dijous, 28 d’octubre de 2010

Conexió d'emocions

Quan tenim un gos amb un problema de comportament, moltes vegades ens obsessionem en trobar quin problema té el gos, passant-nos per alt que potser el problema el tenim nosaltres mateixos. I és curiós que en la majoria de casos, el problema realment el tenim nosaltres i no el gos. La pròpia inseguretat, la incapacitat d'assumir que hi ha coses que no podem controlar, la simple por ens fa actuar de maneres que ens perjudiquen a nosaltres mateixos i als que ens envolten. I el gos no se n'escapa.

Repeteixo mil i una vegades sempre, a tothom qui em demana consell, que la corretja és un cable que transfereix les emocions del propietari al gos, i viceversa. Entenc que al principi costa imaginar-se aquest "cable", i per això quan vaig veure els vídeos que us penjo a continuació en el blog del Nicolás Planterose (http://www.elperroindigo.blogspot.com/) no vaig poder resistir-me i els he hagut de penjar al meu blog. 

Els videos estan fets per Eric Gilbert, i us recomano visitar el seu interessant blog http://kcdogguy.blogspot.com/ .


Aquí tenim la situació: dos gossos es troben pel carrer passejant amb corretja. Un gos està més tens que l'altre. Observem què passa:
http://www.youtube.com/watch?v=WxS27ieAiLI&feature=player_embedded


Suposo que haureu vist aquesta situació pel carrer milers de vegades. Per què creieu que el gos negre ha reaccionat d'aquesta manera contra l'altre gos? 

Creieu que li té por? potser és a causa d'una mala experiència amb altres gossos, o pot ser degut a una manca de socialització quan era cadell... potser és que vol dominar a l'altre gos... 


 

Heu trobat ja la causa del problema? Minut 2:10 del vídeo a càmera lenta, la propietària del gos no aguanta més la situació i estira de la corretja del seu gos.
A través del cable li transmet totes les seves emocions: "s'enganxaran, s'enganxaran, el meu gos està a punt de tirar-se a contra l'altre, ara, ara s'enganxa...." i finalment, aconsegueix que el gos faci allò que estava pensant.

Sabeu quanta estona real tarda la propietària a estirar de la corretja? 20 segons. Sembla una eternitat, però només són 20 segons...
La llàstima és que 1 segon abans del desafortunable incident, mireu en quina postura estaven els gossos:


El gos negre estava començant a "relaxar-se", girant el cap i baixant una orella. Creieu que si els propietaris haguessin deixat als dos gossos continuar interactuant amb les corretges fluixes la trobada hagués acabat d'aquesta manera? Jo crec que no. El gosset marró s'estava esforçant a fer sentir còmode al gos negre amb un ampli repertori de senyals de calma. El negre no les tenia totes, feia senyals de calma però molt subtils ("cops de mandíbula", immobilitat, pestanyeig...). Tot i així, el pes de la por de la seva propietària a un enfrontament més l'estrevada de la corretja han estat suficients per fer-li sentir la necessitat de reaccionar d'aquesta manera.

Si hagués confiat amb el seu gos i l'hagués deixat 1 minutet més...

Encara creieu que el gos negre és el dominant? Quin gos estava realment "dominant" la situació aquí? Si encara penseu així, us recomano llegir el següent article: 


Si teniu dubtes sobre les senyals de calma o voleu aprofundir sobre el llenguatge dels gossos:


Més informació sobre corretges i collars, i com utilitzar-los correctament:



I per acabar donar les gràcies als meus dos grans mestres, els millors professors que tindré mai, per perdonar tots els nostres errors i saber recompensar-nos quan fem les coses bé de la millor manera! Gràcies Tuti, gràcies Nus!


2 comentaris:

Cris ha dit...

molt interessant...!!!

Realment es veu molt clarament que primer tiba la corretja la mestressa i just quan el gos sent la tibantor es "dispara"!!

Quan passejo a la Shanti i em trobo un altre gos, com que jo no hi entenc massa de "senyals" i les puc confondre amb facilitat, deixo que sigui la Shanti la que em "guii". Normalment no acostuma a "fallar" i si el gos no està equilibrat sol esquivar-lo, mentre q si el gos es social, acostuma a acostar-se per saludar-lo... potser m'equivoco en fer-ho d'aquesta manera, però em fa l'efecte que ella coneix millor els gossos que no pas jo...

Salutacions!

Mariona Monrós ha dit...

el gos no s'equivoca, així que fas ben fet refian-te del criteri de la Shanti!

tot i així Cris, crec que ets massa modesta ;) segur que ets capaç de llegir els gossos molt millor que moltíssima gent (alguns "experts en gossos" inclosos) ;)