dilluns, 20 de juliol de 2009

Seminari "Nens i Gossos"

Aquest cap de setmana he assistit al seminari "Nens i Gossos", impartit per Jaime Vidal (Santi), de BlueNitDogs.
El Santi va començar la seva explicació donant una sèrie de dades estadístiques:
  • a Espanya, el 70% de les mossegades de gos han estat dirigides a nens
  • la mitjana d'edat era de 5 anys
  • el 65% dels atacs han estat en mesos de vacances
  • el 85% dels gossos eren de la mateixa família o molt coneguts pel nen

Però també ens va deixar una cosa claríssima: les estadístiques són fredes. Quantes vegades hem deixat que un nen jugui amb un gos com si fos una joguina? No heu vist mai nens tibant de la cua a un gos, o pujant-s'hi a sobre com si fos un cavall....? Jo si . I he vist aquests gossos suplicar que els hi treguin aquells "dimoniets" de sobre.


No heu vist mai un nen córrer directament cap al seu gos per abraçar-lo i dir-li lo molt que l'estima? Jo sí, ho he vist i ho vaig fer quan era petita. No tenia ningú que m'expliqués que davant d'un gos sempre m'he de moure a poc a poc, que mai em puc abalançar sobre seu, ni apretar-lo per abraçar-lo... que aquestes coses al gosset li fan por. Mira maca que t'ho explicaré, quan vegis un gosset, t'acostes a ell a poc a poquet i t'asseus al seu costat. Ja veuràs com així ell et buscarà per que li facis mimitus! Vinga va, prova-ho! Això no m'ho van explicar mai, i per desgràcia a la majoria de nens tampoc se'ls hi ha explicat mai.


Com diu Kendal Sheperd, els gossos fan els possibles per no mossegar. Un gos que mossega és un gos que ha intentat per tots els mitjans no fer-ho... i que com que els humans no li hem fet cas, o en molts casos, l'hem castigat per fer-ho, al final acaba veient que la única opció de la qual disposa és la de mossegar.

Molta gent que llegeixi això i tingui un gos amb problemes amb nens pot pensar que estic dient bajanades. Què li ha fet el nen al gos? Si ni tan sols deixo que se li acosti el gos al nen!

Aquí entra la segona part del tema. Quin problema té el gos? us asseguro que un gos no mossega per que estigui gelós, o per que li ve de gust... si el gos mossega, és per que té un problema. Llavors, què li passa al gos? On viu? Com se'l tracta? Com passeja?

Tiba de la corretja i va com boig pel carrer?
Val, una coseta que no va bé.
Què feu quan el gos s'acosta al nen?
Val, teniu por que el gos li faci alguna cosa al nen i l'aparteu... com l'aparteu, dient-li que "NO" i empenyant-lo? val, m'ho apunto.
Us ensenya les dents quan li voleu prendre el menjar?
Què feu llavors? Ah, el castigueu, d'acord, una altra coseta per apuntar.


Us estranya que un gos que tingui problemes constantment durant tot el dia tingui comportaments agressius? A mi no, una cosa és conseqüència de l'altre.

I tornant al tema dels nens. La relació entre un nen i un gos pot ser meravellosa, de fet, i cito el Santi per que hi estic totalment d'acord, la relació interespècie humà-gos és única en el món, increïble, i més encara quan es tracta d'un nen. Però alerta, si les coses no es fan bé el cel es pot tornar un infern.

Per això m'ha resultat tan interessant i útil aquest seminari, on hem tractat l'arribada d'un nadó a casa d'una família amb gos, i el cas invers, l'arribada d'un gos a una casa amb nens. Hem aprofundit en tots els aspectes d'aquesta relació, en com millorar-la, i en com corregir i sobretot prevenir els errors que puguin ocórrer per falta de coneixements.

Tot funcionarà si prevenim i eduquem correctament, tan al gos com a la criatura (i per suposat als pares propietaris del gos). Si deixem les coses a l'atzar, o actuem de manera equivocada, les conseqüències poden ser nefastes, i d'aquí a les esgarrifoses estadístiques. Per això, davant l'arribada d'un nadó a casa o d'un gos a una casa amb nens, us recomano que molt abans us informeu... les coses seran molt més fàcils i agradables per a tothom.



