, y al tiempo necesario para realizar un ciclo de selección. Sin embargo, quedan muchos aspectos desconocidos, como son el número y efecto de los genes implicados en la expresión de un carácter, la localización de estos genes, y su función fisiológica. Los criterios utilizados carecían muy a menudo de definición y objetividad y, en cualquier caso, eran marcadores ambiguos debido a las influencias ambientales. 

Conceptos antes de empezar:

  • El ADN se distribuye a lo largo de los cromosomas, que en los perros son 39 pares de cromosomas (38 homólogos y un par de cromosomas sexuales). Cada uno de los miembros de un par es heredado de uno de los dos progenitores.
  • Un locus – loci en plural- se refiere a una región específica en un cromosoma, como la posición de un gen o de un marcador.
  • Una variante de la secuencia del ADN en un determinado locus se llama alelo, dado que nuestras células son diploides, y hay dos posibles secuencias de ADN heredadas independientemente para un locus determinado y un individuo.
    http://www.lhasa-apso.org/genetics/diversity.html
  • Estos dos alelos forman el genotipo de ese individuo para ese locus en particular.
  • Se denomina ligamento a la herencia conjunta de los genes que están ubicados en el mismo cromosoma (la tendencia de los alelos de los locus cercanos entre sí a heredarse juntos como un bloque). Por lo tanto, no cumplen la ley de transmisión independiente de Mendel (a diferencia de los loci dispuestos en cromosomas separados).
  • La lista ordenada de locus conocidos para un genoma particular se denomina mapa genético, mientras que el proceso para determinar el locus de un determinado carácter biológico se llama cartografía genética.
  •  Los genes ligados y su estudio nos permite elaborar mapas de ligamiento y saber la distancia entre ellos en el cromosoma.
  • En la mayor parte del genoma, la secuencia de ADN es idéntica para todos los perros, por lo tanto se trataría de loci monomórficos.
  • Para una proporción de loci se han detectado una serie de mutaciones que se han mantenido a lo largo del tiempo y que consisten en un cambio de base en las secuencias de ADN, lo que implica que existan diferentes alelos para un locus determinado – loci polimórficos.
  • En los estudios de asociación poblacionales los polimorfismos más habituales objeto de estudio son los SNP (single nucleotide polymorphisms): es la sustitución de un solo nucleótido que ocurre en una posición específica del genoma, presente en al menos un 1% de la población.
    https://biogeniq.ca/en/articles/snp/
     
Afortunadamente la aparición de los marcadores moleculares está ayudando a eliminar los inconvenientes de una selección basada en el análisis exclusivo del fenotipo, así como también a la identificación de especies de una forma más rigurosa. Un marcador genético (o molecular) es un segmento de ADN con una ubicación física identificable (locus) en un cromosoma y cuya herencia genética se puede rastrear. Los marcadores se usan para el mapeo genético como el primer paso para encontrar la posición e identidad de un gen.

Cuando varios marcadores moleculares se asocian inequívocamente con un rasgo genético, se dice que forman un QTL (locus de rasgos cuantitativos o cuantificables).

  • QTL (quantitative trait locus) es un locus cuya variación alélica está asociada con la variación de un carácter cuantitativo, es decir, con aquellos caracteres cuantificables que varían de forma continua.
  • Los QTL son difíciles de identificar debido a la ausencia de una segregación fenotípica discreta observable.  El análisis de los QTL para un carácter involucra en primer lugar escoger y cruzar dos líneas parentales que difieran en uno o más caracteres cuantitativos y, posteriormente, analizar la segregación de la descendencia para relacionar cada QTL con un marcador genético conocido.
  • El método moderno utilizado para localizar y cartografiar los QTL implica buscar asociaciones entre marcadores de ADN y fenotipos. Por ejemplo, a partir de individuos procedentes de dos líneas creadas a través de selección artificial que son divergentes para un fenotipo (llamadas recombinant inbred lines o RILs). A lo largo de muchas generaciones de selección artificial surgen dos líneas divergentes altamente homocigóticas. Los individuos de estas líneas con fenotipos divergentes se usan como progenitores para crear la F1 (que serán heterocigóticos). Si cruzamos los individuos de la F1 entre sí o los de la F1 con líneas paternas obtenemos la generación F2 con diferentes partes de genomas paternos y por tanto con diferentes QTL que podemos identificar.
  • http://journal.frontiersin.org/article/10.3389/fgene.2012.00198/full


Conceptos sobre Estudios de asociación genética:


Mapas de ligamiento / mapas de recombinación: se basan en marcadores conocidos (típicamente SNPs) que están cerca del gen responsable de una enfermedad o rasgo genético dentro de una familia. Funcionan muy bien en rasgos y enfermedades monogénicas (un solo gen implicado).

QTL mapa / mapa intervalo: para caracteres cuantitativos (como la altura, el peso…) que son poligénicos (varios genes implicados). Funciona igual que los mapas de ligamiento excepto porque el fenotipo es continuo (no cualitativo) y los marcadores se colocan en un esquema de puntuación para medir su contribución.

GWAS (Genome-wide association study): es un análisis comparativo de una variación genética a lo largo de todo el genoma de una especie el objetivo de identificar su asociación con un rasgo observable. Mide la asociación entre dichos SNPs con los rasgos observables (como las principales enfermedades).

