Molts de vosaltres haureu sentit a dir allò de que "els gats són traïdors". I no pas a persones a qui no els hi agradin els animals... solen ser persones que conviuen amb altres animals, com gossos, i fins i tot amb gats.
Doncs bé, tot i que mai he viscut amb un gat, estava convençuda de que aquests "refranys" populars no podien ser certs. La traïció, com la venjança, són emocions purament humanes.
Tampoc em va convèncer cap de les teories de la majoria de llibres que em pintaven al gat com a un "ésser solitari, territorial, asocial"... Davant de casa meva hi ha una colònia de com a mínim 15 gats. Com pot ser que un animal asocial convisqui, sense cap mena d'obligació, envoltat de més de 15 congèneres?
No només això, si busco què han dit sobre els gats pensadors, escriptors... al llarg del temps, em trobo amb coses com que:
- El gato vive solo. No necesita sociedad alguna. Sólo obedece cuando quiere, o simula dormir para observar mejor y araña todo cuanto puede arañar (François-René de Chateaubriand)
- Me gustaría que mi escritura fuera tan misteriosa como un gato (Edgar Allan Poe)
- Los gatos son incomprendidos porque no se dignan explicarse: son enigmáticos únicamente para quien ignora la potencia expresiva del mutismo (Paul Morand)
Així que, quan vaig veure que Sarah Ellis vindria a Barcelona a oferir un seminari sobre comportament felí em vaig inscriure immediatament.
I l'experiència no m'ha defraudat gens... al contrari, no només he pogut trencar amb molts mites erronis que envolten els gats, sinó que he començat a entendre la seva forma de comunicar-se i de veure el món. I estic feliç per que la meva intuïció no m'ha fallat... els gats són molt més que un misteri.
El seminari "Feline Harmony in the home" es va celebrar al Col·legi de Veterinaris de Barcelona. La Dr Sarah Ellis està diplomada com a terapeuta del comportament d'animals de companyia per la Universitat de Southampton (UK). En la seva especialització en el comportament felí, destaquen algunes de les seves publicacions recents:- Ellis, S. & Wells, D. L. (2010). The influence of olfactory stimulation on the behaviour of cats housed in a rescue shelter. Applied Animal Behaviour Science, 123(1-2), 56-62.
- Ellis, S. (2009). Environmental enrichment: Practical strategies for improving animal welfare. Journal of Feline Medicine and Surgery, 11, 901-912.
Durant el seminari, no només vam tractar sobre la conducta natural del gat domèstic, sinó també sobre problemes freqüents que es presenten a casa, com l'eliminació inadequada i l'agressivitat, i com tractar-los.
I, el que més em va agradar, va ser la part en que vam parlar sobre el llenguatge corporal dels gats i com reconèixer els seus estats d'ànim (si vol que l'acaricis, o per contra, es sent intimidat i prefereix que el deixis sol...). Crec que per culpa de la mala interpretació del seu llenguatge els gats s'han guanyat aquesta "fama" de traïdors... la majoria de persones "pensem amb gos"... i els gats, tot i tenir moltes parts del seu llenguatge que personalment crec que són iguals (com les senyals de calma), n'hi ha d'altres que disten bastant de la dels gossos, i és aquí on ens equivoquem.
En fi, que ha estat un seminari interessantíssim (un 10 com sempre als organitzadors), sobre un tema (el comportament felí) del qual se'n saben molt poques coses. Fa anys també es sabien molt poques coses dels gossos, i ara hi ha professionals que viuen expclusivament de conèixer el seu comportament. Qui sap si d'aquí uns anys passarà el mateix amb els gats... El que segur us puc dir, és que sens dubte no serà la última vegada que tracti amb aquesta espècie "sibil·lina"...
- De todas las criaturas divinas, existe sólo una que no pueda ser esclava de la cadena. Esa criatura es el gato. Si el hombre pudiera cruzarse con el gato esto mejoraría al hombre, pero deterioraría al gato (Mark Twain).
I per acabar amb una miqueta d'humor, us deixo uns dibuixos divertidíssims sobre un gat. Estic convençuda de que el creador d'aquest cómic és un propietari orgullós de gat (i posaria la mà al foc, que també ho és de gos).
4 comentaris:
Parlant de gats, et deixo un link molt d'una persona que es dedica precisament a educar gats, jo li vaig demanar ajuda quan va venir la Shanti a casa, i realment va valer la pena: www.educadordegats.cat
Hola Cris! conec el Jordi (l'educador de gats). Vaig estar en una xerrada que van oferir ell i en Carles Gomà (www.gossosenpositiu.com) a la fundació Altarriba.
T'he de confesar per això que, tot i que em va encantar la idea que té de tractar els gats (es nota que els estima en bojeria i que els tracta super bé), els seus "mitjants", per dir-ho d'alguna manera, no em van acabar de convèncer...
t'agradaria exposar una mica el teu cas, a veure si em puc fer una altra idea? (i sobretot, de cara a si he de fer una recomanació a algú que tingui problemes "felins").
Gràcies Cris!
Hola Mariona,
T'explico el nostre cas.
Nosaltres tenim un gat que es diu Church i quan feia 7 anys que el teniem va decidir adoptar a la Shanti.
La Shanti era una gosseta molt petita, d'un mes i mig que no arribava a pesar els dos kg i en Church en pesava quasi cinc.
Vam decidir avisar a en Jordi pq en Church tenia acollonida a la Shanti, es dedicava a "pegar-la", i sí, en el sentit literal de la paraula. Acorralava a la Shanti i la pegava amb la pota.
En Jordi va venir, li vam explicar el que passava i es va mirar el gat i la situació. Ens va dir que teniem un gat molt bo, que no li volia fer mal a la gossa i que el tema era molt senzill de solucionar, que en Church només sentia curiositat per la gossa i que de mica en mica la perdria i podrien estar junts i sols.
Ens va donar unes pautes, en el nostre cas va ser frenar al gat amb un soroll verbal un "sshhht", i que els tinguessim el maxim de temps junts sota la nostra vigilancia i va funcionar... ara com ara estan la mar de be tots dos junts.
Nosaltres n'estem molt contents d'en Jordi, realment ens va ajudar a solucionar el problema i a confiar mes en el nostre Church
Gràcies per comentar el teu cas Cris! m'alegro que us funcionés!
Publica un comentari a l'entrada