La corba d'extinció d'un comportament

Amb el següent text intentaré explicar de la manera més entenedora possible el que considero que tot propietari d'un gos hauria de saber. Es tracta de com funciona "l'extinció d'un comportament", o com podem fer "desapendre" una conducta. És el procés que passen els gossos (i les persones) quan una cosa que esperen que passi no succeeix. Espero explicar-me clarament i que us serveixi per entendre millor al vostre gos.

Començant pel principi: com s'aprèn un comportament

Un comportament s’aprèn a base de reforçaments. És a dir, si faig un comportament que m’aporta un benefici, la probabilitat de que repeteixi aquest comportament augmenta.
Per contra, si faig un comportament que no m’aporta res, probablement no el tornaré a fer.

En l'esquema, on “I” és intensitat del comportament i “t” el temps, podem veure gràficament com evoluciona un comportament no reforçat.

Per exemple, si tiro una moneda a una màquina escurabutxaques per primera vegada i no em toca un premi, difícilment tornaré a jugar una altra vegada.

Un comportament no reforçat es realitzarà a una intensitat molt baixa i en poc temps desapareixerà.


Què passa si es reforça un comportament?

Imaginem una màquina de refrescs. Si tirem una moneda (comportament) obtenim un refresc (reforçament, premi). Per tant, aprenem a realitzar el comportament de “tirar una moneda” per obtenir el premi “refresc”.

Si posem un exemple caní, podem parlar del gos que aprèn a rascar la porta del balcó (comportament) per a que el seu amo li obri i pugui sortir a xafardejar (reforç).


Extinció d'un comportament: supressió del reforç possitiu

Què fem quan tirem una moneda a la màquina de refrescos i no surt el refresc? Depenen de la persona:

• Premem el botó de devolució
• Freguem la moneda i la tornem a tirar
• Donem cops a la màquina, la sacsejem, fins i tot algú pot donar-li alguna puntada de peu
• Etc....

El comportament “tirar una moneda” augmenta d’intensitat, per que no estem obtenint el “premi” que esperem.

Arribarà un moment (cercle vermell) en que ens cansarem de provar-ho i desistirem, i el comportament disminuirà d’intensitat fins a desaparèixer.



Si al dia següent tornem a tirar una moneda a aquella màquina i passa el mateix, amb el temps (i depenent de lo tossuts que siguem o de l'ho ben après que tinguem el comportament) deixarem de tirar la moneda a la màquina per que haurem entès que no funciona (el comportament ja no és útil)


Reforçament d'un comportament de més intensitat

Què passa si quan estem en la fase de “donar puntades a la màquina”... Bingo! Cau un refresc.

Doncs que la propera vegada que anem a aquella màquina, quan tirem una moneda i no passi res, automàticament ja estarem donant puntades de peu per que en altres ocasions ens ha donat resultat.

En aquesta situació, és molt més difícil entendre que la màquina no funciona, per que segons nosaltres ja “li hem pillat el truco”.

Per aquest motiu, quan es reforça un comportament amb més intensitat, la corba d’extinció augmenta, el cercle vermell quedarà més lluny (tardarem més a adonarnos que aquell comportament no ens aporta cap benefici).


Els fets que s’han descrit succeeixen exactament igual en el cas dels gossos.

Per exemple, un gos es queda sol en una habitació i comença a bordar. El seu amo va corrents cap a l’habitació i renya el gos. Si això es repeteix varies vegades, el gos aviat aprendrà que bordant aconsegueix que el seu amo el vagi a veure (és igual que sigui per renyar-lo, el que vol el gos és l’atenció del seu amo). En altres paraules, el gos "ensinistra" el seu amo.
Si a aquest gos de cop i volta deixem de prestar-li atenció quan borda, no entendrà per què no ve el seu amo i començarà a bordar amb més intensitat, o fins i tot començarà a fer coses que no havia fet fins ara, com plorar, rascar la porta, saltar, etc... (exactament igual que nosaltres amb la màquina de refrescos).

No obstant, si els propietaris entenen el que està fent el gos, tindran la paciència "d'aguantar" la corba d'extinció i amb uns dies el gos aconseguirà entendre que allò que abans li funcionava ja no li funciona, i el comportament indesitjat es deixarà de produïr (s'extingirà).

Per contra, si els propietaris no aguanten la corba i cedeixen quan el gos ja ha augmentat la intensitat del comportament, probablement la propera vegada el gos ja no només bordarà, sinó que a més rascarà la porta, i a sobre li costarà molt més entendre que el seu amo no apareixerà.


Reflexió final

És evident que les corbes d’extinció d’un comportament són molt estressants per a un gos (i pels seus propietaris), però en algunes ocasions són necessàries. S’ha de tenir paciència i sobretot entendre per que el gos reacciona d’aquesta manera.

A més, tot lo explicat anteriorment ens serveix per provar la força que té un comportament après possitivament. Els gossos aprenen sorprenentment ràpid qualsevol cosa que per a ells sigui beneficiós (encara que no sempre coincideix amb l'opinió del propietari) i s'enrecorden durant molt temps. Si això ho utilitzem per a l'educació, aconseguirem que el nostre gos tingui unes pautes de conducta reforçades possitivament "grabades" en el seu cervell. Si ignorem les conductes indesitjades, actuaran com l'exemple del principi: els comportaments no reforçats deixaran de repetir-se en el temps fins a desapareixer.

I per acabar: compte amb els càstigs. A banda de generar problemes greus d'estrès i de deteriorar el vincle gos-propietari, molts es poden interpretar pel gos com a un reforçament, com ja s'ha explicat anteriorment amb el cas del gos que borda per demanar atenció.