En resumen, el mapeo por ligamiento y el QTL son similares en el hecho en que se basan en la herencia mendeliana para aislar locus. QTL y GWAS son similares en que miden la asociación en términos de probabilidades a lo largo de un mapa genético y no hacen responsable un gen o locus. Por último, el mapa de ligamiento y GWAS están relacionados con enfermedades y rasgos categoriales.

GENÉTICA DEL COMPORTAMIENTO CANINO


En la última década, el perro se ha convertido en un excelente sistema para el análisis genético de fenotipos complejos [1]. El motivo son las ventajas que ofrece la estructura de esta población respecto a la de otros mamíferos:
  • Actualmente existen más 350 razas diferentes de perros reconocidas, de las cuales la gran mayoría han sido aisladas y seleccionadas por su morfología y comportamiento.  
  • En muchos casos, las nuevas razas se han desarrollado a partir de individuos de razas concretas, con una fuerte selección de los fenotipos deseados (habilidad para la caza, color del pelaje, forma del cráneo, talla, etc.), hecho que aumenta el número de genotipos seleccionados en la población actual. Para registrar un individuo de raza, ambos padres deben estar registrados como miembros de la misma raza. En consecuencia, la heterogeneidad es reducida dentro de la raza, pero muy elevada entre razas [2,3]. Por lo tanto, muchos fenotipos son fijos o a punto de ser fijados en un gran número de poblaciones.

Estas razas de perros en las cuales regiones del genoma están “fijas” (homocigotos), se podrían considerar líneas puras o RILs. Por lo tanto, asociar genotipos específicos de la raza (SNPs) con fenotipos “fijados” en múltiples razas (mapeo entre razas) resulta en una potente herramienta para identificar locus de rasgos cuantitativos (QTL) que formarían la base genética para la diversidad fenotípica observada en las razas de perros [1].


En el estudio de Jones et al, se calificaron 2801 perros de 148 razas de perros para varios parámetros fenotípicos como la altura, el peso, forma del hocico, longitud y curvatura de la cola, etc…  así como cuatro patrones distintos de comportamiento: muestreo, pastoreo, intrepidez y adiestrabilidad.

En este estudio, se identificó el loci para el muestreo en el cromosoma 8 (CFA8), 3 loci para el patrón de pastoreo (en cromosomas 1, 4 y 15), y aún ser un carácter subjetivo, se encontró un loci estadísticamente significativo para el rasgo “adiestrabilidad” en el cromosoma 10, y 5 locis para la “intrepidez” (versus timidez) en los cromosomas 15, 22, 1, 4 y 17 (con diferentes grados de significancia). En conjunto, propusieron 5 genes candidatos con los rasgos citados.  

Estos datos se corroboran en el estudio de 2011 de Vaysse et al, en el cual llevaron a término un GWAS para buscar variantes que afectaran las diferencias de comportamiento entre razas.

Con toda esta información, y dejando volar la imaginación, nos podemos hacer una pequeñísima idea de lo que suponen estos hallazgos en el diagnóstico y especialmente, en la prevención de trastornos genéticos relacionados con la ansiedad, la agresividad, la depresión, etc… ya no sólo en perros sino también en humanos utilizando los canes como modelos para el análisis genético (debido a la dificultad de llevar a cabo mapas de desequilibrio de ligamento (GWAS) en comportamiento humano [5].   
De hecho, la robustez de la utilización de los modelos caninos de genética compleja se ha explotado ampliamente en el área del cáncer [6], y recientemente también en comportamiento.

El más reciente estudio, publicado en 2016 nos abre las puertas a este nuevo enfoque. Los investigadores del Nationwide Children’s Hospital constatan que la predisposición genética de la agresión hacia el propietario o hacia un perro de la familia es distinta a la del miedo y la agresión a miembros desconocidos (humanos y perros). Los investigadores han identificado como mínimo 12 genes relacionados con estos rasgos.

Según Carlos Alvarez, uno de los investigadores del estudio, su principal objetivo se encuentra en los genes específicos relacionados con la agresión a desconocidos, que se encuentran asociados a genes muy relevantes en dos regiones del genoma. Estos genes se relacionan con la vía neural del miedo y la agresión de la amígdala al eje hipotalámico-hiposifario-adrenal [7] y según los autores, estarían ligados al proceso de domesticación.


Mientras que las consecuencias más inmediatas son la medicina veterinaria conductual (como tests genéticos del riesgo de tipos específicos de miedo y agresión) a largo plazo las implicaciones para adultos y niños con trastornos de ansiedad son alentadoras.
Porque estas variantes de rasgo son comunes a través de razas de perros, el modelo canino proporciona un banco de pruebas ideal para nuevas terapias dirigidas a las vías bioquímicas. Una vez se determinen qué circuitos neuronales se ven afectados por la variación genética, esto revelará probablemente objetivos de fármacos que podrían inhibir o aumentar ciertos efectos emocionales de la conducta. Si estas terapias se demuestran efectivas en los perros, entonces pueden ser aplicados a los seres humanos con condiciones similares [7].

Toda esta información, que hemos intentado resumir en este modesto artículo, tan solo nos aporta una pequeñísima idea de todo el potencial que el análisis del genoma, a nivel predictivo en trastornos de conducta o enfermedades, para identificar pacientes que responderán correctamente a un tratamiento, y especialmente en veterinaria como parte importante para la mejora del bienestar canino, la salud pública y para entender el proceso de domesticación del perro. 


