una relació de propietari - mascota, on el gos forma part de l'esnobisme del propietari, i tot i que aquest li proporciona tot el que un gos necessita (aliments, passejos, llar) ni el gos oferirà mai tot el que pot arribar a oferir, ni el propietari coneixerà tot el que un gos pot arribar a ser. No dic que qui consideri el gos com una mascota sigui un mal propietari, però sincerament crec que no es pot sentir identificat a l'escoltar alguna de les frases tòpiques com "la relació entre un gos i una persona és única".
Llavors existeix un altre tipus de relació... la de company - company. Quan consideres que el teu gos és una part indispensable del teu equip, del teu dia a dia, quan aprens a entendre'l i a treballar amb ell, el vincle que es genera sí que és veritablement únic i genuí. De fet, no hi ha cap altre relació igual en tota la biodiversitat.
Tothom qui hagi treballat amb gossos sap del que estic parlant. I quan dic "treballar", no necessàriament em refereixo a tasques difícils com detectar explosius, socórrer persones, tibar de trineus... un equip de treball pot ser aquell en que l'amo va a comprar el pa mentre el gos espera a la porta. Es tracta d'integrar el gos en el teu dia a dia, de que realment formi part de la teva vida. Us asseguro que és aleshores quan un gos us donarà tot el que és.
Com a exemple personal, he tingut la sort de poder fer mil i una històries amb el meu gos... des de treballar en un grup de rescat de persones desaparegudes, a treballs d'habilitats canines amb clicker, proves per a gos de teràpia, obediència... actualment estem treballant en la detecció i marcatge d'olors. He fet moltes coses amb el meu gos, i cada una ens ha unit una mica més.
No obstant, de les millors coses que he fet amb el meu gos és marxar amb ell de viatge. Anàvem amb una colla d'amics, i el meu gos era tan important com cadascú de nosaltres: si havíem d'anar a un restaurant, el Tuti venia amb nosaltres. Si havíem d'entrar a un museu, ens ho combinavem per a que no es quedés sol.Tothom respectava les seves necessitats, i ell a canvi ens va fer viure moments increïbles i ens va donar a les vacances aquella "cosa" que només un gos et pot donar. Com veieu, hi ha moltes maneres de formar equip amb un gos.
Si sou encara dels que el considereu com una mascota, el meu consell és que "canvieu el xip": comenceu per ensenyar-li alguna coseta, per intentar entendre el que us està dient. Aneu a fer excursions, jugueu amb ell, observeu-lo, feu coses junts. Comenceu a conèixer-vos... mica en mica, com passa en qualsevol relació, intimareu i acabareu formant un altre equip inseparable. Per acabar, us deixo el vídeo que m'ha servit de inspiració per a escriure aquest post. M'ha encantat com aquesta família integren les seves gossetes al seu dia a dia, formant equip, i respectant les seves necessitats i instints. Un exemple a seguir.
http://www.tv3.cat/videos/2795770
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada