Seminari "Veterinària per Ensinistradors"

El passat cap de setmana vam celebrar al centre d'Educació Canina i Etologia Clínica del Vallès Natural Gos, la primera edició del Seminari "Veterinària per Ensinistradors", amb jo mateixa com a ponent. 

Tenia moltes ganes de fer un seminari com aquest, destinat a professionals de l'educació canina, per parlar de temes que no solen estar a la cartellera de la formació d'educador caní però que considero de fonamental importància.

Dissabte va estar destinat a parlar sobre el sistema nerviós central, la causa i conseqüència del nostre comportament:

com afecta el sistema nerviós al nostre comportament? Quines parts de l'encèfal hi estan involucrats? Podem canviar l'estructura del cervell mitjançant la modificació de conducta? 

Aquestes són algunes de les qüestions que vam desenvolupar durant el primer matí. I per la tarda, la segona part:

Sabíeu que entre el 15 i 20% dels problemes de comportament estan causats o influïts per una causa mèdica? Doncs sí, aquestes són les dades, i el percentatge és el suficientment important com per que els educadors canins tinguin les nocions bàsiques per poder reconèixer o sospitar en segons quins problemes de comportament que hi pot haver un problema mèdic subjacent. 

Conductes com caçar mosques, perseguir-se la cua, mossegar-se les potes... són problemes mèdics o de comportament?

El treball conjunt entre veterinaris i educadors canins millorarà en molts aspectes el diagnòstic i el tractament dels problemes de comportament.  

Diumenge vam deixar el comportament dels nostres gossos a part, per aprendre com actuar en emergències on la vida d'un gos estigui en perill. Aprendre a distingir entre l'estat normal d'un gos i el d'una urgència, saber en quins casos ens caldrà utilitzar primers auxilis (entre ells la reanimació cardiopulmonar). Estar preparats per a les urgències més freqüents que ens podem trobar amb els nostres gossos, en els quals la seva vida dependrà de com actuem.

Com no, vam tenir una part pràctica sobre aquest apartat, ja que com diu el dit "del dicho al hecho, hay un trecho", i com van poder comprovar els alumnes, sobre el paper els primers auxilis semblen una cosa fàcil, però a la realitat requereix molta pràctica per a que realment siguin efectius. 

M'agradaria agrair a tots els assistents el seu interès i confiança, i sobretot per crear un ambient tant agradable per tothom. I fer una menció especial als gossos assistents, que van estar fantàstics: primer, per la paciència a l'hora de ser els nostres "conillets d'índies" en les pràctiques de primers auxilis. I segon, per portar-se tant i tant bé durant les hores de temari dins de l'aula. Moltes gràcies a tots!