Bibliografía

  1.  Jones P, Chase K, Martin A, Davern P, Ostrander EA, Lark KG. Singlenucleotide-polymorphism-based association mapping of dog stereotypes. Genetics. 2008;179(2):1033–44.
  2. Parker, H. G., L. V. Kim,N.B.Sutter,S.Carlson,T.D.Lorentzen et al., 2004 Genetic structure of the purebred domestic dog. Science304:1160–1164.
  3.  Lindblad-Toh, K., C. M. Wade,T.S.Mikkelsen,E.K.Karlsson,D. B. Jaffeet al., 2005 Genome sequence, comparative analysis and haplotype structure of the domestic dog. Nature438:803–819.
  4. Vaysse A, Ratnakumar A, Derrien T, Axelsson E, Rosengren Pielberg G, Sigurdsson S, Fall T, Seppälä EH, Hansen MST, Lawley CT, et al. Identification of genomic regions associated with phenotypic variation between dog breeds using selection mapping. PLoS Genet. 2011;7(10), e1002316
  5. Zapata I, Serpell JA, Alvarez CE. Genetic mapping of canine fear and aggression. BMC Genomics 2016;17
  6. Alvarez CE. Naturally Occurring Cancers in Dogs: Insights for Translational Genetics and Medicine. ILAR J. 2014;55(1):16–45.
  7. https://www.sciencedaily.com/releases/2016/08/160810180908.htm



divendres, 17 de juny de 2016

Espiona ja té el seu Ring 3

Fa 2 anys que vam iniciar aquesta aventura de la competició. Sembla mentida tot el que ha canviat desde el primer post que escribia http://educaciocanina.blogspot.com.es/2014/09/cronica-duna-debutant-de-ring-en-terres.html a ara, la de gent que hem conegut, la de nous conceptes, tècniques, etc... que hem après, i lo bé que ens ho hem passat. 

El primer concurs de l'Espiona no podia anar millor: 369/400 punts, Exc, 5a classificada de 15 gossos (per veure la classificació: http://www.sports-canins.net/concours/concoursRing.php?IDconcours=9195 ) i amb pèrdua de punts d'una guia molt novella.

Queda moltíssima feina per fer, s'ha tancat un cercle, una petita aventura, per començar-ne una altre igual de emocionant. 

Fotos de Magali Manzoni: 



















dimecres, 18 de maig de 2016

Presentació de gossos amb corretja


Passa amb freqüència que el propietari ens comenta que el seu gos és sociable amb altres gossos i mai ha tingut problemes quan està deslligat, però en canvi sembla que els vulgui matar quan està lligat. 

Es per aquest motiu que en el club Natural Gos treballem les presentacions amb corretja, per a que es converteixin en un moment agradable i sense frustració pel gos, i per ensenyar al propietari com manejar la situació.




dimarts, 17 de maig de 2016

Dia de la Societat de la Informació

Gràcies a Internet i les noves tecnologies, el nostre accès a la informació és millor, i en especial, ha ajudat a que tinguem més consciència sobre temes globals. Fins fa un parell de segles, a la majoria de persones no els imporava els animals i la idea general era que no tenien sentiments... Avui, encara falta molt per canviar aquesta idea però la societat està avançant. 

En el nostre cas, com a professionals de l'educació canina i felina, el nostre compromís també és orientar a les persones, enfocant-nos en millorar el vincle amb els seus companys animals a travès de continguts divulgatius en la nostra web, per explicar la importància d'educar per saber conviure. 

Us convidem a visitar de què es tracta la ciència de l'etologia clínica veterinària aquí: http://naturalgos.net/ca/el-nostre-proces/



dijous, 12 de maig de 2016

Natural Gos presenta nova web



Un dels projectes que més il·lusió em fa compartir amb vosaltres. Quan us vaig dir que seria 100% la nostra imatge, crec que ho hem aconseguit. No és només una web de informació, crec que en gran part és de DIVULGACIÓ, que era un dels objectius que ens havíem proposat. 






dijous, 14 de gener de 2016

Sobre gossos

Fa molt de temps que no escric un post en aquest blog, i avui, tornant de sopar amb amics "gosseros", i després de llargues converses sobre gossos, com no, anava caminant a les 2 de la matinada i reflexionant, sobre gossos, sempre gossos... i com si d'un trailer de pel·lícula es tractés, m'ha vingut al cap la vida dels meus gossos. I he pensat, que bonic tornar a escriure al blog, després de tant temps, sobre els meus gossos. 

Perquè, es pot reforçar amb afecte? es pot treballar "per afecte"? és imprescindible utilitzar reforços primaris? 

De vegades penso que, estem tant preocupats en tècniques, protocols i metodologies, que ens oblidem de per qui treballem. Aquest post no pretén ser un post científic, ni tècnic, res més lluny de la realitat. És un post descriptiu sobre la meva percepció dels meus gossos. Tan simple com això. 

