Avui m’agradaria parlar sobre una llei injusta que hi ha actualment al nostre país i que s’està implantant a molts d’altres. Es coneix internacionalment com la BSL (Breed-Specific Legislation), llei específica de raça.
A Espanya, aquesta llei es coneix com a PPP (perros potencialmente peligrosos), i a Catalunya:LLEI 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos.
Aquesta Llei, que té per finalitat regular la tinença dels gossos considerats potencialment perillosos i, així, poder garantir la seguretat dels ciutadans i la dels altres animals, pretén complementar el marc jurídic a Catalunya en matèria de seguretat ciutadana i de protecció dels animals
Article 1
Definició
Tenen la consideració de gossos potencialment perillosos, i els és aplicable aquesta Llei, els que presentin una o més d’una de les circumstàncies següents:
a) Gossos que han tingut episodis d’agressions a persones o a altres gossos.
b) Gossos que han estat ensinistrats per a l’atac i la defensa.
c) Gossos que pertanyen a una de les races següents o a llurs encreuaments: bullmastiff, dòberman, dog argentí, dog de Bordeus, fila brasileiro, mastí napolità, pit bull, de presa canari, rottweiler, staffordshire i tosa japonès.
a) Quants yorkshires, cockers, schnauzers, foxterriers, dalmatas, beagles, caniches, pastors alemanys, pastors belgues, bulldogs, etc etc etc... hauríem d’incloure en aquest primer apartat?
b) És patètic que aquesta llei hagi estat redactada per ignorants del món del gos, i m’atreveixo a dir això i quedar-me tan ample quan a l’apartat “b” es diu que es considerarà perillós qualsevol gos ensinistrat per atac i defensa. Arreu del món es practiquen diferents proves de treball amb gossos on a més de proves d’obediència, agilitat, capacitat de seguir un rastre, etc... hi ha proves d’atac i defensa. Els gossos entrenats correctament per a aquests esports consideren les proves d’atac com UN JOC, i precisament són aquests gossos els que més difícilment poden arribar a mossegar mai a algú.
c) L’apartat c és encara més absurd, sobretot quan, sense anar massa lluny, a Madrid i Balears el dobermann no es considera un gos potencialment perillós. Déu ser qüestió dels aires, o que a Catalunya com més recaudem, millor...
Article 2
Mesures de seguretat
1. A les vies públiques, a les parts comunes dels immobles col•lectius, als transports públics i als llocs i als espais d’ús públic en general, els gossos a què fa referència l’article 1 han d’anar lligats i proveïts del corresponent morrió, i en cap cas no poden ésser conduïts per menors de setze anys.
O sigui, que un menor de setze anys pot portar pel carrer un San Bernardo, que medeix mínim uns 70cm i pesa a partir de 60kg en amunt, i no pot passejar amb un Staffordshire bull Terrier, que té una alçada de 40cm i pesa uns 17kg. Algú em pot explicar la lògica d'aquest apartat, si us plau?
Aquesta Llei, que té per finalitat regular la tinença dels gossos considerats potencialment perillosos i, així, poder garantir la seguretat dels ciutadans i la dels altres animals, pretén complementar el marc jurídic a Catalunya en matèria de seguretat ciutadana i de protecció dels animals
Article 1
Definició
Tenen la consideració de gossos potencialment perillosos, i els és aplicable aquesta Llei, els que presentin una o més d’una de les circumstàncies següents:
a) Gossos que han tingut episodis d’agressions a persones o a altres gossos.
b) Gossos que han estat ensinistrats per a l’atac i la defensa.
c) Gossos que pertanyen a una de les races següents o a llurs encreuaments: bullmastiff, dòberman, dog argentí, dog de Bordeus, fila brasileiro, mastí napolità, pit bull, de presa canari, rottweiler, staffordshire i tosa japonès.
a) Quants yorkshires, cockers, schnauzers, foxterriers, dalmatas, beagles, caniches, pastors alemanys, pastors belgues, bulldogs, etc etc etc... hauríem d’incloure en aquest primer apartat?
