dimarts, 5 de març de 2013

Cap de setmana de nassos!

Aquest cap de setmana hem tingut el plaer de poder aprendre un munt sobre rastre de tot un campió com Etienne Maëso,  no només per que ha sigut el guanyador de la copa França de pistage 2012, sinó per que en tot moment ha estat un ponent atent i disponible, gens tancat i amb molts recursos.

Dissabte pel matí, abans de començar amb la teoria, l'Etienne va voler fer una petita demostració amb el seu gos Corsaire du Banc des Hermelles (que, a part de campió en pistage, també és un gos Ring 3 i amb el Brevet de Recherche Utilitaire, quasi res...). 





Doncs bé, només puc dir que la demostració va ser espectacular, especialment la pista lliure. En un principi pensava que un dels punts més difícils del pistage seria, en la pista au trait (lligat), l'arribada i el marcatge del traçador de la pista discriminant els falsos traçadors. I sí, realment és una de les parts difícils i molt boniques de veure. Però la pista en lliure, és la que més em va sorprendre; l'Etienne tant sols va fer 2 coses en aquesta pista: deixar anar al gos i dir-li que busqués. A partir d'aquí no es va moure ni un pèl! I, des del punt on estava, que era on estàvem tots els altres observadors, vam poder veure com el Corsaire, amb autonomia, combativitat, motivació (conceptes que més tard ens introduiria l'Etienne) va seguir amb precisió una pista amb angles, traçat fals, etc... fins a arribar al seu objectiu: l'objecte que havia dipositat la traçadora. Realment INCREÏBLE, un treball fantàstic! I aquí va ser on em vaig adonar que aquest esport té molts números per tornar-se un dels meus esports canins preferits :)

Després de la demostració, vam anar cap a la part teòrica, importantíssima en un treball tant tècnic i precís com aquest. Gràcies a l'Etienne vam poder comprendre com funciona l'olfacte dels gossos i, especialment important, com sent la pista el gos, com evoluciona aquesta pista, quines variables hi afecten i, el què és més interessant, saber distingir amb quina d'aquestes variables hem d'entrenar en el gos en funció del que vulguem fer (pistage, recerca utilitària, rastre ipo, etc...).



I com no, en un seminari així hi va haver molta pràctica! I un altre cop vaig quedar molt sorpresa del mètode de treball de l'Etienne, i crec que alguns dels assistents que també tenien experiència amb rastre també es van sorprendre. Personalment, fins ara el rastre el treballava des d'un bon principi buscant precisió, utilitzant menjar com a reforç per tenir un gos capaç de concentrar-se, etc... 

L'Etienne ens va donar un volta de full a tot això. No només utilitza el joc com a reforç i com a principal motivació pel rastre, sinó que com ja he dit abans, juga amb tres conceptes que em van semblar interessantíssims: MOTIVACIÓ, AUTONOMIA, COMBATIVITAT. La primera és la clau de tot: jugar, jugar i jugar. El gos ha "d'estimar" (se m'ha quedat del francès...) la recerca, els objectes, el rastre. La segona, deixar que el gos aprengui a ser autònom durant el treball, a no dependre del guia. I per últim, i aquí altre vegada em vaig sorprendre molt: deixar que el gos treballi ràpidament amb dificultats, per que aprengui a perseverar, a ser combatiu, a no rendir-se. Molt "Guardiola" tot plegat, potser per això també em va agradar tant :)

En les pràctiques vam tenir gossos bastant diferents, fet que li va permetre a l'Etienne d'ensenyar varis mètodes per a motivar els gossos, per iniciar-los en el rastre, i en definitiva, per treballar amb qualsevol gos. 

Per exemple, el Sami (Golden Retriever) i la Izar (Dàlmata) van treballar el rastre amb menjar i la recerca del propietari per a augmentar la motivació, i els dos van fer molt bona feina!




El Portos, tot i fer una feina excel·lent el primer dia de pràctiques, el diumenge va trobar un rastre més interessant i va tenir una "petita escapadeta". Què s'ha de fer en aquest cas? Enfadar-se? Llençar la tovallola? No, MOTIVACIÓ, MOTIVACIÓ, MOTIVACIÓ! :)



El Dylan va donar la campanada. Com a bon boxer, no s'ha d'insistir molt per a jugar amb ell. Segons l'Etienne, el Dylan podria perfectament fer un treball molt digne de pistage, i qui sap si amb el temps competir!





Per últim, la més petita del cap de setmana, la puceta de malinois de poc més de 2 mesos Hélite II de la Vallée de Luvry dite "Espiona". La vaig conduir jo mateixa, no se si per bé o per mal... Però realment la petita va estar espectacular, com si la motivació, l'autonomia i la combativitat les portés de serie (que segurament així és). Una petita campiona que va robar el cor a tots els assistents, que en algun moment o altre li van haver de fer de cangur :) I sí, ho reconec, també em va robar el meu. Qui podria resistir-se?





Ha estat un cap de setmana realment profitós, on hem après, ens hem divertit, i hem descobert un esport que si creia interessant, ara realment el trobo fantàstic. Queda molt per fer encara, i per aprendre, el que us puc assegurar és que no serà l'última vegada que a NaturalGos parlem de Pistage... 

Moltes gràcies a tots els assistents per la vostra confiança, a la gent de Madrid, Mallorca, Barcelona... i bonnes pistes!