El Tuti, el meu Golden Retriever de 12 anys. Amb el pas del temps, me'n adono que, sens dubte, és un dels gossos més egoistes que he conegut. I un dels millors gossos que he conegut. El Tuti és un gos que gaudeix amb les carícies, que les demana, les busca, però quan ell vol. I no em mal interpreteu, és un gos sociable no, el següent. Però té molt clares les seves prioritats: és un gos que et busca en moments íntims, que vol sentir-se acompanyat, i que notes en aquell moment l'afecte, el vincle, l'amor, més igual la paraula, els sentiments que té cap a tu en aquests moments d'intimitat. Però com deia, és un gos que té molt clares les seves prioritats, i que marca moments: en un camp obert, la seva prioritat serà còrrer i rebolcar-se en algun fangar, rossegar troncs, empaitar algun ocell però sense prestar-li tampoc el cent per cent de la seva atenció; ell vol sentir-se lliure. És un gos que li agrada treballar, però amb qui perceps que treballa per pur egoisme: vol les coses que li satisfacin, i treballarà per aconseguir-les, ni més ni menys. Si li compliques massa la vida, la llibertat és més agradable. Si decideix trencar-se el cap per obtenir el que tu li ofereixes a canvi d'una conducta, ho farà amb alegria, però pel simple fet que vol aconseguir el que tu tens. I un cop ho obtingui, s'alegrarà per ell. No vol compartir el moment amb tu, ell viu el seu moment, viu ell, com a individu. Mai he cregut ni he volgut, per un moment, canviar-li la seva naturalesa. És un individu únic, tant conscient i inconscient alhora de la seva existència individual, que amb el temps m'adono que sempre m'ha fascinat. Estic segura que, si en algun moment, hagués intentat que fes alguna cosa per mi, i no per aconseguir el que jo li oferia, m'hagués deixat plantada amb una feliç ingenuïtat, movent la cua, anant a buscar coses millors per fer.

El Nus, en pre-alerta rossegadora
El Nus, un creuat de Golden amb alguna espècie de terrier, de 10 anys. Sempre he dit que és el gos Del David, i poso en majúscules l'article determinat per emfatitzar. M'estima? probablement... però té clar que el seu "cor" pertany al David. Que com ho se? ni idea... però ho tinc claríssim. És un gos que gaudeix de les carícies, que li agraden els premis i amb qui pots treballar amb ell mitjançant reforços primaris... però els moments en que he vist més feliç aquest gos, on realment notes aquella brillantor a la mirada de quan un gos es sent realitzat, ha sigut quan el David l'incitava a perseguir o atrapar alguna bestiola: em sembla que mai he vist un gos tant satisfet d'ell mateix com quan ha ajudat al seu amo a caçar alguna rata o llangardaix. Mai s'ha "premiat" aquesta conducta, mai s'ha ensenyat. És la seva naturalesa, però m'agradaria remarcar el fet que, tot i ser un gos que li encanti perseguir i atrapar bestioles, el moment de màxima satisfacció apareix quan ho fa juntament amb el seu amo. Un moment quasi de comunió entre els desitjos de dos éssers, el gos que vol fer, l'amo que vol que faci, el gos que fa perquè el seu amo vol que faci.

En aquesta foto, la kira estava trevmolant de fred després
de que ens adonéssim que feia 30 minuts que no li tiràvem
res a l'aigua però ella continuava en posició. 
La Kira, Braco de 6 anys. Ella és una caçadora. És una gossa que viu a casa, amb família. Estic segura que es sent estimada, i és la bondat dins del cos d'un gos, no hi ha una engruna de maldat dins seu. Es vindrà a refugiar amb tu quan es senti amenaçada, crec que confia en nosaltres completament. Li agrada jugar amb tu, sigui amb joguines, sigui simplement saltant i corrent al teu voltant. Però la Kira té un alter ego: quan descobreix un ocell o un conill, aquella gossa simpàtica, sensible i afable es transforma. S'oblida de les seves inseguretats, dels seus dubtes, fins i tot s'oblida de tu. El seu "jo" invoca tots els avantpassats i es transforma en una màquina, dissenyada per reproduir patrons motors, un "transformer" perfecte, capaç de restar immòbil davant una presa durant períodes llarguíssims de temps. Podria caure-li una bomba al costat, res impediria que aquesta màquina executés el seu deure. M'aprecia? Es clar. Però, si algú té una missió en aquesta vida, és la Kira, i com tots els súper herois, no hi ha res que es pugui interposar a la seva missió, ni tant sols els éssers estimats. La Kira i el seu alter ego: una gossa normal, una màquina perfecte.

La Pruna, creuada de ¿algún tipus de pastor? de 4 anys. La Pruna és sens dubte la gossa més intel·ligent que tinc, i potser que he conegut. Una de les definicions d'intel·ligència és "habilitat de compendre idees complexes, d'adaptar-se eficaçment a l'entorn, d'aprendre de l'experiència, de trobar-se diverses formes de raonar, de superar obstacles mitjançant la reflexió". No entrarem a parlar sobre intel·ligència animal, òbviament a les alçades d'aquest post ja veiem que no és ni molt menys un escrit científic i que no té cap mena de rigor. Dit això, i després de repassar la definició, torno a insistir que si hagués de definir la Pruna amb un adjectiu seria intel·ligent. I, tot i ser la gossa més intel·ligent que tinc, vaig deixar de intentar treballar amb ella. Treballa per premis? Sí. Li agrada jugar? de vegades. M'estima? n'estic convençuda, i m'ho demostra cada dos per tres. Per què vaig deixar de treballar amb ella doncs? per que és massa intel·ligent. I quan li plantejava un treball, el que la motivava, molt més que el premi en si, era "resoldre" el problema. Un cop havia comprès el que li demanava, en comptes de continuar l'exercici per aconseguir més reforços (que és el que qualsevol teoria conductista preveuria), abandonava la feina, amb un posat digne d'aquell que sap que ha resolt un enigma i que, a no se que el motivis amb algun altre misteri, té coses millors a fer en aquesta vida que repetir conductes com un xino. I no, no és una excusa: evidentment que la Pruna, amb un bon protocol, reforços primaris adequats, previsió de temps, etc etc. podria donar molt de sí. Però el fet, el que voldria ressaltar, és que a diferència d'altres gossos, ella treballa per realitzar-se resolent el problema que li proposes. És un tipus d'egoisme, diferent a l'egoisme simple del Tuti, faig això perquè vull aconseguir allò. En el seu cas és, faig això perquè em veig capaç de fer-ho. I un cop estic satisfeta, si no em proposes res de nou, me'n vaig a patrullar la zona, no sigui el cas que entri algú que no tingui controlat. M'encanta la Pruna. A vegades la mataria. Després recordo que és una còpia meva en el cos d'un gos, i no puc més que sentir carinyo i fins i tot, un pèl de tímid orgull.

