dilluns, 30 de gener de 2012

Cadells: etapes de sensibilitat


El següent article és un resum de les diferents etapes de sensibilitat per les que passa un cadell des del néixer fins al període juvenil. Aquest article està basat en l'experiència que he tingut aquest estiu, fent de tutora de dues cadellades de cadells orfes procedents del CAAC Barcelona.

Des del naixement fins al primer mes de vida, els cadells passen per una gran varietat de canvis que els influenciaran enormement en la seva vida adulta. Per això, és d'especial importància tenir molta cura de tot el que succeeix durant aquest procés, especialment quan es tracta de cadells orfes, on haurem de ser nosaltres mateixos els que interferim en el correcte desenvolupament del cadell.



El comportament d'un individu és conseqüència de la interacció de l'ambient i de la genètica individual. La genètica és algu fix, mentre que l'ambient és algu que canvia, bé de forma natural o per manipulació deliberada. Per aquest motiu, la socialització i les costums que ensenyem al nostre cadell són molt importants pel desenvolupament d'un individu equilibrat. 


ONTOGÈNIA DE LA CONDUCTA: ETAPES DE SENSIBILITAT

L'ontogenia de la conducta estudia els canvis que es produeixen en el comportament d'un individu al llarg del seu desenvolupament. El gos és una espècie altricial, que són aquelles espècies que neixen amb un estat de desenvolupament sensorial i motor relativament atrassat. 

Les etapes de sensibilitat són períodes de temps en que els cadells són especialment sensibles a l'aprenentatge d'associacions específiques, i aquestes associacions seran relativament estables i duraderes. Per aquesta raó, tant en termes fisiològics com psicològics, l'aprenentatge primerenc és essencial en el comportament del gos al llarg de la seva vida. 

Un cadell que vacunem a les 8 setmanes no és el bebè que creiem, sinó que el seu desenvolupament equivaldria al d'un nen de 3-4 anys. Per això és important conèixer les característiques d'aquests períodes de desenvolupament i adequar-nos a les necessitats dels cadells. 

PERÍODE PRENATAL (-63 a 0 dies)

Hem de tenir present que les experiències estressants de la mare durant l'embaràs poden influenciar en que els seus cadells siguin més reactius en el futur. D'especial importància en el cas de criadors. 

PERÍODE NEONATAL (0 a 14 dies)

A aquesta edat el cadell és cec i sord, i depèn completament de la mare (fins i tot per orinar i defecar, necessiten l'estimulació de la mare o tutor). 

Els cadellets només néixer ja mostren conductes de sol·licitud d'atenció: vocalitzen d'una forma molt especial quan els separem i quan tenen gana. Quan s'aproximen a alguna superfície calenta, mostren conducta de "musellejar" (apretar amb el morro en busca de la meta de la mare), i mamaran de qualsevol objecte suau i calent.



És important que en cadells orfes, el biberó sigui l'adequat per al cadell, i la quantitat de llet que surti sigui la justa per a no cansar el cadell ni per a no enuagar-lo. Si les primeres experiències no són bones, pot ser que no vulgui mamar del biberó.
La meva experiència m'ha demostrat que els cadells augmenten la ingesta de llet en biberó si es troben junts durant l'operació. És a dir, si traiem un cadell del niu per donar-li el biberó sol, beurà menys llet que si ho fa acompanyat dels seus germans. Té tot el sentit del món pensar que aquest comportament pot produir-se en altres cadellades orfes, ja que en condicions naturals els cadells mamen tots junts.


La posició de "pinya", en busca
de la calor corporal
A aquesta edat, els cadells es mouen arrossegant-se, però tot i que el moviment sembli erràtic, sempre van en busca del calor de la mare i els seus germans, ja que encara no són capaços de regular la seva pròpia temperatura corporal. 
Els cadells neonatals tenen desenvolupats el sentits del gust, el tacte, i en certa manera l'olfacte. Des del naixement reaccionen al dolor, un dels motius pels quals l'amputació de la cua és una pràctica ilegal i cruel. 



PERÍODE DE TRANSICIÓ (2 a 3 setmanes) 

En aquesta etapa el cadell comença a explorar l'entorn i mostra conducta de joc per primera vegada. Hi ha un ràpid desenvolupament sensorial, neurològic i físic, el cadells augmenten la coordinació de moviments i el desenvolupament d'habilitats motrius. 

El cadell comença a adonar-se dels estímuls ambientals (com la llum o el soroll) i de que pot respondre a aquests estímuls. Al final d'aquest període comencem a poder beure llet sense mamar, i ja no necessiten estimulació per orinar i defecar. 

Quan comencen a explorar l'entorn, fan dos o tres passets i es tiren al terra davant de qualsevol cosa nova. Criden quan es troben fora del niu en entorns desconeguts, no necessàriament quan tenen gana o fred. Comencen a buscar el contacte social no només per l'escalfor.


PERÍODE DE SOCIALITZACIÓ (3 a 12 setmanes)

En aquest període és quan el cadell comença a ser del tot conscient i capaç de respondre al seu entorn. Comencen a allunyar-se del llit per orinar i defecar, i cap a les 8 setmanes prefereixen els llocs més allunyats del menjar i el llit per fer les seves necessitats. Hem d'aprofitar això per ensenyar-lis una correcta conducta higiènica. 

Els cadells comencen a menjar sòlids, com papilla de pinso triturat. Comencen a fer una gran varietat d'expressions facials i corporals (moure la cua, les orelles, aixecar la pota per jugar, donar-se la volta, còrrer "desbocats", mossegar-se entre els germans...), i fer tot tipus de vocalitzacions (xiscles, roncs, gemecs, etc...)... tot això amb la finalitat de jugar i, en definitiva, desenvolupar habilitats socials.  


