dilluns, 6 de juliol de 2009

La importància dels collars i les corretges

Un bon material a l'hora de treballar un gos és molt important; ens facilita la feina tan a l'educador/propietari com al gos, i fa que l'aprenentatge sigui més ràpid i fluid.

Molts dels propietaris dels gossos que visito tenen dubtes sobre el tipus de collar i corretja que han d'utilitzar amb el seu gos, o directament utilitzen uns collars que més que solucionar els problemes els empitjoren. Per això, avui faré un petit resum del que es pot trobar actualment a les botigues, del material que recomano i del que recomano no utilitzar.

Collars de càstig: estrangulador, amb punxes, d'estímuls elèctrics, etc...

La característica d'aquests collars és que infligeixen dolor a l'animal. Els dos primers, el dolor es provoca donant un tibada seca amb la corretja quan el gos fa alguna cosa que no volem que faci, com tibar, ensumar alguna cosa, acostar-se a un gos, etc... també s'han utilitzat directament com el seu nom indica, aixecant l'animal sobre les seves potes posteriors i ofegant-lo o clavant-li les punxes...

Òbviament, aquests collars NO els recomano. El motiu per no utilitzar aquests collars, a part de l'ètic que és indiscutible, és el següent: els gossos aprenen per associacions. Per exemple, aprenen que el soroll d'obrir la nevera és bo, sense que ningú li hagi ensenyat precisament això.
Imaginem que anem passejant pel carrer amb el nostre gosset, que porta un collar estrangulador. Passem per davant una persona que no coneix i vol acostar-se per saludar-la; en aquell moment nosaltres fem una tibada amb la corretja per que no volem que molesti a aquella persona o per que no volem que s'aparti del nostre costat. El gos és incapaç de fer la reflexió que jo acabo de fer. El que el gos aprèn és que una persona se li ha acostat i que immediatament ha rebut un estímul dolorós. És a dir, li estem "ensenyant" que "persona=dolor". Com pot acabar això? Depèn de moltes coses, pot ser que els nivells d'estrès del gos durant el passeig augmentin i acabin desencadenant conductes agressives, o pors, o actes impulsius, o mil coses.... el que si és segur, és que el gos no entendrà què està passant, i cada cop confiarà menys amb el seu propietari.

Un apunt, en el Regne Unit està totalment prohibit l'ús dels collars de punxes, ja que el seu ús es considera maltractament animal.


Collar de cuir, nylon, etc...
El típic collar que porten la majoria de gossos. Hem de procurar que sigui còmode pel gos, i adequat a la raça (cenyit en llebrers, ample i reforçat en races grans i fortes...). Amb el collar podem tenir en un inici més control del gos que per exemple amb un arnés, però compte: gossos que han portat collars estranguladors o de punxes poden reaccionar malament amb un collar normal, ja que la simple pressió al coll els pot fer recordar males experiències. En aquests casos, és millor utilitzar altres tipus de material.

Arnés

Segurament és el més còmode pel gos. La corretja s'agafa per l'esquena de l'animal, i la pressió recau al pit i les espatlles i no al coll, que és una zona molt més sensible de l'animal. Jo el recomano sobretot per gossos que han patit collars de càstig o gossos molt insegurs o amb problemes determinats.
No obstant, amb l'arnès el gos té molta més potència i cal ensenyar-li a no tibar de la corretja per que això no sigui un problema.


Collar "Halti"

No l'he provat mai. Es tracta d'un collar que sembla un "ronsal" de cavalls. No és un morrió, el gos pot obrir la boca. Quan el gos vol tibar la corretja, el cap se li gira. S'ha d'acostumar al gos a aquest sistema, i a mi no em convenç. En el seminari que vaig assistir de la Monique de Roeck, ella va comentar que no recomanaria mai aquest sistema a gossos insegurs, amb pors, amb problemes d'agressivitat... bàsicament per que un gos insegur el que necessita per estar tranquil és mirar el seu entorn i veure que no passa res. Amb aquests collar, el gos no pot moure lliurament el cap per mirar i sentir-se segur i per tant pot augmentar el seu problema.


