dimarts, 26 de maig de 2009

La Lai


M'agradaria explicar la història de la Lai. Ara fa bastants dies que no la veig (bona senyal!) i m'he recordat d'ella. La Lai és una gosseta d'aquelles que et cauen bé de seguida; és una pilla, ho enganxa tot a la primera (sobretot si hi ha menjar pel mig...). Simpatiquíssima, és la barreja perfecte entre bonassa i tremenda; un tros de pa!

Tot i així el dia que ens vam conèixer la Lai i els seus propietaris tenien un problema seriós. Com tothom, havien de marxar a treballar deixant a la Lai sola a casa bastantes hores. Quan arribaven, la Lai els venia a saludar fent-se un gran pipí a sobre. Normalment es trobaven amb alguna cosa destrossada, i el pitjor de tot a les ciutats amb veïns: es passava el dia bordant.


Per això, els propietaris desesperats van acabar posant-li un morrió cada cop que la deixaven sola, durant hores, per impedir que bordés.


Així és com vaig conèixer jo la Lai. A part, pel carrer tibava de la corretja amb totes les seves forces, que no són poques, i ho arreplegava tot amb la boca (l'ajuntament li hauria d'haver donat un sou per netejar tan bé els carrers).

Amb tot això ens vam posar a treballar. Els propietaris de la Lai van començar a seguir les pautes, i fer els exercicis que anàvem dient. No és fàcil, és un procés molt lent i s'ha de tenir molta paciència i persistència per arribar a un bon resultat. Mica en mica, vam poder anar treien a estonetes el morrió a casa. Al carrer, poc a poc tibava menys de la corretja, i començava a escollir el que agafava del carrer.

L'últim dia que ens vam veure, la Lai em va rebre fent-se un pipí. Però em vaig alegrar quan els propietaris em van dir que això ja només li passa quan rep visites dels seus amics, i no cada dia quan arriben ells.

Quan està sola, ja no porta morrió, no és necessari. Es queda tranquil·la amb els seus companys de pis, dos gats, i les seves joguines. Rarament agafa alguna cosa que no sigui lo seu.

Pel carrer va molt més relaxada. Continua fent alguna tibada si veu un gos o vol anar a ensumar alguna cosa en concret, però almenys no es pensa que surt a fer "la Pirena" com abans. Els Kleenex i papers varis ha descobert que ja no li interessen (sempre i quan no tinguin olor de menjar, jejeje...).


Encara queda feina per fer amb la Lai, però va pel bon camí. No hem fet un treball per que tingui una "obediència perfecte". Crec que el problema més greu que patia la Lai, la seva ansietat i malestar cada cop que la deixaven sola a casa, l'hem solucionat, i podria afirmar amb seguretat que ara la Lai té una vida més feliç.

Espero que els seus propietaris continuïn treballant tan bé i amb tanta constància com ho han fet fins ara, i els nous objectius que s'han marcat segur que els aconseguiran. Tenen els coneixements necessaris per fer-ho, i la Lai és perfectament capaç de fer tot allò que li demanin.