Per últim, l'Espiona, Malinois de 3 anys. La gossa més simple que he conegut. És feliç, i m'adora. I adora la seva vida. Li encanten els premis, i les pilotes, els pals, els mossegadors, una corda, un tros de roba qualsevol, una cosa comestible (o no)... li agrada tot el que jo li pugui donar, li agrada tot el que jo li proposi per jugar. I, per sobre de tot, li agrada fer. Hi ha alguna cosa en el seu interior, que la fa gaudir amb el simple fet de fer. Un dia, amb una amiga i colega a professió, després de sopar, li vaig ensenyar com feia l'apport amb diferents objectes de sobre la taula, l'exercici era el següent: agafava qualsevol objecte, per exemple una forquilla, li demanava a la gossa que ho agafes amb la boca, ho aguantava uns segons, i li demanava que m'ho donés. Acta seguit, agafava un altre objecte, com un tovalló, i feia el mateix. I així repetint,  durant molta estona... amb tots els objectes que tenia sobre la taula. Quan potser portàvem més de 5 minuts fent això, la meva colega em va preguntar "i no la premies?". La meva resposta va ser "creus que la gossa està buscant un premi?". No. Sincerament, crec que en el seu caparró en cap moment se li va passar pel cap que aquesta conducta seria reforçada. Ho se, per una banda, perquè mai he premiat aquesta conducta en aquesta situació, i bé sabem que els gossos no són grans generalitzadors. Segon, perquè la conec, i se quan busca aconseguir algu, i quan fa algu perquè simplement li agrada. Segur que si ens posem dramàtics, podríem trobar alguna teoria, conductista o cognitiva-emocional o qualsevol altre, sobre perquè realitzava aquesta conducta. Uns dirien que si reforç variable, conducta supersticiosa, ves a saber. Altres, que si reforç social, afectiu, o mil paraules boniques diferens. Però no m'interessa per a aquest post. El que vull ressaltar en el seu cas, és que de tots els gossos que tinc, és la única que posseeix aquesta motivació intrínseca per fer, i aquesta m'atreveixo a dir necessitat de col·laborar. No s'ha ensenyat. Li he fomentat. Crec que hem de tenir la humilitat suficient per reconèixer i diferenciar aquests dos conceptes, ensenyar i fomentar.

Al llarg del temps que porto treballant amb gossos, he vist i tocat quasi de tot. M'encanta treballar amb gossos diferents, des de beagles a creuats de ves a saber, shibas o mastins, etc etc... Gaudeixo respectant el gos que tinc davant, i intento no fer-me quimeres: sincerament, trobo més romàntica la idea de que un beagle em pot deixar plantada per anar-se a perseguir un senglar, que no la de que podré aconseguir controlar-lo per un premi o una "mirada afectiva". Si t'ho pares a pensar, sí, és romàntic pensar que una persona amb totes les seves tècniques serà incapaç de modificar l'instint indòmit d'aquest gos.

O no hauria de ser una màxima de l'educació amb gossos, respectar sincerament l'animal que tenim davant? No la imatge que ens hem dibuixat al cervell del gos disney, sinó la realitat, el gos que té motivacions en la seva vida, el gos que ens pot estimar i deixar-nos plantats, el gos amb prioritats, el gos amb interessos, amb personalitat, el gos amb aquesta complexa simplicitat que el converteix en un animal perfecte.

Els que em coneixeu sabeu, que per mi un dels millors llibres escrits sobre gossos és Perros, de Raymond Coppinger. I una de les parts, que sempre em va fascinar, i que m'he llegit i rellegit centenars de vegades, és la dedicatòria. Com més temps passa, més veritat veig en aquesta simple fulla de presentació, potser més que en moltes pàgines de pseudosciència.

I m'encanta treballar amb gossos que em facin dubtar que simplement són gossos, però agraeixo treballar amb d'altres que em recordin constantment que només són gossos.










dijous, 7 de gener de 2016

Entrenament Ring

Us deixo un vídeo d'un dia qualsevol d'entrenament a la Ring Factory de NaturalGos. Falta molta colla, així que en breu, en farem un altre segur!

dimecres, 9 de desembre de 2015

Concurs Ring Portel

El passat cap de setmana l'equip de la Ring Factory NaturalGos i GT Tarragona vam participar amb els nostres gossos al concurs de Ring de Portel. 

Indy de Maliman amb Susi amb 91.2 puntos sobre 100 al Brevet. 

