Antropomorfisme?

En etologia, antropomorfitzar és atribuir trets i qualitats humanes als animals. Fins ara, l'antropomorfisme era un dels grans "pecats" de l'etologia: s'havia d'anar amb peus de plom, no podíem atribuir característiques humanes als animals, especialment quan ens referíem a emocions o intel·ligència. 

Per comprendre realment les diferències entre persones i animals, hem d'estudiar el sistema nerviós.

Històricament, els neurofisiòlegs s'han dedicat a intentar comprendre la relació entre el funcionament del sistema nerviós i l'expressió del comportament. Com que el cervell humà i l'animal són molt similars, gran part de la investigació s'ha basat en models animals. Per això, avui dia el coneixement que tenim de la neurofisiologia dels animals domèstics és en molts aspectes, comparable al dels humans. 

Fins ara, sabem que aquelles funcions bàsiques del nostre cervell (regulació orgànica bàsica) i les àrees límbiques de l'encèfal que controlen les emocions i les motivacions, són pràcticament igual entre mamífers. Les diferències es trobarien en les àrees evolutivament més noves del cervell, concretament en el neocòrtex, que és on es donen els processos cognitius i les emocions més complexes. 

Així doncs, és totalment correcte parlar que els animals senten emocions primàries com la por, frustració, alegria, ira, el desig...

No obstant, recents estudis qüestionarien que existeixi una diferència tant evident entre el neocòrtex humà i la resta de mamífers, concretament els gossos. Actualment, els etòlegs reconeixen obertament l'existència de la conducta de reconciliació dels gossos, o l'aversió a la desigualtat, habilitats cognitives (i emocionals?) que fins ara només atribuíem als humans. 

Els nous estudis sobre intel·ligència animal també qüestionen les diferències cognitives entre humans i animals. Partint de la hipòtesis que els animals no són intel·ligents, es realitza una llista d'habilitats cognitives pròpies dels éssers humans i es compara amb els animals:

per exemple, les persones som capaces de fer mapes mentals per arribar a un lloc. Si volem anar a un lloc concret i trobem el camí tallat, automàticament fem un mapa mental de la zona i busquem un altre camí per arribar al nostre destí. La capacitat de realitzar mapes mentals és una habilitat cognitiva que fins ara es creia pròpia dels humans, fins que van comprovar que els gossos també eren capaços de fer-ho. 

De fet, té tot el sentit del món pensar que la línia que separa emocions o habilitats estrictament humanes de les emocions animals no és tant marcada com creiem fins ara. Si tots admetem la teoria de l'evolució darwiniana, és difícil doncs justificar que la intel·ligència i les emocions són exclusives dels humans. 

Bibliografia recomanada:

Hare B, Tomasello M. (2005) Human-like social skills in dogs? Trends Cogn Sci 9(9):439-44

Miklosi A (2009) Dogs Behaviour, Evolution and Cognition. Oxford University Press.

Range F, Horn L, Virányi Z, Huber L. (2009) Effort and reward: inequity aversion in domestic dogs? Journal Vet Beh Cli App Research 4(2):45-46