Els germans corren tots junts en bloc quan se'ls crida, o poden iniciar un "atac" conjunt en contra d'un dels germans aleatòriament. Aquests jocs també els serveixen per aprendre a modular la intensitat de les mossegades quan estan jugant.



A partir de les 12 setmanes els cadells comencen a reaccionar amb por a les novetats, i responen amb conducta d'evitació. Per aquest motiu, és molt important que abans de les 12 setmanes els cadells hagin tingut contacte amb molta varietat d'estímuls, especialment aquells amb els que conviuran quan siguin adults (persones, nens, gossos i gats, sorolls d'electrodomèstics, sorolls estridents, viatges en cotxe, etc...). Tots aquests estímuls s'han de presentar de forma molt gradual, sempre avaluant la reacció dels cadells, per no còrrer el risc de provocar una sobreestimulació que no poguessin gestionar. Quan es presenti un estímul nou, hem de deixar que els cadells l'explorin lliurament, i sempre deixant accessible un refugi (la base segura) que pot ser el seu "niu", per si en algun moment volen "refugiar-se". D'aquesta manera, seran ells els que decideixin exposar-se a l'estímul.


Un aspecte que considero d'especial importància és l'exploració oral. Aquest concepte l'he après de l'educador caní Nicolás Planterose, i tot i que molts autors parlen de que els cadells exploren amb la boca el seu entorn, el que exposaré a continuació només ho he sentit d'aquest educador, i la meva experiència m'ha demostrat que és una part fonamental del correcte desenvolupament d'un cadell:
com he dit, els cadells ho exploren tot amb la boca. Quan troben un objecte nou, l'agafen amb la boca i el comencen a mastegar. El sentit d'això és descobrir quina classe de substància és, i si és comestible o no. Després d'una estona de mastegar, si l'objecte no és comestible, l'escupen. La meva experiència és que aquesta conducta exploratòria comença al voltant de les 4 setmanes i, si deixem que els cadells l'expressin lliurament, comença a extingir-se al voltant dels 4 mesos.

Si els cadells no disposen d'un entorn ric amb diferents estímuls que puguin explorar oralment, o els hi prenem els objectes que tenen a la boca, podem còrrer el risc que el cadell no pugui desenvolupar aquest aspecte fonamental de la seva conducta i que, a la llarga, tingui problemes d'ingestió de cossos estranys (gossos que s'empassen papers, pedres, mitjons, etc.), un trastorn cada cop més freqüent en gossos joves i adults.


PERÍODE JUVENIL (de les 12 setmanes fins la maduresa sexual)

En aquest període els cadells reclamen molta atenció a la mare o tutors. Si els cadells tenen mare, aquesta ja no tolera les demandes d'atenció excessives, i les rebutja ignorant-los o donant-los una curta però severa resposta. D'aquesta manera, els cadells aprenen la utilitat de la resposta temerosa però també, i molt important, guanyen seguretat al veure que allunant-se s'atura l'amenaça de la mare, i l'èxit que els comporta aproximar-se utilitzant el correcte llenguatge corporal. Si tenim cadells orfes, aquest paper el pot desenvolupar un gos adult equilibrat. La meva experiència és que un gat pacífic i sociable també pot fer molt bé aquesta funció.  



I ARA QUE TENIM UN CADELL... QUÈ FEM?

Tots els problemes de comportament i, en certa manera, de temperament, són fàcils de prevenir durant l'etapa de cadell. No obstant, els mateixos problemes quan el gos ja és adult resulten molt més difícils de resoldre i requereixen molt més temps i esforç.
L'ansietat per separació, les pors, l'agressió a persones i altres gossos... són problemes malahuradament freqüents en gossos adults i que es podrien prevenir fàcilment amb l'adequada educació del cadell.

Per aquest motiu, s'ofereixen classes per a cadells en les quals l'objectiu primordial és la prevenció de problemes de comportament del nostre cadell quan sigui adult.

Més informació sobre el proper curs de cadells: clicka aquí





Bibliografia:

Dunbar I (2007) Un cachorro en casa. KNS Ediciones.

Horwitz D, Mills D, Heath S (2006) Manual de comportamiento en Pequeños Animales. Ediciones S.

Manteca X (2003) Etología clínica veterinaria del perro y del gato. Ed Multimedica.

2 comentaris:

Redqueen ha dit...

Molt bo Mariona! Felicitats!! Està molt ben redactat i els vídeos ajuden molt a la comprensió, gràcies!

eva_yam ha dit...

Felicitats per l'article! m'ha agradat molt i estic totalment d'acord!

Fa poc que he viscut tot això amb la meva gosseta, ara ja té 10 mesos i ja hem passat totes aquestes fases.

La tinc des de les 7 setmanes amb mi i tot aquest període de sociabilització l'hem fet correctament ja què ens vam informar bastant sobre com fer-ho.

Això dels sorolls també ho vam fer i la veritat és què funciona! fins i tot el tema petardos no li fan por.

La nostra veterinària ens va recomanar que el dia de sant joan quan estiguessin tirant petardos ens posessim a jugar amb la gosseta i així ella relacionaria aquell soroll en una cosa positiva i la veritat és què ha funcionat.


m'ha fet gràcia quan comentes això d'agafar cosetes del terra; la meva gossa ho agafava tot i això ens preocupava bastant de què ho fes sempre.

Com bé, dius suposo que un cop ells ja ho han explorat tot, deixen de fer-ho.

Ara solament agafa pals i pinyes per la muntanya i per jugar! jejeje


Gràciesssssssss per aquesta informació.

Llàstima que estigui tant lluny que sino m'apuntaria amb aquest curs de veterinària per ensinistradors ja què tots aquestes temes m'encanten.

un petonaàssss

Eva des de Flix