tag:blogger.com,1999:blog-2462431377014022009.post5089219555736782993..comments2023-08-12T16:21:30.091+02:00Comments on EDUCACIÓ CANINA: Reactivitat davant gats: consideracions i vídeo exempleAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/11630734703466757862noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-2462431377014022009.post-46458351547698450182011-04-28T20:41:33.718+02:002011-04-28T20:41:33.718+02:00Hola Mariona! La meva chihuahua es un bebè encara ...Hola Mariona! La meva chihuahua es un bebè encara i m’agradaria socialitzar-la amb gats. Per que una amiga meva s'ha ofert a cuidar la Tequila quant estigui de vacances o pel que sigui però ella té 3 gats a casa i son molt mes grans en tamany que la meva gosseta. I no se com ha de ser la introducció/presentació.<br /><br />Tània.Taniahttps://www.blogger.com/profile/12964266778939074868noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2462431377014022009.post-62813848907588329052011-03-30T11:32:10.070+02:002011-03-30T11:32:10.070+02:00Ai perdoneu, i afegiré una cosa més que és molt su...Ai perdoneu, i afegiré una cosa més que és molt susceptible de debat :)<br /><br />crec que pel Nus, rebre les "plantufades" d'un gat no li va suposar una mala experiència per que no deixa de ser "comunicació interespècie". Igual que un gos que ronca (fins i tot que marca) a un altre gos, si ho gestiones bé, no li ha de suposar cap trauma si no que es part de la comunicació "he molestat un gos i m'ho ha fet saber", amb el cas gos-gat crec que passa el mateix. Ho dic per que fa temps que observo, amb diferents gossos i gats, com interpreten i responen a les senyals d'amenaça que es fan entre els uns i els altres. I s'entenen a la perfecció. <br /><br />I no m'interpreteu malament, no sempre és així, hi ha casos més "greus" (igual que hi ha casos que si un gos ronca a un altre es desencadena un conflicte greu). Però passa per que el gos està en un estat en que és incapaç d'entendre i gestionar la informació que rep.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/11630734703466757862noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2462431377014022009.post-89087974988350306132011-03-30T11:19:10.896+02:002011-03-30T11:19:10.896+02:00Ha estat mai bordant un gat arran de terra?
Has ...Ha estat mai bordant un gat arran de terra? <br /><br />Has deixat mai que arribi fins on era el gat? i què a passat?<br /><br />Ha arribat mai a tenir un "conflicte" amb algun gat? (el Donald el vol tocar i el gat li fa alguna bufada, fins i tot li dóna una bufetada...)<br /><br />Es comporta de manera obsessiva en alguna altra situació?<br /><br />T'ho pregunto per que és diferent bordar a un gat que està a dalt d'un arbre que un gat que el té just davant; en un cas sap que no hi haurà conflicte, i en l'altre és quasi segur que n'hi haurà. <br /><br />I el tema de si té altres obsessions és per que a vegades perseguir gats és només la punta de l'iceberg (tot i que en el teu cas, ja m'imagino que ho tens controlat).<br /><br />Jo en el post explico "més o menys" la desensibilització per treballar el tema, però el mètode que he utilitzat amb els meus gossos (i la Kira encara, el difícil era el Nus!) és més semblant a l'habituació que no a la desensibilització. <br /><br />Nosaltres també evitavem sempre als gats. Un dia, el Nus es va posar a perseguir un parell de gats (com sempre) i com que eren adults, vam pensar "Nus, tens 5 anys, ja ets grandet. Espavilat". Un dels gats es va girar, i li va donar un parell de plantufades. El Nus es va quedar paralitzat. Corríem el perill que la mala experiència li fes agafar més "ràbia" als gats, però en aquest cas no va ser així. Crec que era el que necessitava per completar l'aprenentatge. A partir d'aquí, vam tornar a rependre els exercicis, i el pas final va ser posar el gat a casa xD. Igualment continua perseguint algun gat pel carrer si li surt just al davant o quan el Nus està molt nerviós... però ni molt menys té la conducta obsessiva del principi.<br /><br />Què bé que per fi tinguem un tema de debat al blog!:)Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/11630734703466757862noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2462431377014022009.post-32468546359855095442011-03-30T10:35:31.752+02:002011-03-30T10:35:31.752+02:00A casa tenim en Donald, que és un cas com un cabàs...A casa tenim en Donald, que és un cas com un cabàs!! És capaç d'estar-se hores cridant desesperadament sota un arbre perquè hi ha un gat enfilat. I el gat no pot estar més quiet. I presenta una conducta totalment obsessiva, perd el món de vista: ja pots oferir-li el premi més suculent, que no li fa ni cas, i si intentes agafar-lo comença a donar voltes a l'arbre sense perdre mai de vista la seva "presa".<br />Normalment els gossos s'activen amb el moviment, però en Donald encara que el gat estigui dissecat!!<br />He treballat amb ell metòdicament la desensibilització durant un temps, però no he obtingut mai un resultat fiable (ni al 30% diria jo).<br />Arribat aquest punt, ja he optat per la solució de la Su: l'evitació.Club Agility Gironahttps://www.blogger.com/profile/15703819771774629592noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2462431377014022009.post-42887259206533321692011-03-30T09:53:32.539+02:002011-03-30T09:53:32.539+02:00Ho fas perfecte doncs!