Kayros K9 Hispania, de Jonathan Osorio (i conduit per David Cabrerizo) amb 184.7 punts de 200 al Ring1, quedant primer de la seva categoria. 

Hélite II de la Vallée de Luvry (Espiona) i jo mateixa, amb 282 de 300 a Ring2, quedant segona de la nostra categoria. 

Podeu veure tots els resultats a la web d'Sports Canins: 

http://www.sports-canins.net/concours/concoursRing.php?IDconcours=7966



dimarts, 1 de desembre de 2015

Seminari de Obediència Esportiva amb Gonzalo Figueroa

OBRE EL PONENTE: • 3 veces Campeones de la Copa de España de Obediencia FCI de la RSCE • 1 vez Subcampeones de la Copa de España de Obediencia FCI de la RSCE • 2 veces Campeones del Trofeo" Fernando Galhoz " de Obediencia en Portugal • 1 vez Terceros en el Trofeo" Fernando Galhoz " • Ganadores de la III Copa Ibérica de Obediencia FCI. • 4 veces Miembro del Equipo Nacional de Obediencia FCI representando a la RSCE en los Campeonatos del Mundo los años 2009, 2011, 2012 y 2015. • Juez Internacional de pruebas de Obediencia FCI • Comisario de pruebas de Obediencia FCI • Ponente en varios seminarios de Obediencia FCI en varios puntos de la geografía nacional. • Ponente en La Escuela Cinológica de La Guardia Civil,en el Pardo,Madrid,sobre la Aplicación del Clicker al Trabajo de Detección y Obediencia. • Ponente en la Sección Canina de La Guardia Real,en el Pardo, Madrid, sobre la Aplicación del Clicker al Trabajo de Detección. • Figurante CEPPA (Calificación Excelente) • Hombre Asistente de Mondioring,habiendo participado en la Copa de la FEM en 2007. • Educador Canino • Entrenador de Perros de Asistencia • Entrenador de Perros para Cine y Televisión • Colaborador como entrenador con la Empresa "Animais para Cinema e TV",Portugal. • Colaborador de la Fundacion Affinity en sus programas de TAA con personas en riesgo de exclusión social. Para más información: info@naturalgos.net T. 699 08 56 54

dimecres, 18 de novembre de 2015

Noa, gos amb por a pujar al cotxe

La Noa és una Golden Retriever de 3 anys. Els seus propietaris van contactar amb nosaltres per que la gossa no volia pujar al cotxe (no volia acostar-se al cotxe, l'havien de carregar a coll, i un cop a dins, durant el viatge estava intranquil·la i no descansava). 

A l'hora del passeig, també mostrava por a l'hora de passar per obstacles que hi poguessin haver al terra (plaques metàl·liques, superfícies, irregulars, ponts...) que evitava estirant de la corretja o quedant-se bloquejada, sense voler avançar. 

Abans de començar a treballar amb el problema principal, el cotxe, es va fer un treball de superació de diferents superfícies i obstacles, per tal que la Noa guanyés confiança amb els seus propietaris i amb ella mateixa. 

vídeo:

https://www.facebook.com/naturalgosvalles/videos/vb.322549474439395/1090371537657181/?type=3&theater

Després d'unes setmanes de feina, aquest és el resultat. Enhorabona als seus propietaris Pilar i Lluís per la bona feina.

vídeo:

dilluns, 31 d’agost de 2015

Primer Ring 2


Aquest cap de setmana presentàvem l'Espiona al primer Ring 2, un salt de nivell, d'exigència, que posava a prova tota la feina feta. Tot i els nervis d'entrada, l'Espiona va fer una actuació immillorable; semblava que hagués entès que es trobava en un concurs, i que tot i tenir moltes ganes de mossegar els homes d'atac, primer s'ha de fer una cosa i després l'altre... complidora als salts (tot i fer-los amb mandra, feia molta calor...), noble a l'obediència, i rellotge suís als atacs, fallant exactament als llocs on sabíem que fallaria, i clavant el que sabíem que clavaria. El millor del concurs, la sensació com a guia per primera vegada de controlar la meva gossa i controlar la situació "concurs" (encara que segueixo perdent més punts jo que la meva gossa xD). Ara, a continuar treballant pel proper dos, que una flor no fa estiu, i ens queda molta feina per fer tongue emoticon

dilluns, 6 de juliol de 2015

NaturalGos participa a l'espectacle Vorònia del Teatre Grec

Indi i Espiona amb les seves acreditacions

El passat cap de setmana, l'Indi i l'Espiona van participar per primera vegada en un espectacle de dansa contemporània en directe, al Teatre Grec de Barcelona. 

El grup La Veronal, estrenava la seva obra Vorònia com a inauguració de la nova temporada del Teatre Grec 2015

Molta pressió, molts nervis, tenint en compte que els nostres gossos havien d'actuar davant de més de 1000 persones, entre elles l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, o l'ex alcalde Xavier Trias, entre altres. 


Els directes, com diu el tòpic, són un tot o res. Però tant l'Indi com l'Espiona es van portar, fent cas omís del públic, els focus, la música, i fent la seva feina de la millor manera possible. 

Indi i Espiona durant un assaig

Volem donar les gràcies primer de tot a l'empresa Animales a Rodar per haver dipositat la seva confiança en els nostres gossos. Un luxe treballar per a aquests professionals, que van estar en tot moment pendents de nosaltres, amb un servei veterinari que vetllava per a que en tot moment es respectes el benestar dels nostres gossos. Excel·lents profesionals, a estat un goig poder col·laborar amb vosaltres una vegada més. 

