Una investigació de la UNNE revela que el 95% dels gossos de companyia presenta diverses alteracions de conducta, com agressivitat, por o ansietat que poden estar associades a estrés, sobreprotecció o cria inadequada de l'espècie.
"L'estudi es centra en 30 gossos que van acudir a l'Hospital de la Facultat de Ciències Veterinàries de la UNNE per problemes no associats a la conducta.
27 dels exemplars van mostrar algun tipus d'agressió (dirigida a estranys, cap als propietaris i, amb major freqüència, dirigida a altres gossos). Aquests resultats concorden amb altres autors que indiquen que l'agressió és el problema de conducta més freqüent en els gossos, tot i ser un comportament que es tindria que tenir molt en compte degut al potencial perill que representa, ja sigui pels mateixos propietaris, persones alienes a la família i altres animals de companyia.
Les conductes més observades foren la demanda d'atenció excessiva i l'excitabilitat, fenòmens que es podrien relacionar amb una falta d'interacció apropiada amb els propietaris i probables reforçaments inadequats per part de l'amo. Els cànids (salvatges i domèstics) són animals socials per excel·lència, de manera que necessiten interactuar freqüentment amb individus de la seva manada (els propietaris formen part d'ella). Si això no succeeix el gos desplegarà una sèrie de conductes moltes vegades indesitjables -lladrucs, salts, destrosses...- destinades a obtenir atenció del propietari. Si el propietari accedeix a aquesta demanda la conducta es reforça, tornant-se cada vegada més molesta i difícil de controlar.
D'aquests estudis podem observar que un nombre important de pacients va presentar algun problema de conducta tot i que els propietaris inicialment no l'havien tingut en compte. Això demostra el desconeixement de l'especialitat d'Etologia Clínica en Medicina Veterinària i la falta d'assesorament sobre el tema. "
Un article que descriu la realitat de molts gossos en aquest país, i de rebot dels professionals que s'hi dediquen. A Catalunya encara hi ha molts propietaris de gossos que desconeixen que "allò que tan els molesta del seu gos" té solució, o millora. Fins i tot hi ha veterinaris que ho desconeixen, i que recomanen abans una castració que un etòleg. I, dins del món de l'educació canina, tampoc hi ha cap títol reconegut (fa uns anys la Generalitat concedia el títol d'ensinistrador caní juntament amb la RSCC, però ara ja és un títul privat).
També hi ha molts professionals que, per exemple, es fan dir "etòlegs" per haver fet un curset en una empresa privada sobre etologia.
Amb tan desgavell, no m'extranya que els propietaris desconeguin la feina dels educadors canins i els etòlegs. Tot i així confio que en uns anys tot això canvii. Temps enrera molta gent no s'hagués cregut que hi hauríen veterinaris especialitzats en oftalmologia, cardiologia, traumatologia... i ara en canvi són reconeguts i necessitats. L'etologia també tindrà el seu pes en un futur, com a branca importantíssima i necessària de la veterinària.
Enllaço el títol amb l'article original, on trobareu tota la bibliografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada