Aquest cap de setmana vaig assistir al seminari "Aprendizaje Canino", al Col·legi de Veterinaris de Barcelona, impartit per Roger Abrantes.
Roger Abrantes està doctorat en Etologia i Biologia, i ha escrit 17 llibres.
L'objectiu del seminari era tractar sobre com aprenen els gossos, provant els vells principis i teories i descobrint nous principis revolucionaris. No obstant, en els dos dies de seminari no vaig ni provar ni descobrir res de nou.
Bé, m'equivoco. Vaig descobrir que pel reconegut Roger Abrantes l'ensinistrament en positiu no existeix. Aquesta reflexió feta al principi del seminari em va sorprendre bastant tenint en compte que estava organitzat per una escola d'ensinistrament en positiu, i ja em va avançar com aniria la resta de la conferència.
El seminari es va basar en repassar la teoria de l'aprenentatge de tota la vida, basada en els reforçaments positius i negatius, i els càstigs positius i negatius, i en una forma de "llenguatge" que s'ha inventat per poder "programar els gossos" amb "senyals i comportaments" com si fossin ordinadors.
Tot això m'hagués estat més o menys indiferent si no hagués estat per què, en el seminari, una persona va exposar el cas d'un gos que es mostrava agressiu cap al seu propietari quan li volia tocar una extremitat que li provocava dolor. El doctor Roger Abrantes va contestar que, si fos el seu gos, el que faria seria agafar-lo pel coll i mostrar-li qui és el dominant mitjançant una veu forta i contundent. Després d'haver escoltat, fa poc, Kendal Sheperd i Daniel Mills, aquestes paraules sonen realment escandaloses (i molt preocupants pel benestar dels gossos i per la seguretat dels propietaris...).
La veritat, no em va agradar gens la seva manera de veure els gossos, simplement com màquines de produir comportaments. Em va recordar una mica a Maquiavel, "el fi justifica els mitjans", sense tenir en compte les conseqüències nefastes que pot tenir el càstig, que en el fons no és res més que alguna cosa que provoca dolor i por en el gos, i que deteriora la relació entre el propietari i el gos.
Bastant decepcionant, sincerament....
3 comentaris:
Quin carallot, aquest paio!! Fuig-ne ben lluny!!!!
dons perquè gaudeixes del diploma del seminari?
Doncs per que és una formació que he rebut que, tot i no quedar-ne satisfeta, l'he fet i forma part del meu currículum (igual que altres coses, no només aquest seminari...).
Gràcies per comentar.
Publica un comentari a l'entrada