dijous, 27 de setembre del 2012

GAME STARTS NOW: el joc comença ara...

...o com el meu gos em va canviar la vida. 


El 20 de juny de 2003 va néixer en una muntanya a prop de Cardedeu un petit golden retriever. Ell no sabia encara que canviaria la vida d'una persona per sempre. Qui sap si el destí, o el que fos, va fer que es trobessin.

El primer dissabte d'agost, una noia de 16 anys va complir el seu somni: des de que tenia us de raó recorda que havia desitjat un gos per damunt de totes les coses. Mai havia tingut gos a casa seva, i quan per fi va aconseguir amb molts esforços i bones notes convèncer a la seva família, va escollir amb cura la raça i un bon criador. Va escollir una cadellada, va esperar a que el petit gosset arribés al món, i el temps necessari per a que la seva mare l'alletés a ell i els seus germans. I per fi havia arribat el dia d'anar a recollir el seu cadellet. 

La nit de divendres la noia no va poder dormir; tenia totes les coses preparades: el llitet, les joguines, un bon pinso (pinso veterinari, com no...). S'havia preocupat molt per a tenir-ho tot a punt, per a no passar res per alt. Fins i tot per a buscar un lloc on educar-lo, ja que era conscient que no tenia experiència amb gossos i que necessitaria algú que l'ajudés a entendre'l i educar-lo. 

El dissabte van fer camí cap a Cardedeu, com si fos un somni. La noia va entrar a la casa on havia nascut la seva il·lusió, i allà estava: una boleta blanca com un floc de neu, tot estarrufadet, assegut al seu llitet. Va ser amor a primera vista. El criador el va agafar a coll i el va posar sobre la taula, i mentre l'acariciava anava explicant la bona qualitat del pèl, la constitució, el bon caràcter... la noia el sentia, però no l'escoltava. No podia, la cobria un núvol peludet i daurat de felicitat.

Després de varies explicacions, el criador va comentar que aquells cadellets havien de tenir un nom que comences per "G", ja que aquella era la lletra de la cadellada.  En va proposar varis, però ella només en va escoltar un: "GAME STARTS NOW", el Joc Comença Ara. I així va començar el joc i la nostra història, la història d'en Tuti i la Mariona. 


Qui sap si el destí, o el que fos... però amb el meu petit Tuti va començar el joc que avui és la meva vida, la meva passió i la meva forma de ser. El Tuti ha estat el motiu pel qual vaig començar a interessar-me pels gossos, el motiu pel qual vaig canviar la idea d'estudiar medicina per veterinària, el que em va fer interessar pel comportament i l'ensinistrament caní... 

Durant els primers 5 anys, em vaig endinsar cada cop més en el món de l'ensinistrament. Desitjava conèixer més el meu gos, comprendre'l, comunicar-m'hi. No només em vaig involucrar en la seva educació, sinó que vaig decidir formar-me professionalment com a Educadora Canina. Per desgràcia, vaig escollir un camí equivocat.... malgrat que intentava per tots els mitjans donar-li el millor, el meu gos cada cop el sentia més lluny de mi. M'havien ensenyat que per ensinistrar-lo era necessari que li demostrés qui manava, que el castigués quan fes alguna cosa que no m'agradava. El meu Tuti, el meu petit Tuti, de cor tant noble, va començar a tornar-se agressiu amb els gossos... jo no ho entenia, no entenia com es comportava així, no era la seva forma de ser. Ell no entenia les correccions, el collar, els càstigs. Jo no comprenia per què el meu gos, el que més estimava, em feia això. Em sentia terriblement malament, i en mirar-lo als ulls, en ells només veia decepció. No em podia conformar.

Va ser en aquest moment quan em vaig decidir a canviar la situació: havia d'existir alguna altre forma de poder educar al meu gos, que ens unís en comptes de distanciar-nos, que els dos gaudíssim junts. Vaig començar a fer cursos, seminaris... i se'm van obrir els ulls. Vaig descobrir com es podia educar i treballar d'una manera respectuosa, d'una forma que enfortís el vincle amb el meu gos i no el debilités. Vaig comprendre com el mal ús de la força i la innecessària coerció havien afectat greument al comportament del meu gos, com l'havien allunyat de mi. Sempre recordaré el dia en que per fi, el Tuti, em va mirar directament als ulls mentre treballava amb ell, i en els seus ullets foscos vaig veure clarament el que em volia dir: "per fi m'entens!". Una mirada reivindicativa, una mirada de complicitat, d'algú que es sentia orgullós de mi. Aquesta mirada va actuar com un revulsiu, i la meva forma de treballar va fer un gir de 360 graus. A partir d'aquell moment, vaig comprendre que no tot valia per educar a un gos, i que l'ètica era crucial: i el joc va començar. 

Aquesta experiència em va fer créixer com a persona, i millorar com a professional. Vaig decidir especialitzar-me en la conducta dels gossos, per que havia viscut el mal que se'ls pot fer intentant fer el millor per simple desconeixement. Gràcies a això, ara sé que es pot educar, treballar i modificar comportaments problemàtics utilitzant mètodes ètics i sense maltractament, i tinc l'obligació de transmetre-ho per a que cap més nen ni nena de 16 anys pugui cometre el mateix error.  

9 anys després, aquella noia sense experiència és avui dia veterinària especialista en comportament, i ha ajudat a educar i resoldre problemes de conducta de nombrosos gossos amb els principis que li ha proporcionat la seva pròpia experiència.


Durant aquest temps, el Tuti sempre ha estat amb mi, i no seria la que sóc ara si no fos per ell. Qui sap si el destí... però aquell 20 de juny de 2003 el joc va començar, i el joc continua per i gràcies a ell.

Comença una nova etapa en la meva vida professional, i pels qui la nostra professió és la nostra passió, també personal.


Amb Natural Gos comença el nou projecte de crear un centre innovador, el centre d'etologia clínica i educació canina que engloba tots els serveis dedicats al comportament dels gossos, des d'esports canins, educació, tractament de problemes de conducta, formació de professionals... un lloc de referència on qualsevol persona pugui enriquir i millorar el seu vincle amb qui és i serà el seu millor amic. Res de tot això hagués estat possible si el joc no hagués començat, i és per això que el mínim tribut que li puc atorgar al meu gos és que el seu nom, Game Starts Now, sigui el lema de la meva empresa, de la meva forma de treballar i pensar. 



Quan recordo tot això, i veig tot el que hem aconseguit i el que ens queda per aconseguir, no puc més que donar les gràcies al meu Tuti. Per estar al meu costat sempre, per haver-me fet millor persona, per donar-m'ho tot, per fer de mi la que sóc ara. 

Tuti, el meu petit Tuti... GAME STARTS NOW. 

3 comentaris:

Susanna ha dit...

Good luck!

David ha dit...

Em sembla que tots hem patit experiències semblants.
A tots ens han recomenat "demostrar qui mana" als nostres gossos...
Per sort, a poc que busquis informació... trobes que hi han altres maneres de fer les coses.

Ànims amb els nosu projectes :)

David ha dit...

Em sembla que tots els que tenim gos hem patit el mateix procès...
I només les nostres ganes de fer les coses be i buscar solucions als problemes ens fan millorar i evolucionar.

Molta sort amb el nou projecte! :)