A tope amb el Dog Frisbee!

Un esport caní desconegut, i segurament infravalorat dins del món del gos... però poc ens importa, ja que reuneix la condició més important per ser un dels esports bandera de NaturalGos: passar-s'ho bé amb el nostre gos!

No es tracta només de llençar discos a un gos... es tracta de crear un vincle en l'equip, de confiança, comunicació, complicitat... Sí, és cert que hi ha dies que et voldries estirar els cabells per que no et surt cap tir, i sí, és cert que a vegades voldries "escanyar" al teu gos per que quan més motivat estaves, menys ganes té ell... però aquesta és una de les gracies el Disc Dog. 

Jo tinc l'exemple a casa. La Pruna és una gosseta creuada, no sabem de què. En conya li diem Berger de container (pastora de container), ja que la van recollir a ella i els seus germans d'un contenidor quan tenia menys d'una setmana, i els vaig pujar a biberó a ella i els seus germanets. Tot i que (crec) que va tenir una socialització exemplar (aquí alguna de les proves...) la Pruna és una gossa molt insegura, protectora, i sense res superflu que la motivi especialment (quan parlo de superflu em refereixo a coses que per un gos de intel·ligència de supervivent com la Pruna no són importants, com pilotes, joguines, premis, etc...). 

Així que sí, els frisbees era un "objecte" que ni li anava ni li venia. De fet, quan s'evitava la mirada de fàstic cap als frisbees encara en perseguia algun, per que dins de tot la Pruna és una gosseta molt complidora, i moltes vegades crec que fa les coses per satisfer-me a mi, no pas per ella. 

Així que ens hi vam posar... recordo les primeres setmanes, llaaargues setmanes de llençar frisbees rodats, no gaires, no més de 5 o 6, per a que no es canses i s'anés a pasturar pel camp. Fins i tot recordo els primers frisbees que vaig llençar volant, que et feien una mica de por i no acabaves de veure com "agafar" aquella cosa a l'aire... i els teus "despistes", que em recordes cada dia d'entreno... els teus despistes, o més ben dit, la teva manera de dir-me: "t'estàs passant, deixam tranquil·la". Sí, una de les parts més difícils del Dog Frisbee és saber parar a temps... igual que els esquiadors, que quan fem un parell de baixades d'aquelles bones no volem parar, i no ens adonem que tenim les cames fatigades i que és molt probable que tinguem una caiguda important. 

Així que complint rigorosament aquell principi clàssic de l'ensinistrament de tota la vida de "deixa el gos sempre amb ganes", els entrenaments de la Pruna van començar durant segons. Pocs segons de motivació pel frisbee, i parada. Molt de joc, molt de la meva veu animant, reforçant el compromís de la gossa. I sí, moooolta paciència. El Dog Frisbee és un joc. La competició, les coreografies, els exercicis... són exigències humanes que pel gos no tenen cap sentit, i mai haurien d'estar per sobre del motiu principal pel qual fem esports amb gossos, i és passar-nos-ho bé conjuntament. I tots els que fem esports coneixem la teoria, i sabem que a la pràctica som humans i també ens frustrem, i ens emprenyem amb el gos, amb la gent que passava i ha distret el gos, amb el ocell que s'ha parat a la balla, etc... i que a vegades tindríem ganes de parar el gos i no fer res més amb ell, i a vegades després d'un mal entreno ho podem dir seriosament i tot. Però només els que passem per això coneixem la satisfacció del després, de perseverar, de la constància, i el moment d'èxtasis de quan surten les coses bé després de molt esforç i de confiar amb el teu gos. Com amb les parelles, el vincle augmenta després de superar les dificultats i les diferències. I sents un profund sentiment d'orgull pel teu gos, no per guanyar un concurs o per fer augmentar l'ego del seu guia, sinó per haver format un equip.

Encara ens queda moltíssim per fer amb la Pruna, moltíssim. Hem de treballar les distraccions, hem d'aconseguir que no hem vegi com a un "recurs" a protegir del reste de cànids xD, hem de guanyar autocontrol (les dues), i moltes coses més. Però em sento molt orgullosa del que he aconseguit amb la meva petita pastora de container. La súper Pruna, la coyote de NaturalGos, la meva gosseta.