Arnés "Halti"
M'agrada molt molt i molt. La diferència entre aquest arnès i l'altre és que aquest va agafat al pit del gos. Quan l'animal fa la intenció de tibar cap a algun lloc, la inèrcia fa que, en comptes d'anar endavant, el gos es desplaci direcció a la corretja (al propietari). D'aquest manera el control del gos és molt més elevat, i facilita moltíssim treballs que necessitem l'atenció del gos.

L'he provat fa poc i realment el recomano per gossos grans amb problemes d'agressivitat i impulsivitat, i persones que necessitin una ajudeta al principi de l'ensinistrament.


Corretges

La corretja ha de ser adequada a la mida del gos, i còmode al tacte pel propietari. La llargada de la corretja no ha de ser inferior a 2m. Per gossos amb problemes d'estrès, ha de ser fins i tot més llarga.

Corretja d'ensinistrament: és la típica amb doble mosquetó, va molt bé per que pel passeig normal es pot deixar al màxim de llarga i quan volem practicar algun exercici de junt o en alguna situació concreta podem fer-la més curta.


Corda i mosquetó: és el més barato i funciona molt bé també. Comprem una corda, hi lliguem un mosquetó, i ja tenim una corretja tan llarga com vulguem. Ideal per quan volem deixar que el gos tingui un passeig "al seu aire" i que pel motiu que sigui no el puguem deixar lliure.


Corretja extensible Flexi: és una corretja que s'allarga a mesura que el gos tiba. NO la recomano per que justament el que ensenya al gos és a tibar de la corretja. Si es vol que el gos pugui tenir molt espai, amb la corda s'aconsegueix el mateix sense que el gos hagi de tibar.



Espero haver aclarit alguna coseta i no haver-vos creat més dubtes. Per acabar, dir-vos que això no deixa de ser "material per ensinistrar", que res d'això no ensenya al gos res per si sol. Però que en el moment que ens decidim a educar un gos, disposar d'un bon material ens pot fer les coses més fàcils tan a nosaltres com als gossos.



9 comentaris:

Su ha dit...

Amb la Denali n'hem fet servir de tot tipus. Si et sembla bé, et diré el meu parer...

Varem començar a les 9 setmanes més o menys amb una de nylon ben petita clar...

Desprès la que hem fet servir més i millor (i que ara no sabem on para) ha estat la de doble mosquetó. Per mi l'avantatge principal és la "versatilitat", perquè depèn per on t'interessa més curta doncs més curta, o més llarga, doncs més larga i, a més, si vols aturar-te a alguna terrasseta i dinar o prendre alguna cosa tranquilament, és molt pràctic i còmode per tots, pel gos i per l'amo.

També tenim un flexi que hem comprat en previsió de les vacances i per si no podem deixar-la anar, i és ben cert el que dius de que el gos ha de tibar és cert... La Denali el primer cop que la feiem servir cada cop que notava la força de la corretja s'aturava i es tombava a mirar-me, com dient: "camino o no? Però ara crec que ja ha après. Això si, la Denali no acostuma a tibar, exceptuant el cas que descobreixi algun estímul irresistible com ara un altre gos o quelcom similar...

I finalment l'arnés... Que algun dia que ens hem oblidat corretja hem aprofitat l'arnés del cotxe. Diuen que així els gossos tiben més perquè van més còmodes. No sé, la Denali no tiba, però si que tinc la sensació que resulta més difícil "comunicar-te" amb el gos amb arnés que amb collar...

Ara però, farem servir més l'arnés, perquè el collar que portava, de nylon, li ha fet una clapa considerable al coll i esperem que es recuperi el pèl i en acabat, ja veurem què farem...

quin rotllo no?

Mariona ha dit...