I a tot l'equip de La Veronal, per tractar-nos tant bé durant els assajos i les actuacions. Us desitgem molt d'èxit, i molta merda ;)




diumenge, 30 de novembre de 2014

Els gossos vells

El passat 19 de novembre vam tenir la oportunitat de parlar sobre els gossos vells, en el programa "La verdad sobre perros y gatos" de ONDA CERO San Sebastián.

La millora de la qualitat de vida dels nostres animals a permès que els gossos cada dia tinguin una vida més longeva. Això ha comportat que problemes que abans s'atribuien simplement a l'edat, s'hagin estudiat més profundament fins a descobrir que els gossos també poden patir de malalties característiques de l'envelliment, com l'Alzheimer. 

El Síndrome de Disfunció Cognitiva (SDC, també conegut com a Alzheimer caní per la seva similitud) és un desordre neurodegeneratiu associat a l'edat. Sol presentar-se en gossos majors de 7 anys, i es caracteritza per una pèrdua de la capacitat cognitiva.


Tot i tractar-se d'un procés lent, que a l'inici pot passar desapercebut pel propietari, la seva progressió farà que amb el temps, les persones que conviuen amb l'animal notin com aquest es mostra menys actiu, canvia la seva forma d'interaccionar socialment (pot mostrar signes de dependència cap al propietari, agressivitat, estar més nerviós o irritable...) s'altera el seu cicle de són-vigilia (dorm durant el dia i es mostra inquiet per les nits), es desorienta en llocs coneguts, és incapaç d'aprendre coses noves i s'oblida de les que ja coneixia, pot tornar a fer les seves necessitats a casa, etc...

Uns hàbits de vida saludables, com mantenir rutines d'exercici físic, una correcta alimentació i, si és necessari, suplements, són de gran utilitat a l'hora d'enrederir l'aparició d'aquesta malaltia o, en el cas de que el gos ja mostri símptomes, d'enlentir-ne la progressió.  

No dubtis a preguntar al teu veterinari sobre aquest trastorn si tens un animal de més de 7 anys que comença a mostrar algun dels signes clínics que hem comentat. Ens ho han donat tot quan eren joves, el menys que podem fer és entendre'ls i acompanyar-los durant el seu envelliment. 

En el següent enllaç, podreu escoltar l'entrevista feta a ONDA CERO, a partir del minut 01:10:00.

Más audios en Onda Cero

dimecres, 29 d’octubre de 2014

Entrevista al programa Territori de VOtv

La setmana passada vam poder tenir l'experiència de ser entrevistats en un programa de televisió local. Per aprofitar-ho, l'Espiona ens va acompanyar i, per ser la primera vegada que trepitjava un plató, es va portar molt bé. 

Aquí us deixo l'entrevista:


dilluns, 29 de setembre de 2014

Crònica d'una debutant de Ring en terres franceses

Em vaig despertar a les 4:45 am... l'habitació de l'hotel Ibis era tota fosca, el David estava roncant a la meva dreta i l'Espiona somiant panxa enlaire a la meva esquerra...  però jo no podia dormir, tenia els ulls com taronges, pensant que en poques hores em tocaria sortir a pista, al RING. Massa hores treballant, massa gent lluitant i recolzant-me per a que això tiri endavant... 

Finalment va sonar el despertador, que va donar-me l'excusa per sortir del llit i començar aquell dia que tantes ganes tenia que arribés; el dia del meu debut com a competidora, el dia que havíem de demostrar a pista el treball de més d'1 any... 

Vam arribar al Club Canin Chaurien Halt'o'Croc, de Castelnaudary, pràcticament els primers. Arribada del jutge de la prova Michel Pechereau, presentar papers, treure a passejar l'Espiona... la veritat és que aquella hora abans de sortir a pista se'm va fer eterna però va passar molt ràpid, una sensació estranya. 

Em criden per sortir a pista, comença el CSAU. Pista plena de gossos, comencem amb un seguiment, un slalom entre els gossos, prova davant d'un soroll, slalom entre gent, quiet i cridada. Aconseguim l'excel·lent del CSAU, un bon escalfament abans del Brevet. 



I després d'aquest "tràmit", arriba el primer objectiu... el Brevet. Tot el cap de setmana "resant" per sortir la primera, i com no em toca la última després dels 5 gossos... Aquesta espera sí que se'm va fer llarga... mirant els gossos, veient els exercicis, els errors, pensant en tot el que havia de fer i en tots els llocs on podíem fallar. No se quantes vegades vaig treure a la gossa del remolc per passejar-la i tornar-la a guardar, ni quantes vegades em vaig repassar si tenia el xiulet i el morrió dins del xaleco, ni quantes vegades vaig anar a pista per veure el gos que competia per tornar cap al cotxe... no ho se, la veritat. Només recordo les paraules del David, del David Cabrerizo i la Susi dient-me que surtis a pista a fer el que sabíem fer i que no em preocupés de res més, i sobretot que m'ho passés bé i disfrutés de la meva gossa. I sense adonar-me'n ja estava davant de la porta del Ring amb l'Espiona al peu. 

