Jugar amb el nostre gos

La majoria de vegades que durant la consulta d'etologia preguntem als propietaris d'un gos si juguen amb ell, la resposta és que sí. Curiosament, quan els demanes "i a què jugueu?" et solen respondre amb altres preguntes com "què vols dir?", o "no ho se, amb la pilota...", o, un altre clàssic "jugo a estirar les joguines però no se si ho faig bé...".  

La gran majoria de propietaris tenim molt clar que hem de dedicar una estona al dia a jugar amb el nostre gos, però l'experiència em demostra que moltes vegades no tenim massa clar com ho hem de fer. 

Hi ha moltes formes de jugar amb un gos, i aquí m'agradaria posar-vos alguns exemples:

• Joc "egoïsta": és aquell en que la persona que juga amb el gos és simplement un facilitador de la joguina que desitja l'animal. L'exemple clàssic seria el "tirador de pilotes"; molts gossos juguen exclusivament a perseguir la pilota, i fins i tot poden arribar a bordar, rascar i a demanar al seu propietari que li tiri la pilota/pal/pinya... El propietari sol satisfer les exigències del seu "amic", pensant que està jugant bé. En conseqüència, normalment el gos acaba aprenent no a demanar, sinó exigir atenció, i si en algun moment donat el propietari no atén al seu gos, aquest pot mostrar signes de frustració, ansietat i agressivitat. 

• Joc "descontrolat": definiria el joc descontrolat com aquell en el qual el propietari del gos rebossa d'eufòria, transmetent a l'animal una barreja de sensacions entre excitació, nerviosisme i algunes vegades inseguretat fruit de moviments que realitza la persona insconscientment i que resulten amenaçants per l'animal. Aquests jocs solen ser de lluita, ja sigui amb una joguina o cos a cos (donant empentes al gos, fent-lo girar sobre si mateix, etc...). És bastant característic d'aquest tipus de joc que l'animal aprengui a mossegar les mans i extremitats del propietari, que no entengui quan s'acaba el joc, i que moltes vegades realitzi conducta de monta cap al propietari o altres animals durant o un cop a finalitzat joc.

• Joc obsessiu: gossos que juguen amb pedres fins a empassar-se-les, que són incapaços de fer un passeig normal si veuen a algú jugant amb una pilota, o aquells que poden passar-se un temps il·limitat perseguint un pal. En aquests casos existeix un perill real de que el gos acabi desenvolupant algun tipus de trastorn de conducta que afecti el seu benestar i la relació amb el propietari. 

Com us podreu imaginar, les formes de jugar anteriors poden ser nocives per a la relació entre el gos i el propietari i pel benestar mateix de l'animal. Si t'has sentit identificat en algun dels casos anteriors, et recomanem canviar d'actitud! Jugar amb el teu gos pot ser molt profitós pels dos si es fa correctament. Aquí et proposem uns exemples:

• Joc controlat: per poder gaudir d'una estona agradable amb el teu gos, i fomentar el vincle amb tu, el joc ha de tenir unes normes bàsiques. Si ens parem a pensar, tots els jocs "humans" tenen unes regles a seguir per a que es mantingui l'harmonia i sigui una estona agradable. El concepte no és massa diferent del que li ensenyarem, de forma amable i progressivament, al nostre gos. Aquí van les normes que considerem bàsiques:

1. El joc comença quan nosaltres volem, no quan el gos ens ho exigeixi: recordeu, és molt diferent demanar educadament que exigir. Un gos ens pot portar una pilota, deixar-la davant nostre, i esperar pacientment a que juguem amb ell. Aquesta situació és molt diferent a la d'un gos que ens porti la pilota i, sinó li prestem atenció, comenci a bordar, a donar-nos cops amb la pilota a la boca, etc... 
2. Ensenyar la senyal "dóna'm": durant el joc, hem de ser capaços de poder dir-li al nostre gos que ens entregui la joguina quan li demanem, com una forma de continuar el joc. 
3. Ensenyar la senyal "agafa": després del "dóna'm", i per recompensar al nostre gos per haver-nos entregat la joguina, ensenyarem que pot tornar a prendre la joguina quan escolti la senyal d'agafar. 
4. El joc s'acaba quan nosaltres volem; en el moment en que decidim que el volem finalitzar el joc, li donarem una senyal al nostre gos de "s'ha acabat" i guardarem la joguina. A partir d'aquí, ignorarem totes les demandes del gos de continuar el joc. D'aquesta manera, el nostre company entendrà que, un cop s'ha acabat l'hora de jugar, toca estar tranquil. 

Aquí tenim uns exemples del que hem explicat. En el primer vídeo, veiem com ensenyem la senyal de "dóna'm" i la senyal "d'agafa" a un cadell de 3 mesos. Des de ben petits podem ensenyar als nostres gossos a jugar d'una forma correcte!

A la llarga, podem "complicar" el joc de moltes maneres, per tal d'ensenyar al nostre gos a pensar i controlar-se davant estímuls potents com pot ser una joguina. Aquí tenim un exemple del mateix gos, ara amb 11 mesos. 

• Jocs interactius: una altre forma de jugar, i ben diferent de les anteriors, són els jocs per pensar. Amb aquests jocs fomentarem la capacitat del nostre gos de resoldre problemes, i pels propietaris és tota una satisfacció poder observar tota la capacitat cognitiva que pot tenir el nostre company. 

Us animem a provar aquests noves formes de jugar amb els vostres gossos! Si teniu dubtes sobre com fer-ho, o els vostres gossos presenten algun dels problemes que hem comentat, us aconsellem contactar amb un professional que us ajudi a millorar la relació amb el vostre gos! 

Per a professionals, aficionats, esportistes, etc... us recomano que no us perdeu l'oportunitat d'assistir al seminari de l'Albert Garriga "El Poder del Joc", un essencial per a qualsevol persona que dediqui el seu temps als gossos.