dijous, 18 de juny del 2009

Gats i embaràs: un perill? què és la toxoplasmosis?

Em perdonareu que avui escrigui sobre un tema que no té a veure directament amb els gossos, però si amb la consienciació de la gent que tingui un animal, ja sigui un gos un gat o un canari, que abans de pensar en l'abandó o el sacrifici, s'informi i mantingui la seva responsabilitat amb l'animal.

Dit això, us passo a citar la xifra següent: >3.000

MÉS DE 3.000 GATS VAN SER ABANDONATS EL 2008 PEL NAIXEMENT D'UN FILL

Esgarrifós? o ho trobeu comprensible? deixeu-me exposar els arguments següents:

La toxoplasmosis és una malaltia parasitària de les més freqüents en les persones i de les més esteses arreu del món. La seva prevalència global s'estima en un 30-40% de la població adulta del planeta. A Espanya, entre uns 10 i 12 milions d'adults estan parasitats per Toxoplasma gondii.

Com ens podem parasitar?
La via de transmissió en humans és oral, és a dir, hem d'ingerir ooquists de Toxoplasma godii.
Podem parasitar-nos si mengem carn poc feta contaminada (sobretot xai i porc), verdures poc cuinades i contaminades, bevent aigua amb ooquists, fins i tot s'han donat casos en trasplantaments d'òrgans i transfusions de sang. En els cas de contagi per un gat, la única forma és per contacte amb la boca amb femtes de gat que continguin ooquists.

Com es pot parasitar un gat?
Ha d'ingerir carn amb ooquists, de ratolins, ocells etc... que també estiguin parasitats, o ha d'estar en contacte amb femtes d'altres gats parasitats.

Quins símptomes apareixen en la toxoplasmosis?
En molts adults cap. En altres, apareix com un simple constipat. És en les persones immunodeprimides o dones embarassades que s'han parasitat per primer cop durant l'embaràs, que hi pot haver risc pel fetus.
Quines condicions es necessiten per a que un gat ens contagi la toxoplasmosis?

  • Que faci menys de tres setmanes que el gat s'hagi parasitat. Això és degut a que només excreten ooquists per femtes durant aquestes primeres setmanes. Després, el gat està parasitat però no ens pot contagiar de cap manera.
  • Que les caques del gat es deixin a la safata més de 24h. Els ooquists tenen capacitat infestant a partir de les 24h. Si els retirem abans, el risc de contagi és molt menor.
  • Que agafem les caques del gat amb les mans, sense guants.
  • Que després d'haver remenat les femtes ens posem les mans a la boca sense haver-les rentat.
  • Que la persona que tingui el gat no s'hagi parasitat prèviament amb Toxoplasma gondii. Una dona que es vol quedar embarassada pot demanar un test per saber si ha passat o no aquesta malaltia. Si la passat ja, pot quedar-se embarassada tranquil·lament. Si no l'ha passat mai, haurà de prendre una sèrie de precaucions bàsiques com no menjar carn crua, no deixar que el gat surti de casa, no netejar la safata del gat ella, i si ho ha de fer, utilitzar guants i rentar-se les mans després, i no deixar les caques més d'un dia sense recollir.

Si voleu més informació, podeu consultar Manual de Parasitología. I si voleu, també teniu un article molt interessant i ràpid de llegir de la Fundació Altarriba. Permeteu-me que en citi un fragment, que fa referència a una imatge on es veu un nen acariciant el seu gat:

En la imatge Tuwsky y Alex. Un especialista en enfermedades infecciosas consultado por la madre de Alex durante el embarazo, le confirmó que Tuwsky no era un peligro. Su ginecólogo le había recomendado deshacerse del gato, pero ella quiso informarse bien.


2 comentaris:

Cris ha dit...

malauradament, aixo de sacrificar / abandonar el gat es el "recurso facil"

No fa gaire una amiga meva va portar la gata al seu veterinari i en va tornar sense. Li va portar pq la gata era molt agresiva i el veterinari li va "diagnosticar" una malaltia al cervell que feia que el gat es volgues apropiar de tot el territori i que el punt mes algic d'aquesta necessecitat d'apropiació passava per suplentar els amos. Que es tractava d'una "malaltia" més tipica del gossos que no pas dels gats i que es donava molt poc sovint.
Que no hi havia cura x aquesta malaltia i que la única cosa que es podia fer era sacrificar el gat.
Ho dic de memoria. Li vaig preguntar si li havien fet algun tipus d'escaner al gat (mes q res x detectar aqta malaltia al cervell, no em va contestar, pero per com va anar la conversa diria que no)
No se si es cert o no, ho va dir un veterinari, però jo tinc molt clar on hagues anat si el meu gat hagues presentat problemes de conducta.

Tbe conec un cas de sacrifici x evitar la toxoplasmiosi, crec que abans que el sacrifici hi ha altres alternatives (prendre les mesures necessàries, donar el gat en adopcio, que el cuidi temporalment algú altre ... i segur que n'hi ha mes)

Salutacions!

Unknown ha dit...

Cris,

és tan trist com expliques.... tan amb gats, com amb gossos....

Hi ha veterinaris que, no entenc per quina extranya rao, consideren que si un problema no el poden solucionar ells mateixos no ho farà ningú més (i molt menys un "no veterinari"), i que per tan l'animal s'ha de sacrificar. Ho dic "tal cual" per que estic acabant la carrera de veterinària i ser del que parlo.

També hi ha veterinaris humils, que reconeixen el que saben i el que no, i que no tenen cap problema en que els hi expliquin o els ajudin quan estan "encallats". PEL BÉ DE L'ANIMAL.