Hola Su,

perfecte que hagis exposat una mica el teu cas. L'arnés té una avantatge per persones que ja tenen el teu nivell de coneixements: és necessari que et comuniquis amb el teu gos i que el gos ho entengui. És a dir, amb el collar, encara que no ens en adonem, és molt més fàcil conduir el gos simplement estirant-lo de la corretja. I pot ser que alguns gossos això no ho acceptin, o que en determinades situacions això no sigui recomenable.
En canvi, amb l'arnés és molt més difícil conduir el gos estirant-lo, i hem de passar a comunicar-nos amb ell per indicar-li que s'acosti a nosaltres, que canviem de direcció, per demanar-li que segui, etc...

Su ha dit...

Ah, vols dir que l'arnés t'obliga a treballar més el control per la veu, no?

Mariona ha dit...

Exacte, per la veu i també visual. Per exemple, gossos que ja saben passejar sense estirar, en la majoria d'ocasions no fa falta que els diguis amb una senyal oral que vols girar la cantonada, per que amb els teus moviments ja li dones a entendre al gos. O per exemple, si has practicat que el gos segui quan vols atravessar un carrer, amb poc temps el gos ho començarà a fer sense que sigui necessari dir-li res, només per que et veu parada.

És més fàcil fer-ho hi veure-ho, això de les explicacions d'exercicis per escrit em costa una miqueta xD

Su ha dit...

Se t'entén la mar de bé! Crec... ;-)
Veiam si un dia fem per veure'ns...

Esther ha dit...

Hola Mariona, sóc l'Esther de la Gaïa ;) Com vas veure, la Gaïa porta un collar de nylon. Per l'Eliot, que confio que el puguis coneixer aviat, fem servir un arnés amb click de seguretat i una corretja d'ensinistrament amb doble mosquetó. El problema de l'Eliot és que estira molt derivat de la por que té a la majoria de coses que ens envolten. Li posem arnés perquè el collar ens fa por que se'l tregui en moments de bloqueig, però amb l'arnés hem de fer molta més força per controlar-lo quan estira, tot i que cada dia respon millor a la nostra veu i gestos i necessitem menys de la força per evitar que fugi. No sabia que exisitien un altre tipus d'arnés, agafats pel pit, creus que serviria per l'Eliot? Pensa que és un gos molt prim però amb molta força, la meva gran por seria que en un moment de bloqueig es treiés l'arnes perquè en aquells moments és gairebé impossible fer-lo reaccionar per tornar cap a tu. També he sentit parlar dels collars per a galgos, amb un sistema que apreta quan el gos estira, però amb un tope per no fer-li mal, així s'evita que estirant se'l pugui treure. Que em recomanaries?

Mariona ha dit...

Hola Esther!

clar, és que l'Eliot al tenir el "problema" que té no voldria recomanar-te res sense abans poder-lo veure (haurem de quedar un dia d'aquests ;) ).

El arnès Halti, si t'hi fixes, pot anar agafat també per l'esquena com un arnès normal. Però tot i així, ja et dic, jo de moment treballaria amb l'arnès normal i la corretja el màxim de llarga.

Els collars de galgos van bé per aquest tipus de gossos. NO són estranguladors, com bé dius tu. Aquests collars són per a que si comencen a tibar cap enrere (per un atac de por o algu així) com que aquests gossos tenen el cap molt "allargat" un collar normal els hi podria sortir.

Mal no n'hi faria aquest collar a l'Eliot, però si us va bé l'arnès normal jo tampoc ho canviaria.

eva_yam ha dit...

Un article molt interessant! gràcies per la informació!!

Tinc un beagle de 3 mesets i encara està aprenent amb el tema del passeig. Depen de la seva energia, hi han hores del dia que estira més (matí i migdia no, però tarda si) però no ens podem queixar ja què va captant el tema de no estirar.

De moment porta un collar normal i una corretja curta però veient la teva recomanació potser provaré l'arnés halti; fa molt bona pinta.

Gràciesssss pels consells.

Unknown ha dit...

L'arnés Halti és efectivement molt cómode. Jo el porto sempre amb una gosa d'atura jove i forta, i permet controlar-la sense molesties per ella ni per a mi

Joan