b) És patètic que aquesta llei hagi estat redactada per ignorants del món del gos, i m’atreveixo a dir això i quedar-me tan ample quan a l’apartat “b” es diu que es considerarà perillós qualsevol gos ensinistrat per atac i defensa. Arreu del món es practiquen diferents proves de treball amb gossos on a més de proves d’obediència, agilitat, capacitat de seguir un rastre, etc... hi ha proves d’atac i defensa. Els gossos entrenats correctament per a aquests esports consideren les proves d’atac com UN JOC, i precisament són aquests gossos els que més difícilment poden arribar a mossegar mai a algú.
c) L’apartat c és encara més absurd, sobretot quan, sense anar massa lluny, a Madrid i Balears el dobermann no es considera un gos potencialment perillós. Déu ser qüestió dels aires, o que a Catalunya com més recaudem, millor...
Article 2
Mesures de seguretat
1. A les vies públiques, a les parts comunes dels immobles col•lectius, als transports públics i als llocs i als espais d’ús públic en general, els gossos a què fa referència l’article 1 han d’anar lligats i proveïts del corresponent morrió, i en cap cas no poden ésser conduïts per menors de setze anys.
O sigui, que un menor de setze anys pot portar pel carrer un San Bernardo, que medeix mínim uns 70cm i pesa a partir de 60kg en amunt, i no pot passejar amb un Staffordshire bull Terrier, que té una alçada de 40cm i pesa uns 17kg. Algú em pot explicar la lògica d'aquest apartat, si us plau?
Article 3
Registres
1. Quan es tracti dels gossos a què fa referència l’article 1, en el registre censal de l’ajuntament que correspongui s’han d’especificar la raça i les altres circumstàncies que siguin determinants de la possible perillositat d’aquests gossos.
4. Com a condició indispensable per a la tinença i la posterior inclusió en el registre a què fa referència l’apartat 1, els propietaris dels gossos potencialment perillosos han de contractar una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi la indemnització dels danys que aquests animals puguin provocar a les persones i als altres animals.
A Barcelona, l'assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers a de tenir una cobertura no inferior a 150.253€!!!
Article 5
Regulació de l’ensinistrament
1. L’ensinistrament d’atac i de defensa només es pot autoritzar en les activitats de vigilància i de guarda d’empreses de seguretat i dels diferents cossos de seguretat.
2. Les activitats relacionades amb l’ensinistrament de gossos només poden ésser realitzades en els centres o les instal·lacions legalment autoritzats i per professionals que tinguin la formació i els coneixements necessaris avalats per la titulació reconeguda oficialment.
1. Així, si només es poden ensinistrar gossos per als cossos de seguretat, com és que a Catalunya es celebren cada any proves d'RCI, un esport en el qual hi ha proves de defensa, i que òbviament els concursants són persones que no treballen en cap cos de seguretat sinó solament aficionats a aquest esport.
2. Quina és la titulació reconeguda oficialment a Catalunya? n'hi ha alguna? Els clubs d'RCI, Ring, etc... que hi ha per Catalunya, entrenen els seus gossos legalment havent vist el que esmenta aquest article?
A més, l'Ajuntament de Barcelona considera perillosos tots aquells gossos amb:
-Forta musculatura, aspecte poderós, robust, configuració atlètica, agilitat, vigor i resistència.
-Marcat caràcter i gran valor. <-- (mare meva...)
-Pel curt. <-- (els de pèl llarg embruten més a casa però no mosseguen...)
-Perímetre toràcic entre 60 i 80 cm., altura de la creu entre 50 i 70 cm., pes superior a 20 Kg.
-Cap voluminós, cuboide, robust, amb crani ample i gran, galtes musculoses i arrodonides.
-Mandíbules grans i fortes, boca robusta, ampla i profunda.
-Coll ample, musculós i curt.
-Pit massís, ample, gran, profund, costelles arquejades i llom musculat i curt.
-Extremitats anteriors paral·leles, rectes i robustes i extremitats posteriors molt musculoses, amb potes relativament llargues formant angle modet.
En aquesta descripció i inclouríem com a races perilloses els bracos, shar peis, boyero suis, Dálmata, Labrador Retriever, pastor belga Malinois, Rhodesian, Boxer, Bloodhound, Beauceron, Pointer, Weimaraner, Schnauzer gegant, Ca de bestiar, Dogo alemany (o gran danés) etc...
Quants d'aquests gossos, com el Boxer o el Labrador, estan "recomanats" per als nens? i no coincideixen amb el descrit com a gos "potencialment perillós"? no hi ha alguna cosa que falla?
Aquesta llei es va fer en una època que tots els amants dels animals recordarem com a nefasta, on cada dos per tres els mitjans de comunicació anunciaven atacs de gossos a persones i on es feien debats absurds a "moros y cristianos" sobre si s'haurien de prohibir o no aquestes races. Malauradament, el govern va fer més cas a la "telebasura" que als experts sobre el tema, i van fer aquesta llei que NO HA BENEFICIAT A NINGÚ, ja que els gossos perillosos hi continuen sent: tot gos d'una determinada envergadura sense una bona educació i socialització pot ser un gos potencialment perillós!
Garanteix la seguretat dels ciutadans i la dels altres animals aquesta llei? NO!.
En algun moment es parla de l'educació dels gossos? NO!. Només prohibeix determinades pràctiques que per a molts aficionats responsables de l'esport i l'obediència canina ens obliga a marxar a d'altres països com França on els gossos de treball es veuen com el que són, animals segurs d'ells mateixos i sociables, i no com a assassins.
Aquesta llei només discrimina determinades races, obligant-les a anar amb morrió pel carrer i amb corretges de menys de 2 metres, sense possibilitat de poder jugar lliures pels parcs, denegant-lis la socialització que com qualsevol gos necessiten! I perseguint als amos responsables i amants d'aquestes races, que són vistos i tractats com a delinqüents, i que han de suportar tràmits totalment injustos, com si tinguessin un rifle carregat a casa. Qualsevol gos, de qualsevol raça, pot ser una arma sense la corresponent educació!
La causa de totes les agressions a persones és LA POR! No existeix una raça més predisposada que una altre a ser agressiva, tot depén de l'educació i la socialització que hagi rebut cada animal, exactament igual que les persones! En aquesta llei només es parla de característiques físiques de l'animal, i en cap moment es té en compte el seu caràcter. No us sembla injust que un gos, per ser més fort que un altre, el titllin d'assassí?
-Cap voluminós, cuboide, robust, amb crani ample i gran, galtes musculoses i arrodonides.
-Mandíbules grans i fortes, boca robusta, ampla i profunda.
-Coll ample, musculós i curt.
-Pit massís, ample, gran, profund, costelles arquejades i llom musculat i curt.
-Extremitats anteriors paral·leles, rectes i robustes i extremitats posteriors molt musculoses, amb potes relativament llargues formant angle modet.
En aquesta descripció i inclouríem com a races perilloses els bracos, shar peis, boyero suis, Dálmata, Labrador Retriever, pastor belga Malinois, Rhodesian, Boxer, Bloodhound, Beauceron, Pointer, Weimaraner, Schnauzer gegant, Ca de bestiar, Dogo alemany (o gran danés) etc...
Quants d'aquests gossos, com el Boxer o el Labrador, estan "recomanats" per als nens? i no coincideixen amb el descrit com a gos "potencialment perillós"? no hi ha alguna cosa que falla?
Aquesta llei es va fer en una època que tots els amants dels animals recordarem com a nefasta, on cada dos per tres els mitjans de comunicació anunciaven atacs de gossos a persones i on es feien debats absurds a "moros y cristianos" sobre si s'haurien de prohibir o no aquestes races. Malauradament, el govern va fer més cas a la "telebasura" que als experts sobre el tema, i van fer aquesta llei que NO HA BENEFICIAT A NINGÚ, ja que els gossos perillosos hi continuen sent: tot gos d'una determinada envergadura sense una bona educació i socialització pot ser un gos potencialment perillós!