I la gata és de carn i oss...Ho fas perfecte doncs!<br /><br />I la gata és de carn i ossos i es mereix un post com una catedral! Llàstima que no li vaig fer prous vídeos al principi... es va passar 3 setmanes que no es movia de sota la taula, no volia saber res de ningú, no coneixia a cap gos. Amb 7 anyets que té, jo em pensava que seria sempre així. Però li vam donar el seu temps i espai, i ara mira-la... es passeja amb la cua dreta davant de qualsevol bèstia que un dia passejant pel càmping se me la menjaran!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/11630734703466757862noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2462431377014022009.post-86323614347582745802011-03-29T17:50:43.402+02:002011-03-29T17:50:43.402+02:00Si mariona :-) ja sé que l'evitació no és un m...Si mariona :-) ja sé que l'evitació no és un mètode d'aprenentatge jeje però l'apliquem quan no hi ha temps per altra cosa, vull dir que anticipo que si es foten a córrer segur que acabaré cridant com una boja perquè haig de marxar a treballar o quelcom similar, i això no mola. <br />Per cert, aquesta gata, és de guix? (no he pogut veure tot el vídeo per culpa de la connexió, però m'ha fet aquesta impressió :-p).<br />I la Kira, està enorme!Suhttp://lacarabxsu.blogspot.comnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2462431377014022009.post-37458078138613408232011-03-28T22:03:59.255+02:002011-03-28T22:03:59.255+02:00Aviam estimada Su, què t'he de contestar... xD...Aviam estimada Su, què t'he de contestar... xD com que suposo que no m'escrius el comentari per a que et digui què fer (tens coneixements de sobres per provar mil i una coses i invents) et faré una petita reflexió sobre el que m'has comentat.<br /><br />Sí, els gats i els gossos es comuniquen entre ells, i s'entenen. No se si està descrit en algun llibre, o està provat científicament, però és així (si ho està se m'ha passat :P). Què vull dir amb això? doncs que tens tota la raó del món: els teus gossos reaccionaran diferent amb cada gat, igual que reaccionen diferent amb cada gos que es troben. I haurà gats amb qui serà més sencill que es relacionin (un exemple, la meva gateta, que estic pensant què més puc "pagar-li" per tot el que m'ajuda) i n'hi haurà d'altres de més complicats. Potser et sona tant obvi que sembla absurd, però he vist molts propietaris de gossos (jo inclosa) que tendeixen a veure els gats com un objecte, i no és així. <br /><br />Un altre punt interessant del que has comentat és el fet d'anticipar-te quan hi ha gats (i suposo que ho apliques en altres situacions). Compte! És llarg d'explicar i es mereix un altre post, però per fer-te'n cinc cèntims: de vegades, equivocar-se és necessari per completar l'aprenentatge. ;)Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/11630734703466757862noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2462431377014022009.post-85308023304961017522011-03-28T17:27:23.414+02:002011-03-28T17:27:23.414+02:00Ai mariona, què difícil tot plegat!
Aquí al voltan...Ai mariona, què difícil tot plegat!<br />Aquí al voltant hi ha alguns gats dels veïns, i amb cadascun fan coses diferents... N'hi ha un, que passa pel jardí, i la Denali el segueix, talment com si ella mateixa fos un gat, sigilosament, i quan el gat surt del "nostre" jardí, ella s'atura i ja està. En altres casos, pot arribar a creuar la carretera (ja saps que la tenim aquí mateix), empaitant-ne un... Amb el gat dels meus sogres, no fem res, perquè ell ja es posa en lloc segur, encara que jo si que m'asseguro d'on és el gat, abans de deixar entrar els gossos... Però bé, vull dir que els gossos, com a mínim els meus, reaccionen de formes diferents segons el que els gats fan. A això cal sumar que tots dos tenen un instint de cacera considerable, la qual cosa els motiva més... Ah! I una cosa que jo faig, és anticipar-me. Si veig un gat, els crido i distrec abans que ells el vegin, per evitar una mica el lio...<br />susanna<br />(quin rotllo!!)Suhttp://lacarabxsu.blogspot.comnoreply@blogger.com