Per acabar, m'agradaria recomanar-vos dos llibres. El primer, és el "Niños, Niñas y Perros", de Kendal Sheperd. Un llibre que s'hauria de llegir tothom que tingués gos, i més si conviu o té pensat conviure amb nens.
El segon és "Colores en el viento", un llibre d'en Santi que acaba de ser publicat i que és realment interessant de llegir. Explica el seu treball amb gossos detectors d'explosius i diversos exercicis per fer amb qualsevol gos a casa. A més, és una proclamació clara d'una manera de pensar, de veure i entendre els gossos, des del respecte, l'amistat i la cooperació.
Tots dos els trobareu per internet a la web www.knsediciones.com.

I per fer algu diferent us proposo un joc! He posat varies fotos de nens i gossos al post. M'agradaria que reflexionéssiu quins dels gossos estan còmodes amb la interacció amb el nen i quins no. Ho podeu fer per vosaltres mateixos, o podeu apuntar-ho com a comentari. I si teniu algun dubte, ho comenteu i us explico la meva opinió. Que us ho passeu bé! (les imatges s'amplien al clickar-hi a sobre!)


5 comentaris:

Oriol de Mollerussa ha dit...

Hola Mariona,

A casa meva tenim un Labrador d'un any i tres mesos, l'Inu, i cap al setembre naixeran els nostres primers fills, en Pol i la Berta (si, bessonada).

Pel que fa a l'exercici que proposes, jo diria que les fotos on el gos està tranquil amb la interacció són la primera, la quarta, la sisena, la setena i la novena. Sobre la segona tinc dubtes. En les que no estan còmodes, jo diria que són la tercera, la cinquena i la vuitena.

Mariona ha dit...

Hola Oriol,

primer de tot gràcies per visitar el meu blog i moltes felicitats per la bessonada!

Has tingut molt bon ull amb les fotografies, suposo que ja deus conèixer bastant el llenguatge dels gossos.

N'hi ha una però que és molt significativa: la del dàlmata i el nadó que s'acosta el seu niu. Primer de tot, quan un nadó/nen s'acosta direcció al niu del gos, l'hauríem d'apartar: és el lloc de descanç del gos i molt possiblement no li agrada que el molestin aquí. A més, fixat la posició que ha adoptat: cap cot, mirada cap al terra evitant el contacte visual, cos arronsat... tots aquestes senyals són clares de que el gos no està bé, i que aquest nen s'ha de treure d'allà inmmediatament.

La segona imatge, amb el Border Collie, la meva sensació és que està agobiat. Les orelles les té cap enrere si t'hi fixes, i molt possiblement estigui pantejant ("jadeando"). Si fos aquest el cas, el gos està malament en aquesta situació.

Bé Oriol, espero que t'hagi agradat, qualsevol dubte o cosa que no estiguis d'acord ja saps. I una recomanació, és que abans de setembre us informeu i comenceu a treballar amb el vostre gosset, per a que l'arribada dels vostres fills sigui algu totalment normal i agradable per a ell.

Molta sort!

OLALLA MULERO (Sabadell) ha dit...

Hola Mariona,

Sóc la Olalla de Sabadell ¿t'en recordes del Comy? doncs al febrer tindrà un germanet!!!! estem embarassats i ja comencem a informar-nos sobre què fer i com preparar l'arribada del nadó.

El que més ens preocupa és que quan reb gent a casa s'esvera d'una forma exagerada i no es calma. Li encanten els nens, està molt més calmat, fa molt de cas quan va sense corretja, i ja hem començat a repartir els passejos per que s'acostumi a no anar només amb mi la majoria de les vegades.

No m'espanta l'arribada del petit, el Comy se l'estimarà segur, però sí que aquest exagerat entusiasme quan ve algú li faci mal.

Vull veure al meu fill/a i el meu beagle com a l'última foto.... encantadora!

Una abraçada!

Albert Baraldés Mora ha dit...

tinc un dubte. el meu gos 9 mesos i pastor alemà amb mastí del pirineu, és molt bon gos, obedient i mai agafa de la cuina menjar si no li dones. l'olora i punt. te la obsessió de mossegar-se la cua (m'an dit que era estrès) i m'agradaria saber si te algun problema o bé, és normal. ja us dic que es molt bona bèstia.. com l'amo.

Mariona Monrós ha dit...

Bon dia Albert,

Pel que em comentes del teu gos es podria tractar d'un trastorn compulsiu. Et recomano que et posis en contacte amb un bon professional del comportament caní per a poder solucionar aquest problema. Un gos que es persegueixi la cua amb "obsessió" no és una cosa graciosa, és un problema de comportament greu que s'ha de tractar per assegurar el benestar físic i mental de l'animal.

Gràcies per seguir-nos!