Garanteix la seguretat dels ciutadans i la dels altres animals aquesta llei? NO!.
En algun moment es parla de l'educació dels gossos? NO!. Només prohibeix determinades pràctiques que per a molts aficionats responsables de l'esport i l'obediència canina ens obliga a marxar a d'altres països com França on els gossos de treball es veuen com el que són, animals segurs d'ells mateixos i sociables, i no com a assassins.
Aquesta llei només discrimina determinades races, obligant-les a anar amb morrió pel carrer i amb corretges de menys de 2 metres, sense possibilitat de poder jugar lliures pels parcs, denegant-lis la socialització que com qualsevol gos necessiten! I perseguint als amos responsables i amants d'aquestes races, que són vistos i tractats com a delinqüents, i que han de suportar tràmits totalment injustos, com si tinguessin un rifle carregat a casa. Qualsevol gos, de qualsevol raça, pot ser una arma sense la corresponent educació!
La causa de totes les agressions a persones és LA POR! No existeix una raça més predisposada que una altre a ser agressiva, tot depén de l'educació i la socialització que hagi rebut cada animal, exactament igual que les persones! En aquesta llei només es parla de característiques físiques de l'animal, i en cap moment es té en compte el seu caràcter. No us sembla injust que un gos, per ser més fort que un altre, el titllin d'assassí?
Així que si us plau, no jutgeu als gossos per la raça, jutgeu als seus propietaris. Siguem conseqüents; no a la Perros Potencialmente Peligrosos, sí a la Propietarios Potencialmente Peligrosos.
A Espanya, desde l’any 1991 fins el 2005, els mitjans de comunicació ens han informat de 17 morts de persones ocasionades per atacs de gos, les quals són les següents (http://www.fiapbt.net/estadisticas.html):
5 morts provocades per Pastor Alemany
1 mort per un Cocker de 8 kg de pes
1 mort per un Dobermann
2 morts per presas Canarios.
1 mort per Dogo Argentí.
1 mort per Rottweiler
1 mort per un Staffordshire Bull Terrier (en un principi deien que era un pit bull)
1 mort per un Siberian Husky
1 mort per creuats de mastí espanyol (en principi deien que eren rottweilers).
1 mort per Dogo Alemany
1 mort per un pastor mallorquí i un creuat (en principi deien que el pastor mallorquí era un Pit Bull i el creuat un Rottweiler).
1 mort provocat per un Akita Inu.
En 14 anys hi ha hagut 17 morts a causa d'atacs de gossos. D'aquestes 17 persones, 7 van ser atacades per diferents races de gossos perillosos, mentre que 5 persones van ser mortes per pastors alemanys.
No hi ha cap Pit Bull a la llista....
5 comentaris:
Mariona ho fas tan bé que no tinc res a afegir.
Gràcies Su, amb aquest tema sóc bastant sensible, he conegut molts rottweilers, pit bulls, dogos, etc.. que són un tros de pà, i molts propietaris que m'han explicat com pel carrer la gent se'ls canvia de vorera, o els expliquen paranoies com que "els hi creixerà més el cervell que el cap"...
I com els senyors mossos d'esquadra els hi demanen els papers cada dos per tres, mentre que a l'skin del barri que va amb un pobre gos maltractat no li diuen res de res...
Així anem!
Això passa des de que aquests botiflers del Verds estan al govern amb 4 vots, que de verds res, ells el que volen es la trona i prou. Un peto reina i et felicito, t'ha quedat de conya!
jejejeje no t'equivoquis, que aquesta llei és de l'època d'en Pujolet!
Una cosa que és tant de sentit comú i que, a nivell de carrer, sempre s'ha dit: "tret de poquíssimes excepcions, el gos el fa l'amo."
Tens tot la raó, en aquest país (i en molts altres) sembla que les lleis es facin de cara a la galeria i al marge de la gent que hi entén de veritat.
Publica un comentari a l'entrada