I al primer pas que vaig donar cap endins se'm va oblidar que hi hagués un món. Només estàvem jo i l'Espiona. El comissari em guiava cap als exercicis i jo l'escoltava de lluny, com una imatge borrosa on lo únic que destacava era la meva gossa. Suite en laisse, refús d'appâts, suite muselée, absence... només jo i la meva gossa, jo marcant-li els tempos, ella executant els exercicis, mega conectada, cua d'escorpí, orelles de guineu. Més tard m'explicarien que els francesos van batejar l'Espiona com a "el caballo español" al veure el seu seguiment...



Arriben els atacs, primer de tot la defensa. No se ni com havíem arribat fins aquí, però ja hi erem, l'hora de la veritat. Altre cop el comissari m'explicava l'exercici però jo només estava pendent de l'Espiona, de fer una mis en place correcte, de no deixar-me guiar sinó de conduir. I l'Espiona va estar impecable, des de l'inici del seguiment fins a la tornada de l'exercici. 

En aquell moment he de reconèixer que em va fallar el subconscient. Ho vaig visualitzar, ho teniem a tocar, no havíem fallat en res. Baixada de defenses que pagaria "cara", ja que aquests pensaments els tindria en el moment de la mis en place per l'atac llençat de face, i oblidaria que estava en un concurs, i oblidaria que en un concurs s'envia el gos al primer toc de trompeta del jutge i no al segon o tercer com en un entrenament. Quan me'n vaig adonar, la meva ordre va ser dubtosa, i l'Espiona en lloc de sortir a l'atac es va quedar parada mirant-me i dubtant si realment li havia donat la ordre per anar. Reacció ràpida, torno a enviar però aquest cop convençuda, i l'Espiona va sortir com un coet cap al Deyvis Neury fent una face impecable. El meu error em va costar 5 punts i mig, Però com em dirien després, millor 94,5 que 100 punts, sinó, en què milloraríem a la propera? :)

La sortida de pista després del Brevet va ser un dels moments més feliços de la meva vida, ho dic així tal qual perque és com em vaig sentir. Els espectadors acariciant i elogiant l'Espiona, el David orgullós de la seva nena, el David C. felicitant-me per com havia conduit, la Susi emocionada, els companys que m'havien vingut a veure donant-me l'enhorabona, un home francès en aquell moment desconegut per mi passant-me un telèfon on em contestaria la criadora de l'Espiona felicitant-me... una experiència que de debò a merescut tots els mals de cap, els mals moments... no ho canvio per res. 



Com havia anat tant bé, estàvem preparats per anar a pel segon objectiu, sortir en Ring 1. I dic sortir i no aconseguir perque realment ens ho vam prendre així, una experiència més. No sabia com respondria la gossa a una altre sortida a pista sense cap reforç ni recompensa, i més una altre sortida a pista molt més exigent que el Brevet. Però estàvem allà, a França, estàvem feliços, i ho volíem viure. 

He de reconèixer que hi va haver un moment en que vaig pensar de no fer l'1. Feia molta calor, em sentia marejada, tota la tensió d'aquells dies m'estava passant factura, i en algun moment fins i tot vaig pensar que cauria rodona a dins del Ring. Me'n vaig anar a l'ombra, a descansar una mica, a recuperar energies. I altre vegada, una espera eterna però a l'hora que sense adonar-me'n ja estava preparada per entrar a pista per fer el Ring1. 



Aquí la meva falta d'experiència en competició es va fer molt més evident. La gossa estava més cansada, i jo també... feia molt vent, i coses d'aquelles que no fas mai en un entrenament em van passar factura... com a les posicions (que ja té pebr*** fallar en un dels meus exercicis predilectes), on la meva primera ordre va ser cridant i amb un to de veu molt diferent al dels entrenaments, i l'Espiona no va saber com reaccionar. Això em costaria 10 punts... o la suite en laisse, on es va barrejar el cansament de la gossa (i l'expectativa de veure l'home d'atac) amb la meva inexperiència com a guia, i ens va costar un 0... (tot i que el jutge, un 10 per ell, es va acostar per explicar-me per què m'havia parat l'exercici per a que no cometés el mateix error en les properes ocasions). 

Els atacs van anar molt bé, tenint en compte que el David C. (el meu HA), ha estat lesionat tot aquest mes i que el pobre David s'ha hagut d'ocupar de mantenir el treball, tenint 0 experiència amb el traje. Detalls i errors a corregir, però una impressió general molt molt bona. 



Una felicitat molt molt gran, un somriure permanent als llavis. Per les felicitacions que vam rebre, per la companyia dels que ens havien vingut a veure (déu ni do la trupe de catalans que erem en terres franceses!) però sobretot per la sensació de satisfacció de tot l'equip pel treball que havíem fet, tots junts. 

I ja ho vaig fer abans del concurs per que em semblava que era el correcte, però ho tornaré a fer ara, agrair a tots, del primer a l'últim, el vostre suport, la vostra ajuda, els vostres ànims! Us he tingut molt presents aquest cap de setmana. I al jutge, homes d'atac, la presidenta del club halt'o'croc i tota la resta de competidors per tractar-nos tant bé i fer-nos sentir com a casa

Això tot just ha començat ara. Tenim molta feina a fer, i el primer pas és aconseguir el segon Exc en grau 1. Treballarem, mica en mica, per anar aconseguint els nostres objectius. Però sobretot, SOBRETOT, CONTINUAREM PASSANT-HO BÉ FENT RING!

Game starts now


L'Espiona amb els dos "trofeus" que va guanyar :)