divendres, 11 de maig de 2012

Curs de Iniciació al Clicker aplicat al treball esportiu

Estic encantada de poder anunciar que el proper 19 i 20 de Maig es durà a terme al Grup treball Ring Xaloc el primer curs de clicker aplicat al Ring.

Per qui no ho conegui, el Ring és un esport caní on els gossos han d'aconseguir superar una sèrie de proves molt exigents, que inclouen exercicis de salt, exercicis d'obediència, i exercicis de "mordant" (protecció). Aquest esport es practica arreu del món, i està format per 4 nivells de dificultat, que de menys a més dificultat, són: Brevet, Ring 1, 2 i 3.

Dit així sembla relativament fàcil, però és molt més que això: els salts poden arribar a ser de més de 2 metres d'alt, o de més de 4 metres de llargada. Els exercicis d'obediència i mordant són complicadíssimes cadenes de comportaments en les que el gos no només ha d'entendre el propòsit de l'exercici sinó controlar les seves emocions i motivacions a l'hora d'actuar. A diferència del que pot semblar a simple vista, l'essència del Ring (almenys per mi) no és tenir un gos perillós amb una obediència militar, sinó tot el contrari: un gos equilibrat, sociable amb tothom, que es diverteixi practicant els exercicis com si es tractés d'un llarg joc interactiu i sempre diferent.


Com vaig conèixer tot aquest món? Tot va començar l'any 2005, gràcies al meu bon amic Andreu Bellot. En aquella època tot just començava a tenir nocions sobre ensinistrament de gossos i la meva forma de treballar era totalment diferent a la d'ara. L'Andreu tenia molta més experiència que jo, i em va descobrir el món de l'esport i el treball amb gossos a França. Vaig acompanyar-lo a entrenar al club Perpignan Sport Canin, on vam tenir el privilegi d'entrenar i aprendre del senyor André Agremont (jutge de la disciplina i multifinalista).

Al cap d'un temps els nostres camins es van separar; l'Andreu va continuar treballant fins a aconseguir que el seu gos de 5 anys (s'Boig de Vulcain), que mai abans havia fet Ring, no només s'iniciés en l'esport sinó tenir el mèrit de pujar-lo a Ring 2 (assolint els puntuatges per a 3, el màxim nivell). Per la meva banda, em vaig distanciar del Ring per un motiu principal: vaig començar la formació d'educadora canina en positiu, i en aquell moment la metodologia de treball que estava aprenent era totalment incompatible amb el treball de Ring. Veia el Ring com un esport que m'agradava, però no trobava la manera de fer compatible aquest esport amb la meva nova manera de treballar i entendre els gossos. No estava disposada a utilitzar segons quines tècniques i eines d'ensinistrament, que fins aquell moment semblaven indispensables per a practicar Ring.
A més, en aquells moments tot just començava la carrera de veterinària per a poder dedicar-me enterament a l'etologia clínica, que és el sector en el qual treballo a l'actualitat i la meva passió. Per això,  vaig deixar el Ring aparcat, sempre amb la idea que potser algun dia podria tenir els coneixements necessaris per a poder preparar un gos "a la meva manera, amb la meva idea", i tot s'ha de dir, per poder demostrar que les coses es poden fer d'una altre manera. 

Doncs bé, a dia d'avui han passat ja uns quants anys, i sense saber ben bé com el Ring va tornar a aparèixer al meu camí. Vaig conèixer en Xavier Marsinyach (H.A. Ring nivell 1 i 2, i Mondio nivell 1-2 i 3), amb qui vam tenir (i continuem tenint) llargues discussions sobre treball amb gossos. Vaig descobrir que un món que creia tancat començava a obrir-se a noves maneres d'entendre la relació amb els gossos i els esports, o almenys que estaven disposats a escoltar altres opinions. Vaig veure que, tot i tenir diferents criteris, podíem parlar i fins i tot, enriquir-nos amb les discussions.

I estic especialment contenta que, després de moltes i moltes hores parlant de gossos, d'educació en positiu, d'esports, d'ètica i benestar animal, d'eines d'ensinistrament... ens haguem posat d'acord en realitzar una aposta que, després d'haver llegit la història, espero que entengueu la il·lusió que em fa: aportar el meu granet de sorra per obrir el món del Ring a l'educació canina en positiu. Crec que això no només serà beneficiós pels practicants d'aquest esport i pels seus gossos, sinó que és un enorme pas endavant de l'ensinistrament en positiu, un reconeixement del treball ben fet, i una aposta per a un treball que fins ara es veia rellevat a uns esports molt concrets i no una metodologia de treball d'aplicació general.


I és que els reglaments esportius són això, reglaments, uns simples paràmetres que conformen un esport i que no impliquen cap mètode d'ensinistrament, ni bo ni dolent. Podem practicar Agility d'una forma divertida i beneficiosa pel gos (i propietari), o ho podem fer buscant exclusivament la part competitiva, sense importar-nos ni els mitjans ni les conseqüències pel nostre gos. I crec que això és aplicable a qualsevol "disciplina" canina, diguem-li Ring, Agility, Trickdogging, RCI, Frisbee o com vulguem.

Parlant en plata, potser va sent hora d'oblidar vells prejudicis: "ni nosaltres som els dels frankfurts, ni ells són els electrocutadors de gossos". Ni "el positiu" és sinònim de donar salsitxes, ni els esports canins són sinònim d'utilitzar collars de càstig. Entenc i assumeixo que aquesta afirmació aixequi molta polèmica entre el sector; en cap cas justifico la utilització de collars de càstig o altres estímuls aversius per a l'entrenament de gossos, de fet, aquest va ser el motiu principal pel qual vaig deixar el Ring. El que em vinc a referir és que si no establim un diàleg entre les dues parts, o si en comptes de discutir de forma constructiva el que fem és atacar-nos fins arribar al punt de les desqualificacions personals, el que obtenim per ambdues parts és rebuig, i d'aquesta manera, com sempre, el qui surt més perjudicat no som ni nosaltres ni ells, sinó els propis gossos.
I per això, potser va sent hora de deixar de banda el "nosaltres" i "els altres" i unir forces, escoltar-nos, d'aprendre, d'innovar, i de recordar que hi ha dues coses que ens uneixen a tots plegats: una passió, els gossos, i una prioritat, el seu benestar.

Vull donar les gràcies al grup de treball Xaloc per a donar aquest pas tant important i obrir-se al món de l'educació canina en positiu, i vull destacar que van ser ells mateixos els que es van posar en contacte amb mi, els que van mostrar interès per realitzar aquest tipus de curs de treball en positiu. Vull donar-lis les gràcies també per la confiança dipositada, i espero que aquest seminari sigui només un punt i seguit en l'evolució d'aquest esport tant apassionant cap al que considero que és l'essència dels esports amb gossos. I m'agradaria fer una última menció especial al que continua sent el meu bon amic Andreu Bellot: per estar amb mi des dels inicis, en els moments complicats, i en els plans de futur. Gràcies company!





Més informació:

TEMARI:

Què és l'ensinistrament amb clicker?
Mecanismes del clicker
Capturar comportaments i posar-los sota control d'estímul
Luring
Shaping (moldejat)
Fonaments de la senyalització de comportaments
Target
Fluència: precisió, latència i veolcitat
Fluència: duració, distància, distracció
Senyals emocionals
Cadenes de comportaments
Cadenes de comportaments i control d'estímul
Moldejat de comportaments complexes
TAGteach
Aplicacions al Treball Esportiu
Exercicis pràctics